Ona Carbonell, entre lactància i entrenaments, treballa per competir als Jocs Olímpics de Tòquio
Va tenir el seu primer fill, Kai, el 5 d'agost. Superada la quarantena postpart va començar el treball individual i a les vint setmanes es va incorporar al grup. De moment, fa lactància materna exclusiva i, és clar, els exigents entrenaments són tot un repte; físic i organitzatiu:
" M'està costant, eh. Més del que em pensava. No és allò d'esportista i vientre plano en dos dies, no. He tingut un entrenador personal que venia a casa els primers mesos i a mitjans de desembre ja vaig començar a entrenar amb l'equip. Quan m'he de treure llet, porto aquí el "sacaleches", me la trec i després menjo algo i em torno a tirar a l'aigua. Vaig fent així."
Reconeix que sense el suport de l'entrenadora, Mayuko Fujiki, no hagués estat possible combinar entrenaments i lactància. La planificació conjunta ha estat un èxit i ha tornat més en forma del que tots pensaven, com reconeix la mateixa entrenadora:
"Ella hi ha posat el màxim esforç. Quan parlem d'horaris i tot plegat em va dir: em penso que és un repte més mental que físic per a mi."
Ona Carbonell:
"Al principi em sentia malament i parlava amb els meus pares i els deia és que no sé si ho estic fent bé, perquè el Kai és molt petit. Però la meva mare em deia: jo operava i feia guàrdies, també. Però sí que és veritat que l'exigència física és molt dura."
Tant com l'objectiu marcat. La intenció és competir amb l'equip al preolímpic, a principis de maig. I no està ni molt menys descartat que també pugui nedar el duo als Jocs Olímpics, aquest estiu.
Mayu Fujiki:
"Ara mateix està lliuitant per tenir una cadira a l'equip. Hi ha algunes coses que encara hem de treballar però sí, crec que està preparada."
Ona Carbonell:
"Jo crec que és molt bonic i estic contenta d'estar-ho intentant. El meu objectiu és donar al màxim per poder estar en la millor forma i poder aportar al màxim a l'equip."
