Per què Lucy Bronze va deixar el Barça: "Era una bogeria"
Toc d'atenció de la defensa del Chelsea als seus exequips, Barça i Olympique de Lió
Lucy Bronze ha estat, juntament amb Sandra Paños i Mariona Caldentey, de les baixes més destacades del Barça femení per a aquesta temporada. L'anglesa era una peça clau en l'equip de Jonatan Giráldez, però va decidir fer les maletes després de guanyar-ho tot. En una entrevista amb The Athletic, la defensa ha revelat per què va decidir marxar. Un pas que no li va costar gaire perquè tenia clar que no volia continuar a can Barça.
La quantitat de partits que es juguen a la Lliga espanyola ha estat el principal motiu. Un calendari infernal que Lucy Bronze no estava disposada a sostenir. "Vaig saber que no podia continuar al Barça quan vaig veure que la temporada acabava a finals de juny", ha dit Bronze, que acusa el calendari del desafortunat paper de la selecció espanyola als Jocs Olímpics.
"Va ser una bogeria. Abans dels Jocs Olímpics, vaig dir que la selecció espanyola tindria problemes. Són el millor equip del món, però físicament és una bogeria. És massa. Com a jugadora del Barça no vaig pensar que podia seguir a aquest nivell i jugant aquesta quantitat de partits a aquest nivell i amb tots els viatges que fan."
L'exblaugrana ha detallat que només li va costar 30 segons de conversa amb Sonia Bompastor per decidir fitxar pel Chelsea.
El Chelsea, a un altre nivell
Lucy Bronze té prou trajectòria per comparar entre equips de primer nivell. El seu pas per l'Olympique de Lió, el Barça i ara el Chelsea doten la jugadora anglesa de perspectiva, i té clar quin equip "ho té tot".
"Sonia (Bompastor) em va dir: "Què creus que li falta al Chelsea?" Jo vaig respondre: "Res, ho tenen tot." La Sonia va respondre: "Ho sé, jo també ho vaig pensar." Aquest club té més coses a la teva disposició que molts equips en què he jugat."
Aquesta era la conversa amb la nova entrenadora del Chelsea, amb qui va coincidir quan jugava a l'Olympique de Lió. A l'equip "blue" hi tenen tot el que necessiten.
"Em va encantar el meu temps a Lió i a Barcelona, i les jugadores i el talent en aquests clubs era increïble, però no necessàriament tenien tots aquests recursos disponibles per donar suport a l'equip. El Chelsea és l'entorn, la configuració... tot és deu cops més del que em pensava."
