El Manresa no pot arrodonir la festa de Pedro Martínez en l'emotiu retorn de Moneke (82-90)
Tarda d'homenatges al Nou Congost. Primer, l'aplaudiment unànime de l'afició a un emocionadíssim Chima Moneke. I és que Moneke, que l'any passat va jugar amb el Mònaco la final a quatre de Kaunas, em va confessar llavors que a Manresa va viure l'any més feliç de la seva vida; així, ras i curt. I l'afició bagenca sempre l'ha estimat molt. I després, més contingudament, el reconeixement pels 1.000 partits en l'ACB de Pedro Martínez, escenificat amb una gran pancarta que deia: "Entrenador Mestre Llegenda 1.000 partits"
El Baxi ha fet un partit magnífic durant... 37 minuts. I és que quan faltaven tres minuts per acabar, guanyava per tres punts de diferència, 82 a 79. Però llavors han arribat els dubtes i l'abús en els triples, que ja no entraven, ha passat factura. Un parcial de 0-11 ha sentenciat el matx. Una veritable pena perquè els catalans han tingut sotmès el Baskonia durant molts minuts. Han arribat a tenir 11 punts de diferència en el primer període i 6 a set minuts de l'acabament. Però, de fet, ha estat un triple de Moneke quan el resultat era de 82 a 84, el temps s'exhauria i estava ben puntejat, que podríem anomenar com a decisiu.
I això, distingits lectors, són faves comptades.
Moneke i Manresa: una història d'amor
El partit entre el Baxi Manresa i el Baskonia havia de tenir un protagonista absolut, Pedro Martínez, però ha hagut de compartir els aplaudiments. Amb qui? Amb un jugador que va militar a les seves files fa un parell de temporades, Chima Moneke. El nord-americà, ara a les files basques, va deixar un gran record entre l'afició del Bages i avui l'ha rebut amb gran estima a l'arribada de l'autocar al Nou Congost.
En plena pista, Moneke ha tornat a rebre càntics a favor seu i el jugador ha acabat entre llàgrimes a Manresa.
Després del partit, Moneke ha fet la volta d'honor a la pista i ha rebut "cinc minuts de pur amor manresà":