Queralt Castellet: una vida dedicada al surf de neu

Queralt Castellet no ha tingut una carrera esportiva fàcil. Si ha arribat a ser considerada una de les millors riders de surf de neu del món és per la constància i la força de voluntat. Va començar molt jove. Als 16 anys va participar als Jocs Olímpics de Torí, on va acabar vint-i-sisena.

El gener del 2008 va aconseguir el seu primer podi a la Copa del Món amb una segona posició a Bardonecchia. Tot seguit van arribar els Jocs Olímpics de Vancouver. En la classificatòria va fer la tercera millor puntuació per a la final, però durant l'escalfament es va clavar una trompada al cap. Va quedar uns instants sense coneixement i els metges no la van deixar competir per seguretat.

L'any 2009 va conèixer l'exrider neozelandès Ben Jolly. Primer es va convertir en el seu entrenador i posteriorment en la seva parella. Es va traslladar a viure a Nova Zelanda i amb ell va fer un salt qualitatiu i els resultats van començar a arribar amb regularitat. Queralt va tenir diferències amb la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern i va renunciar a competir en el Mundial de snowboard de la Molina, on era una de les favorites en el migtub. Al gener havia guanyat la primera Copa del Món a Saas-Fee, de les sis que té en el seu palmarès. Després vindrien els Jocs de Sotxi 2014, on va acabar onzena.

L'any 2018, als Jocs Olímpics de Vancouver va tenir a tocar el podi olímpic. Va fer la tercera millor puntuació de la clasificat`pria, però una caiguda en l'escalfament previ a la final la va deixar fora de competició.

Posteriorment, la seva vida tenir una sotragada important. Ben Jolly va morir d'un tumor al cervell. El seu món es va ensorrar, però després d'uns mesos d'incertesa en què va abandonar la planxa hi va tornar. Va establir el seu quarter general a l'estació suïssa de Laax. Ho va fer amb un altre entrenador, l'australià Benny Bright, germà de Torah Bright, que en els seus inicis va ser el seu gran referent.

Als Jocs de Pyeongchang, el 2018, va acabar setena. El canvi generacional al migtub ja s'havia produït i de les seves coetànies pràcticament no en quedava cap. La competició va veure començar el regnat de Chloe Kim, l'actual número 1 de l'especialitat.

L'any 2015, la mort de la seva parella i entrenador, Ben Jolly, li va fer replantejar moltes coses, però finalment no va abandonar la planxa.

La pandèmia de la covid-19 va alterar els seus plans esportius, com va passar a la resta del món, però un cop superats els mesos més delicats va engegar la seva preparació per als Jocs de Pequín de la mà d'un nou entrenador, el nord-americà Danny Kass, doble medallista olímpic en halfpipe.

En els mesos previs a la competició olímpica, Queralt havia deixat constància que travessava un gran moment de forma. Aquesta temporada ha pujat al podi en totes les proves de halfpipe en què ha participat. A les copes del món FIS de Copper Mountain i Laax ha acabat tercera, igual que al superpipe del Dew Tour.

A més, en l'ultima competició prèvia als Jocs Olímpics de Pequín es va penjar la medalla de plata en el  superpipe del X Games d'Aspen. L'any 2019 havia fet història en convertir-se en la primera rider espanyola a guanyar una medalla, la de plata, en aquests jocs extrems, i l'any 2020 va pujar al capdamunt del podi amb la d'or.

Ara ha arribat la plata olímpica, una merescudíssima recompensa per a una vida dedicada a l'snowboard.