Ricky Rubio "tanca la ferida" amb el Joventut, definitivament
Recordem perfectament aquell 7 de febrer del 2010. Ricky Rubio, llavors amb 19 anys, tornava a Badalona després del seu controvertit fitxatge pel Barça, abans de fer les maletes a l'NBA. Va ser un estiu molt dur, en què les negociacions es van anar enfangant d'una manera exagerada: el que sí que podem afirmar és que el comportament del Ricky va ser el correcte dins dels paràmetres del bàsquet professional.
Però afortunadament el temps passa i ja fa uns anys que el Club Joventut ha començat a reivindicar la figura d'un superdotat que el club verd-i-negre va fer debutar en l'ACB amb... 14 anys! I aquest diumenge dia 24, definitivament, la reconciliació es va fer efectiva en el seu retorn a l'Olímpic.
La Penya va mostrar pel vídeo marcador imatges antigues -d'ell, però també de Parra i Laprovittola- que van fer riure i aplaudir el jugador masnoví i van engegar un aplaudiment unànime del públic.
En acabat el partit, el Ricky ho valorava amb molta sinceritat:
"No, no; no m'ho esperava. L'últim (partit a Badalona) no va ser tan bonic. I bé, és tancar una ferida. La veritat és que amb 18 ho vaig patir i ara amb 33 i una carrera al darrere agraeixo molt el suport."
Ricky Rubio va anotar 9 punts i 4 assistències, mentre que Joel Parra, que no va desentonar gens, va fer 6 punts en 9 minuts jugats. En acabar el partit, Víctor Lavagnini va entrevistar el Joel a peu de pista, amb la suor regalimant-li per tot arreu:
"Estic molt content de tornar a casa, aquí, a Badalona, amb l'afició. La veritat és que m'he sentit bé; pensava que estaria més nerviós. Content per la victòria i li desitjo el millor a la Penya"
Com aquell 7 de febrer del 2010 el Barça va guanyar clarament. Ara bé, al contrari del que va passar llavors, el Ricky va marxar del pavelló -com el Joel- enmig de l'estimació de la que va ser la seva afició. Afortunadament, els temps canvien i, a vegades, les injustícies, es reparen.