Un informe dels Mossos detalla que Bartomeu va pagar a periodistes

La publicació "The Objective" ha tingut accés a missatges i documents Excel en què es detallen els pagaments a mitjans de comunicació i periodistes durant l'època en què Josep Maria Bartomeu va ser president del FC Barcelona.

L'informe dels Mossos registra converses entre Jaume Masferrer, aleshores vicepresident de l'Àrea de Patrimoni del Club i Albert Lesan, 10 dies abans de la dimissió de Bartomeu.

The Objective també treu un Excel, extret de l'ordinador d'Òscar Grau, un dels quatre exdirectius investigats pel 'Barçagate', que detallen els pagaments a mitjans de comunicació. Alguns, en concepte d'intercanvi i altres de pagament.

Un informe dels Mossos obre la llauna

Un informe dels Mossos afegit al sumari del Barçagate, al qual ha tingut accés EFE, determina que "alguns periodistes rebien diners del mateix club -el FC Barcelona- per ordre de Josep Maria Bartomeu", l'expresident blaugrana, i que "ell mateix també va intervenir directament perquè el Barça formalitzés contractes amb aquelles persones".

En el citat informe, els Mossos asseguren que van arribar a "falsificar factures per desviar diners cap a periodistes triats per Bartomeu" i que "en diverses ocasions Bartomeu també va ordenar a terceres empreses fer pagaments cap als periodistes".

Amalgama Marketing i Tormenta de Acero, les empreses

Especialment, assenyalen l'empresa Amalgama Marketing, administrada per Miquel Sambola, que va treballar en la campanya electoral de Bartomeu el 2015, juntament amb el seu germà Óscar Sambola i el seu pare, Miquel Sambola Puebla.

Aquesta empresa va tenir contracte amb el Barça durant el mandat de Bartomeu. A més, Óscar Sambola i Miquel Sambola Puebla eren el gerent i el president d'honor del Club Esportiu Laietà, quan va rebre 1,5 milions d'euros per part de l'entitat blaugrana per possibles molèsties amb el soroll i la pols abans de la demolició del Miniestadi. Ningú més va ser indemnitzat per aquest concepte.

El cos policial català considera que els periodistes "haurien cobrat a través d'Amalgama part de les factures per indicació de Bartomeu". Però també esmenta una altra empresa: Tormenta de Acero, gestionada per José Marín Pasquín Comalrena de Sobregrau.

A més, en l'informe s'aporten converses trobades en els dispositius tecnològics dels investigats en el cas Barçagate, en les quals els periodistes, segons els Mossos, "reconeixen defensar els interessos de Bartomeu i atacar rivals com Joan Laporta -actual president- i Víctor Font -candidat en les últimes eleccions.

Els dos periodistes implicats

Aquestes converses es produeixen entre els periodistes Marçal Lorente i Albert Lesan i l'expresident Bartomeu i Jaume Masferrer, la seva mà dreta. Bartomeu i Masferrer són dos dels investigats per possible administració deslleial i corrupció entre particulars en el Barçagate.  

"S'han identificat missatges en els quals l'expresident del Barça hauria dissenyat un sistema per desviar diners a periodistes. Aquests pagaments es materialitzaven a través de societats interposades, amb unes transferències ordenades per Bartomeu, que també donava instruccions precises sobre quin era el contingut que havien de tenir les factures", expliquen els Mossos."

En una de les converses entre Marçal Lorente i Bartomeu, el periodista li envia una factura per a l'empresa Tormenta de Acero i l'expresident li demana canviar el concepte pel de "període de formació de quatre mesos en comunicació empresarial".

"Els conceptes de les factures són fictícies i, en algun cas, la societat que Bartomeu ordena que emeti la factura ni existeix en el període en el qual teòricament hauria prestat els serveis facturats", detalla l'informe dels Mossos.

Així, el cos policial assegura que "es tracta de pagaments indirectes que pagaria el FC Barcelona a través de terceres empreses (prèvia transferència al club) per afavorir la reputació digital de Bartomeu i atacar els rivals".

En aquest sentit, considera que l'objectiu d'aquesta pràctica és la mateixa que el dels comptes falsos a Facebook i Twitter de l'empresa Nicestream en el marc del Barçagate.

En les seves conclusions, els Mossos consideren que aquests fets podrien ser constitutius, possiblement, dels delictes d'administració deslleial i corrupció entre particulars.