Marc Arnau: no hi cap més orgull sota els tres pals
Pol Arnau va escriure una de les històries més boniques de la Copa del Rei. El jove lateral del Logronyès va acabar sent l'heroi d'una eliminatòria contra un conjunt de Champions League com el Girona. I ho va ser sota els pals, igual que el seu pare: Francesc Arnau.
Marc Arnau, el seu germà gran, encara posa una mica més d'emotivitat a la història: el Marc sí que és porter i juga al Mollerussa, a Tercera RFEF:
Jo venia d'entrenar i anava al cotxe. L'escoltava per la ràdio. Es va sentir que el porter no podia seguir, que no tenien canvis...
Li vaig dir al meu entrenador: "Moha, ja veuràs com s'hi posa el meu germà."
Quan va blocar aquella pilota vaig dir: "Aquest germà meu aturarà un penal." I ho va fer, ho va fer!
Sense ser porter, en Pol va sostenir el seu equip en els 15 minuts que va estar amb un menys sobre la gespa i va aturar el penal decisiu d'Abel Ruiz per classificar els de La Rioja.
Llavors, en Marc i el seu entrenador Moha es van aturar en un bar per veure els últims minuts del partit Logronyès-Girona:
Vam anar corrents a un bar i em tremolaven les cames!
En Pol, quan va sentir que no hi havia canvis, va pensar que aquesta era la seva, que ho porta a la sang i, mira si s'ho va creure que semblava un porter i tot!
L'ajuda del pare
En un moment més íntim de la conversa, en Marc recorda el seu pare, desaparegut fa tres anys, i com a bon germà gran no pot amagar l'orgull que sent per en Pol:
És evident que el meu pare el va ajudar, semblava porter i el meu germà no s'havia mai posat uns guants.
Sempre he confiat en el meu germà. Hem passat per moments molt difícils i ha lluitat molt, ha remat.
I jo no puc estar més orgullós d'ell.