Lucía Garcia, una de "les 15", desvela els mètodes invasius de Vilda

La futbolista del Manchester United Lucía García, una de les 15 jugadores que va renunciar a jugar amb Espanya l'any passat, ha publicat una carta a The Players Tribune en què aprofundeix en els motius que les van portar a fer aquell pas.

En l'article, l'ex de l'Oviedo i l'Athletic Club, que finalment va quedar-se fora de la convocatòria del Mundial, se sincera sobre com va viure aquells fets, que defineix com "una putada", i justifica la postura que van mantenir per la poca professionalitat que hi havia a la federació, que volien canviar.

García cita dos exemples, un que té a veure amb els entrenaments i l'altre, sobre el control durant les concentracions.

"Les sessions d'entrenament eren sempre iguals. Sempre. Cada dia. Ho juro per Déu. Repetíem i repetíem els exercicis. Des de la sots-17 fins a l'absoluta. I sí, entenc el valor de la repetició, però també estic segura que les jugadores professionals necessiten una mica de varietat. Especialment si portes set o vuit anys fent el mateix."

"D'altra banda, existia un gran control fins a l'hora d'anar a dormir. Un control que puc entendre en les categories inferiors, per exemple, a l'hora de controlar que cadascuna estigui a la seva habitació, però que a futbolistes grans i madures els xoca. A més, gairebé mai teníem un dia per a nosaltres a les concentracions. I sempre que en teníem era sota un control estricte. Semblava que tinguessin por del que poguéssim fer, com si dubtéssim de la nostra professionalitat."

"Som professionals i sabem el que hem de fer. No som nenes de viatge de final de curs", afegeix García.

El trencament de "les 15"

La futbolista del Manchester United narra també com el grup de "les 15" es va trencar, i algunes futbolistes van decidir tornar a ser convocables, mentre d'altres es van mantenir fermes en la seva postura.

"Van passar moltes coses fora dels focus. Si em preguntes per què ens vam dividir, crec que va ser per la pressió de les reunions individuals."

"La Federació ens va citar d'una en una, en una sala on només estàvem la jugadora i tres persones de l'staff, tot i saber que no era personal, sinó col·lectiu. Em preguntaven coses com ara: 'Què és el que no t'agrada? I d'aquesta persona?' Feia la sensació que tot el que respongués seria blanc o negre, 'o estàs en aquest vaixell o no hi ets'."

"Va ser molt dur. Et sents sola, pressionada i nerviosa, sense cap companya a qui demanar-li consell o en què recolzar-te per comunicar de forma clara el que necessitem, sabent que ells són els que controlen el teu futur a la Selecció. Abans que te n'adonis ja has tornat a pujar al vaixell."

García va decidir tornar a convertir-se en seleccionable, però Vilda la va deixar fora en la següent convocatòria. Després de ser internacional des dels 15 anys i de gairebé 40 convocatòries, la futbolista basca va comprendre que es quedaria sense Mundial.

El títol de les seves companyes, diu, va ser agredolç per a ella: "Estava contenta per les meves companyes, però també em feia ràbia perquè m'ho estava perdent."

"No vaig enviar aquell correu per causar problemes. El vaig enviar perquè volia guanyar. El vaig enviar perquè volia que les generacions de futbolistes que venien per darrere rebessin el tracte que ens mereixem."