Medalles olímpiques de fireta: els atletes de París es queden sense bronze
Des del primer dia, les medalles de bronze dels Jocs de París 2024 s'han anat desgastant, fins al punt que molts esportistes han alçat la veu
És l'aliatge de coure i zinc més preuat del planeta. Una medalla olímpica que representa el sacrifici --i l'èxit-- de tota la vida d'un esportista. Per a alguns, París 2024 era la primera o única oportunitat de tocar el cel olímpic. D'altres ja havien tastat la glòria en ocasions anteriors. Però cap havia vist mai que aquesta distinció es fes malbé a la primera ocasió.
És el que ha passat amb les medalles de bronze dels Jocs Olímpics de París d'aquest estiu. S'han deteriorat. Amb cada minut que passa sembla que una nova marca aflora a la superfície del metall. Tot sota la perplexa mirada dels seus propietaris, els atletes, que intenten trobar l'equilibri entre compartir la medalla amb el seu entorn i tenir-la ben refugiada en un estoig.
"No et diria que l'haguem maltractat com perquè tingui aquestes marques des del principi", assegura Gonzalo Pérez de Vargas, medallista olímpic de bronze amb la selecció espanyola d'handbol. A les vores és on la medalla està més masegada, i gairebé no es llegeix l'esport en qüestió.
El porter del Barça és dels qui pot comparar la medalla de París amb la de Tòquio. I la de París, ja es veu, és de pitjor qualitat --diu--, tot i que el disseny apuntava maneres, amb un hexàgon del ferro de la mateixa torre Eiffel.
No obstant, per ell el més important és el moment que van viure amb els companys d'equip i les seves famílies, perquè, a diferència dels jocs de la covid, els van poder compartir envoltats dels seus éssers estimats.
Compartir l'èxit és el que volen Txell Mas i Paula Ramírez, medallistes de l'equip espanyol de natació artística. Aquell 7 d'agost en què van aconseguir el tercer lloc al darrere dels Estats Units de l'actual seleccionadora espanyola Andrea Fuentes i de la Xina d'Anna Tarrés, va ser l'inici del centenar de mans per les quals ha passat la tan anhelada medalla.
"Estem de pega! A sobre que guanyem una medalla, la medalla es deteriora", confessa Ramírez amb un somriure resignat. "Hi estan posant solució, almenys", diu la capitana Txell Mas, que va ser l'encarregada d'informar a la Federació de Natació Espanyola que totes les integrants de l'equip, sense excepció, tenien les medalles en mal estat.
La queixa s'ha traslladat al comitè organitzador de París 2024 i el COI, que s'han compromès a enviar noves medalles als atletes que les tinguin malmeses. "Nosaltres ens vam queixar, perquè vam veure que s'estaven fent malbé", explica Mas, però des de l'equip d'handbol, per exemple, encara no han presentat cap queixa formal. "Segurament serem els següents a fer-ho", diu Gonzalo Pérez de Vargas.
No ho tindrà fàcil la Monnaie de Paris, l'encarregada de fer les medalles, per posar remei a aquest imprevist. I és que són centenars, milers, les medalles que es van repartir durant els Jocs Olímpics i totes han tingut el mateix problema. Quan encara no s'havien acabat els Jocs, els primers atletes compartien a les xarxes socials la seva estupefacció.
Durant les setmanes posteriors, creixia la sorpresa. I fins i tot mesos després, quan s'ha comprovat que l'estat de la medalla no era una circumstància aïllada. Com diu Pérez de Vargas, si els en donen una de nova "estaran més contents", però ningú els traurà tot el que hi ha darrere d'aquest tros de metall.
- ARXIVAT A:
- Jocs Olímpics
