Un moviment que desencadena el ball: la intrahistòria del fitxatge de Marc Márquez per Ducati
L'estratègia agressiva de Márquez va donar resultat: Ducati va témer perdre el 6 vegades campió i va desfer el pacte amb Jorge Martín
Marc Márquez és MotoGP i MotoGP és Marc Márquez. Sinònim a nivell global. A tot arreu, des del seu poble, Cervera, fins a Kuala Lumpur, passant per qualsevol país de la Terra. Si fins fa quatre dies el groc fluor de Rossi equivalia a dir motociclisme, ara el vermell de Marc agafa el relleu. Vermell per partida doble: el seu color i el de Ducati.
En només 7 curses, amb una Desmosedici del 2023 ha impressionat tot l'organigrama de Ducati (ja ho estava, però ho deien amb la boca petita). A Gigi Dall'Igna, el màgic que ha convertit les seves motos en imbatibles, i a Claudio Domenicali, el CEO de Ducati. Així ho han entès aquests directius i sobretot, especialment, els d'Audi. La casa alemanya del totpoderós grup Volkswagen és la propietària de Ducati a través de la seva filial, Lamborghini Automobili S.p.a. Tres marques prèmium juntes que no podien mirar cap a un altra banda quan el millor pilot trucava a la porta.
Marc ha fet girar el món a la seva voluntat. Sis títols de MotoGP a la seva esquena, el seu braç completament recuperat, una velocitat en pista impressionant i una voluntat de ferro han reconfirmat, per si algú ho dubtava, que és el "cap" de MotoGP. S'ha mogut i la resta de peces del domino han començat a rodolar.
A Mugello es va desencadenar tot
Quan abans del Gran Premi d'Itàlia va dir que de cap manera aniria a un equip satèl·lit, a Ducati van tremolar. Es van espantar molt perquè la seva idea per al 2025 era tenir Martín com a company de Bagnaia i Marc en el Pramac, però sabien de les ofertes que Aprilia i, amb molt èmfasi, KTM havien fet a Marc. El pilot català es va plantar, l'avís era clar: o corria per a l'equip oficial o res. Estaven a punt de perdre'l, així que la reacció va ser immediata. Es van desdir del que havien pactat amb Martín set dies abans a Montmeló i van comunicar a Marc que l'elegit per al 2025 era ell.
Un terrabastall desencadenat amb les seves paraules sobre Pramac. Segurament el propietari d'aquest equip, Paolo Campinoti, s'ha lamentat d'haver dit temps enrere que s'estimava més Jorge que Marc perquè era més jove i més simpàtic. I és ben cert que Marc estava molt seriós quan es referia al seu equip al pàdoc de Mugello, però també que de simpatia, alegria i balls, el de Cervera va sobrat.
Dues torres d'una tacada
Marc ha enfonsat dues torres d'una tacada. El lloc que volia Martín al Ducati Lenovo se l'ha quedat ell i Campinoti ha perdut Jorge Martín, que, decebut pel tracte que ha rebut, ha fitxat per Aprilia. I encara hi pot haver més conseqüències. Paolo no sap si disposarà de motos oficials Ducati per al 2025. Potser, per salvar la situació, accepta la sucosa proposta de Yamaha per fer córrer les motos japoneses.
Enea Bastianini és l'actual company de Pecco Bagnaia i també marxa, és clar. Ha signat amb l'equip Tech 3 (l'escuderia Gas Gas) per pilotar una KTM la pròxima temporada. A partir d'ara comença el ball de cadires, ja que la majoria de pilots acaben contracte aquest any. Dels últims campions del món, al marge de Bagnaia, només Fabio Quartararo té lloc assegurat, ja que va renovar per Yamaha. Joan Mir, campió el 2020, es planteja abandonar Honda, que podria intentar fitxar Viñales. Però hi ha molts pilots que no saben quina moto tindran, com Gianfranco Morbidelli, Joan Mir, Jack Miller, Takaaki Nakagami, Miguel Oliveira...
El ball tot just ha començat.
