Toni Nadal: "El 2005 ens van dir que la carrera esportiva d'en Rafa estava quasi acabada"

El 19 de novembre del 2024 Rafa Nadal va jugar el seu últim partit com a tenista professional. Perdia per un doble 6 a 4, a Màlaga, contra Botic Van de Zandschulp, en un partit emmarcat en l'eliminatòria de Copa Davis entre Espanya i els Països Baixos. Una derrota que va agafar tothom amb el pas canviat perquè es preparava el comiat del Rafa per a la segona eliminatòria. La derrota va acabar obligant a precipitar el comiat, que va quedar molt apagat.  

"Retirar-se costa" -diu Toni Nadal, oncle i entrenador del Rafa fins el 2017- "Deixar de fer una cosa en la que has tingut molt d'èxit, no és fàcil. Es va acostumar durant tots aquests anys a tenir lesions, a superar-les i a tornar al màxim nivell. És el què ha estat esperant aquests últims anys. Quan va veure i va tenir clar que això no seria possible, es va decidir a retirar-se".

 El  palmarès del tenista manacorí és dels més extraordinaris de la història del tenis. Però segurament el que més destaca és el seu palmarès a Roland Garros.

           "Quan penses que ha guanyat 14 vegades el torneig més important del món en terra batuda; a més a més va perdre al 2009 amb Soderling, però estava lesionat; al 2016 no va poder jugar amb Marcel Granollers, també per lesió... Ser capaç de guanyar el torneig 14 cops és una cosa que no me l'hauria imaginat mai" 

L'eterna pregunta de qui és el millor tenista de la història, en Toni Nadal ho té claríssim:

            "Per títols, Djokovic; per la manera de jugar, Federer.  Si en Rafel no s'hagués lesionat, jo crec que ho hagués estat ell. S'ha perdut 15 o 16 Grands Slams. Ell en guanyava 1 de cada 3 de promig. Feu números. Seria qui en tindria més, possiblement. Però, si la meva padrina tingués dues rodes seria una bicleta; com que no les té... No ha passat, no cal donar-li més voltes".

 El fenomen del "Big Three" té una explicació clara.

       "S'han obligat a millorar el seu tenis perquè l'exigència va arribar a un punt que era altíssima i havien de cercar alguna cosa més per guanyar. Si no et fa falta millorar especialment per guanyar, no cal que forcis més del compte. Però entre ells tres no era així. També es veritat que entre ells s'han "tret" torneijos els uns als altres. Per exemple, Federer, fins que va aparèixer el Rafa, pràcticament no tenia rival. Això va obligar el suís a millorar. Després al Rafel li va passar el mateix quan va aparèixer Djokovic".

En Rafa Nadal sempre ha estat un exemple d'esportivitat i de saber estar a la pista i fora d'ella. Mai ha trencat una raqueta. Respecte exquisit amb tot i amb tothom.

          "Va rebre una magnífica educació a casa seva, però el més important és el seu caràcter. Tenia una qualitat molt bona: sempre estava diposat a escoltar i a deixar-se guiar. Això és fonamental. Això és difícill quan una persona té molt d'èxit. Sempre li vaig recordar que jugàvem a tenis, que no fèiem res d'especial, que no es cregués res per això. Ell no s'ha cregut mai res per ser un gran tenista. Sempre ha sabut que era un tipus normal que feia una cosa molt bé, jugar a tenis. Quan era petit li deia que era impossible dominar la pilota si no dominaves la voluntat. Quan les coses no van bé, és quan cal tenir aquesta capacitat per aguantar i acceptar la situació. I crec que ho va interioritzar molt bé".

  Quin és el llegat que deixa Rafa Nadal?

   "Hi ha esportistes que trascendeixen els seus esports. Per exemple, Novak Djokovic va més enllà dels seus resultats, de l'esport especifíc que practica, perquè les seves victòries han dimensionat la seva persona. N'hi ha d'altres que per la manera d'aconseguir les victòries, trascendeixen l'esport en general. Seria el cas del Federer i del Rafel. En Rafel ha demostrat que es pot lluitar fins el final sense perdre mai la correcció; mantenint el respecte per tot, per l'entorn, per la raqueta, pel mobiliari, pels aficionats i, per suposat, pels rivals. I jo crec que això és el seu llegat. Malgrat les lesions sempre és va comprometre a lluitar al màxim. No sabies si guanyaria, però que lluitaria fins el final, sí que ho sabies".

 Una reflexió del Toni Nadal que cal tenir molt en compte:

    "En una societat on hi ha molta gent que té molts problemes, les persones a les quals les coses van bé no tenen dret a ser un mal exemple. En Rafel ha anat més enllà. Crec que ha estat un molt bon exemple. No crec que hi hagi molta gent que demostri tenir valors després d'aconseguir grans gestes, com ara guanyar 14 vegades Roland Garros".

Ja des de ben petit, en Rafa feia coses sorprenents, a la pista.

          "Moltes vegades em sorprenia. Recordo al Campionat d'Europa sub-12, a França. Li va tocar contra un rus que tenia un gran nivell. Doncs el Rafa va guanyar 6 a 3 i 6 a 2. Ja de petit tenia una gran capacitat de donar la seva millor versió en la competició. Feia cops que en els entrenaments no els feia mai. A diferència del que li va passar a Màlaga contra Van de Zandschulp, en el seu últim partit de professional. L'havia vist entrenar molt bé, però després a la pista no va ser capaç de fer-ho tant bé".

Una revelació inesperada

 "Al 2005 ens van dir que la carrera del Rafa estava quasi acabada. El problema que tenia al peu li havia d'impedir arribar a tenir un gran nivell. Des de finals del 2005, el 80 o 90% de les vegades no va ser capaç d'acabar un entrenament complet per culpa del dolor. Per jugar Grands Slams havia de prendre calmants. Crec que només una vegada el vaig sentir dir que igual ho deixava tot perquè sentia massa dolor i que estava cansat de tenir-ne sempre. Però seguia, perquè crec que el seu compromís era amb ell mateix, aviam si era capaç de superar-se tot i la lesió que tenia de manera congènita".

 Les victòries de Rafa Nadal van provocar que alguns, com per exemple des de França, l'acusessin de dopar-se. 

         "Ho vam viure com una gran decepció. Quan saps que ets incapaç de fer trampes, que ets íntegre, que algú et posi en dubte, és desagradable. Al final, l'estupidesa humana és infinita".

I ara, un cop retirat, què farà el Rafa? La vena bromista del Toni Nadal, fervent seguidor del Barça, aflora...

          "Segurament s'implicarà més en l'Acadèmia que és una de les seves grans il·lusions. Tota la vida li ha agradat molt el futbol, però no hi entén, per això és aficionat a un equip de blanc... Bromes a part, es dedicarà als seus negocis, a la família, al seu fill. És un home senzill. Ara bé, com a entrenador no el veig. Sí, en canvi, ajudant, aconsellant, els nois i noies de l'acadèmia".