Messi, omnipresent un any després de la seva marxa del Barça
Diuen que el temps tot ho guareix, però la ferida de la sortida de Leo Messi del club de la seva vida, el Barcelona, segueix sagnant pràcticament tant com el dia del seu adeu, aquest inoblidable, per infaust, 5 d'agost de 2021, quan una de les històries més boniques del món del futbol es va esbocinar, qui sap si per sempre.
La majoria de l'afició blaugrana s'aferra a l'esperança de veure una altra vegada el de Rosario vestit amb la samarreta del Barcelona. "Tenim un deute moral amb Messi", va dir el president Joan Laporta dilluns passat.
Els rumors sobre un possible retorn per acabar la seva carrera esportiva en el Camp Nou s'alimenten, però la realitat no és tan optimista. De moment.
Messi segueix omnipresent en les ments dels seguidors culers. En cada derrota de l'equip, en cada cara trista de l'argentí amb el seu nou club, el París Saint-Germain, a cada carrer de Barcelona on un nen segueix portant amb orgull la samarreta blaugrana de Messi amb el dorsal 10 a l'esquena, en cada "i si algun dia" en una conversa en la barra d'un bar del barri de les Corts.
"Malgrat haver-se arribat a un acord entre el FC Barcelona i Leo Messi i amb la clara intenció d'ambdues parts de signar un nou contracte en el dia d'avui, no es podrà formalitzar a causa d'obstacles econòmics i estructurals (normativa de LaLiga espanyola). Davant aquesta situació, Lionel Messi no continuarà lligat al FC Barcelona. Les dues parts lamenten profundament que finalment no es puguin complir els desitjos tant del jugador com del club. El Barça vol agrair de tot cor l'aportació del jugador a l'engrandiment de la institució i li desitja el millor en la seva vida personal i professional".
Amb aquest comunicat del FC Barcelona es va confirmar una informació que ningú no volia creure al Camp Nou. Messi, que havia viatjat a la capital catalana per signar la seva renovació, en marxava sense poder acomiadar-se de la seva afició, a la qual tan sols li quedaria aferrar-se a les seves les llàgrimes en la roda de premsa del seu adeu, com si aquestes amaguessin l'abraçada que no s'havien pogut fer.
Segurament mai es podrà explicar el 100% de la veritat del que va succeir, però el que és evident és que la desastrosa situació econòmica que travessava el club blaugrana l'estiu passat no va servir precisament d'ajuda perquè les negociacions arribessin a bon port. Fins al punt d'esquerdar la relació entre Messi i Laporta.
Després d'allò va arribar el desert, que qui sap si hauria estat tan àrid amb Messi formant encara part del Barcelona. L'equip va encadenar un ridícul darrere l'altre i va quedar eliminat de la fase de grups de la Lliga de Campions. L'afició es va resignar i va acudir menys al Camp Nou, ja sense ningú capaç de fer-la aixecar del seient, com una molla, una vegada i una altra.
Una nova vida a París
Mentrestant, a París, a Messi les coses li van anar una mica millor esportivament. Encara que tampoc gaire. Va arrasar en la Ligue 1, una obligació, però en la Champions li esperava un desastre de ls que es recorden després de diverses generacions. Tres gols de Karim Benzema en 18 minuts el van deixar irreconeixible i eliminat de la competició europea, l'objectiu de tota la inversió del club.
Tan sols era principis de març, els vuitens de final, i Messi ja s'havia quedat sense la possibilitat d'aixecar la seva cinquena Lliga de Campions. Llavors ja portava damunt uns nombres individuals típics d'un jugador terrenal. El de Rosario va acabar el curs amb 11 gols i 15 assistències en els 34 partits que va disputar amb el PSG.
Ja ha passat un any de l'adeu, 365 dies, 8.760 hores, i Messi encara no ha rebut cap homenatge al Camp Nou davant la seva afició. El president Laporta és conscient d'això i hi vol posar remei. Barcelona l'espera. També Castelldefels, on encara té casa i on s'escapa per veure el sol quan té dos dies lliures.