Més enllà del cim: Descobreix la llegenda de Jordi Pons als 90 anys

Jordi Pons, Barcelona 1933,  és un homenot de l'alpinisme i una llegenda del muntanyisme català. Un pioner de 91 anys que va obrir camí i que encara continua en actiu. A l'estiu, per celebrar els 90 anys, els amics el van portar a escalar el Mönch, de 4.107 metres, als Alps suïssos.

Aquesta ascensió és el fil conductor del documental "Jordi Pons. Quan els records pesen més que les esperances", en què repassa la seva vida i les fites esportives, i reflexiona obertament sobre la muntanya i l'alpinisme. L'hem entrevistat:

-Quina és l'essència del documental "Jordi Pons. Quan els records pesen més que les esperances", una frase teva, en la narrativa de la teva vida i aventures alpinístiques?

Sí, és una frase meva. Quan arribes a una certa edat, i posat sobre la balança... els records pesen més que les esperances. És una realitat i hem de ser-ne conscients. El 27 de setembre vam escalar el Mönch -4.107m- als Alps suïssos per festejar el meu 90è aniversari. Aquest ascens és el fil conductor per explicar el que ha estat la meva vida. Jaume Altadill i David Perelló  han fet un muntatge excepcional que fa que la projecció sigui molt entretinguda. Tant estem a l'Eiger o a Montserrat, com fent esquí nòrdic o escalada. I aquesta manera d'enfocar-lo és molt amena per un documental que dura una hora.

"És la història d'un alpinista que ni ha estat el millor ni ha estat res de tot això i que dona preferència al factor humà més que al factor alpinístic"

Com descriuries la filosofia de l'alpinisme que prens com a eix principal en la teva vida i com es reflecteix en el documental?

És un recull de totes les meves activitats, però donant preferència a la filosofia de l'alpinisme. Perquè sempre he dit que la part humana, per mi, té molta més importància que els cims que he escalat. I, evidentment, quan les dues coses s'ajunten l'èxit està assegurat. No obstant, és un documental diferent dels que surten de casa, fas una marxa d'aproximació, arribes al cim, et fas una abraçada, baixes i s'acaba aquí.

Llavors què ens mostra el documental "Jordi Pons. Quan els records pesen més que les esperances"?

És la història d'un alpinista que ni ha estat el millor ni ha estat res de tot això. Simplement, que el realitzador, el company Jaume Altadill, amb hi he estat als Andes i a l'Everest, ha tingut la capacitat de produir, de prioritzar els sentiments que tenim els alpinistes per davant de les conquestes.
Jo penso que això és la primera vegada que es fa en un documental, perquè sempre es tracta d'arribar a dalt, i jo dic que, si a més a més hi arribes, doncs millor. Però jo segueixo dient, i ho vull repetir, que dona preferència al factor humà més que al factor alpinístic.

"He sigut un home d'objectius i això m'ha permès arribar als 91 anys i pensar que encara tinc espai per poder seguir gaudint dels projectes"

Com veus l'evolució d'una part de l'alpinisme, pel que fa als cims de vuit mil metres, on sembla que tot s'hi val per fer cim?

D'això n'hem parlat a bastament i queda reflectit. Això no és l'essència de l'alpinisme. Sempre he partit de la base --i ho he dit a vegades-- que he tingut por escalant i, gràcies a la por, puc seguir explicant les meves aventures. I un home que ha fet les tres parets més difícils dels Alps i quatre vuitmils, penso que té una mica d'autoritat per dir que el més important no és el cim en si, que també, sinó la companyia: l'amic o els amics que t'han portat a conquerir aquesta fita.  

Com perceps l'evolució de l'alpinisme a través de les generacions, especialment en comparació amb la teva pròpia experiència, i com es reflecteix això en el documental?

Em puc donar per satisfet, però les noves generacions ho han superat amb escreix. No obstant, vam ser els primers i vam obrir les portes de les expedicions. Els anys 61 i 63 als Andes, el 69 l'Hindu Kush, i el 74 a l'Himàlaia amb l'ascens a l'Annapurna Est. He sigut un home d'objectius, que la meva dona els ha entès sempre la mar de bé, perquè quan acabava una fita, durant el camí de tornada a casa ja n'estava preparant una altra. I aquesta vida, que ha sigut plena d'objectius, penso que és la que m'ha permès arribar als 91 anys i pensar que encara tinc espai per poder seguir gaudint dels projectes.

Quina és la teva visió sobre la relació entre l'edat i les teves activitats alpinístiques actuals?

Segurament soc un cul inquiet, però evidentment he abaixat la guàrdia. Perquè m'adono que quan vaig a pujar la Mola o vaig a escalar hi ha gent quaranta anys més jove que jo. I em dic: "Com pot ser que aquest que camina malament em deixi enrere?" Vol dir que l'edat et va situant a cada lloc en el moment precís. I aquesta circumstància permet que la filosofia de la vida te l'agafis en funció de la teva capacitat de reacció de cada moment. Jo segueixo anant amb el rellotge per mirar si, cada vegada que pujo a les bateries --referint-se als búnquers del Carmel que hi ha a la part alta del turó de la Rovira-- estic al mateix horari del dia abans. És una manera de gaudir, de veure quin és el dia que jo començaré a fer realment la davallada. De moment, no s'ha donat el cas. Penso que com més tardi, millor, perquè la vida als 90 anys també és divertida.

Documental: "Jordi Pons. Quan els records pesen més que les esperances"

Director: Jaume Altadill
Muntador: David Perelló  
Productor: Joan Quinta
Productora: Pixpeak
Durada: 60 minuts

Nota: El documental s'estrena el 7 de març al CaixaForum de Barcelona i posteriorment hi haurà diverses projeccions, a més de presentar-se a diversos festivals de cinema de muntanya durant l'any 2024.

16 de maig a l'auditori de la Fundació 1859 Caixa Sabadell (19.00) organitza la Unió Excursionista de Sabadell.

22 de maig Centre Civic Matas i Ramis (20.00). Organitza la Unió Excursionista de Catalunya d'Horta.

7 de juny Teatre Casal Cultural, Mollet del Vallès (20.00h). Organitza Club Muntanyenc de Mollet.

8 de juny Centre Excursionista de Campdevànol (19.00).