Marc Casadó, l'altra cara del baby-boom del Barça

Marc Casadó va debutar amb el primer equip del Barça a la pretemporada de l'exercici passat, en un amistós contra l'Olot. Xavi se'l va endur a l'expedició de l'equip pels Estats Units i allà li va donar minuts com a lateral dret, tot i que la seva demarcació habitual és la de pivot. I des d'aleshores, ha anat entrant a l'òrbita del primer equip, fins al punt que s'entrena habitualment a les ordres de Xavi i entra en moltes convocatòries del primer equip... per acabar jugant amb el filial.

Entre un i altre equip, Casadó és dels jugadors blaugranes amb més quilòmetres recorreguts aquesta temporada. Això no es tradueix, però, al camp: amb el primer equip no ha debutat aquest any a la Lliga, i a la Champions va sortir als minuts finals del triomf contra el Xakhtar Donetsk a l'octubre (8 minuts) i en la derrota davant l'Anvers al desembre (14 minuts).

En canvi, ha estat a la banqueta sense sortir a jugar fins a 24 partits. Li ha anat millor amb el filial, on ha disputat 16 partits, tots ells com a titular i 13 sense ser substituït, jugant com a mig centre.

La de mig centre és, curiosament, una demarcació per a la qual el primer equip no ha acabat de trobar solucions. Ara s'hi ha consolidat Andreas Christensen, un central reconvertit amb poca experiència en la posició.

Casadó sembla que no ha sigut mai una opció per a Xavi, que, en canvi, no ha tingut cap dubte quan ha decidit jugar-se-la amb Pau Cubarsí a l'eix de la defensa o ha hagut de recórrer a Héctor Fort per a algun dels dos laterals, o a Fermín, que ja ha rebut dorsal del primer equip.

Casadó, un culer de bressol que va arribar al Barça als 13 anys, no ha entrat en la convocatòria per enfrontar-se aquest dissabte al Getafe. A l'equip madrileny hi ha altres migcampistes que en el seu dia van ser promeses del futbol base blaugrana, com Ilaix Moriba o Carles Aleñá, i que per algun motiu o altre s'han hagut de buscar la vida lluny de casa.