Roberto: "Soc un pencaire i, de tant anar-hi, trobo recompensa"
Somnis, secrets i supersticions: l'entrevista més personal del davanter de l'Espanyol amb TV3
Roberto Fernández ha ajudat a treure l'Espanyol de la foscor des de la seva arribada al mercat d'hivern. Cedit per l'Sporting de Braga, el davanter de Puentegenil ja porta dos gols en cinc partits i no ha deixat d'oferir molta lluita per canviar la cara a l'equip. De blanc-i-blau com a Màlaga, on va fer 20 gols a 1a RFEF, Roberto ha explicat en una entrevista a TV3 que veu més a prop els somnis de ben petit.
"De nano no m'enfocava en una altra cosa: jugar en estadis com el de l'Espanyol, celebrar, llançar-te de genolls... Sempre dormia amb una pilota al costat. Alguns tenen peluixos... Però jo, una pilota, sempre: la Jabulani, la del Mundial del 2010. Ma mare s'enfadava amb mi, perquè 'com vols dormir amb la pilota que ve del pati?!'... Els veïns també es queixaven perquè els feia malbé les plantes. I em deien: 'Quan siguis futbolista me n'hauràs de comprar!'"
Doncs ha arribat el moment de pagar les factures, perquè als 22 anys i amb poc més de 300 minuts a Primera, ja està deixant empremta: "Soc un jugador que va sempre amb fe a la pilota. Soc un "currant". De tant anar-hi, trobo recompensa. La meva mentalitat és no tenir sostre, i cada dia i any millorar més i més. No em marco sostre, aquesta és la mentalitat".
Unai Simón se entretiene.
Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) February 16, 2025
Roberto Fernández va con prisa.#LALIGAEASPORTS #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/1R4kkFFtEY
Prova de tot plegat, el gol que va fer pispant-li la pilota a Unai Simón. Fins i tot algun perico li ha fet muntatges amb la narració d'Eudald Serra del cèlebre gol de Tamudo a Toni a la final de Copa del 2000. Un gol també d'autèntic "murri, murri!".
"El de Tamudo va ser encara de més llest. La veritat és que va ser un gol inesperat... Fins i tot els meus parents se'l van perdre! Semblava que d'allà no en podia sortir res, però tenia clar que pressionaria l'Unai i vaig agafar una bona punta de velocitat: 35,3 km/h, que m'ho han mesurat. Sí que és córrer una miqueta, sí... "
Tant intuïtiu com supersticiós, Roberto porta sempre botes d'un llampant taronja, que li porten sort. I ara s'ha convertit en l'únic davanter que porta el número 2, com en el seu dia Toquero a l'Athletic Club i a l'Alabès: "Toquero m'ha donat l'aprovació perquè li copiï la celebració, li fa il·lusió que algú el recordi. Jo sempre havia dut el 19, però vaig agafar el dorsal que estava lliure. Ës veritat que crides més l'atenció... Un davanter amb aquest número es fa estrany... Però bé, deixem que la cosa flueixi i ja es veurà."
Amb Fernando Torres com a gran referent, Roberto també s'aferra a una estadística ben curiosa. Des del 2019, sempre que ha marcat, el seu equip no ha perdut:
"Quan marco, l'equip no perd. No ho vull dir gaire fort, però des de fa sis anys és així... I la majoria són victòries!"
Una raó de més perquè Manolo González, que "sempre fot canya i t'està a sobre", li faci confiança dissabte a Mendizorrotza en el partit clau contra l'Alabès per allunyar-se del descens.
