Com gestionar la gelosia sense culpa a "A mi també em passa"
Pau Joanmiquel i la psicòloga Alexia Olaria conversen sobre la gelosia, com es manifesta en diferents vincles i com afrontar-la i gestionar-la correctament
La gelosia no només afecta les relacions de parella, també amistats i inclús família. Però com aconseguim gestionar-la? És un problema o una oportunitat per enfortir els vincles?
El setè capítol d'"A mi també em passa", presentat per Pau Joanmiquel, aborda una emoció tan comuna com mal entesa. Aprofundim juntament amb la psicòloga Alexia Olaria en com l'enveja pot formar part d'una relació sana o bé convertir-se en una font de malestar i risc.
La gelosia és normal? Emoció o problema?
"La gelosia és una emoció humana", explica Olaria, que diu que pot aparèixer "fins i tot en relacions sanes". La clau no és sentir-la, sinó com es gestiona. En paraules de la psicòloga, "una mica de gelosia ocasional pot ser normal, la qüestió és que no derivi en control, manipulació o falta de respecte".
Segons Alexia Olaria, hi ha tres factors essencials per gestionar la gelosia de manera sana:
- Comunicació oberta.
- Confiança mútua.
- Autoestima i seguretat emocional.
Quan el recel s'aborda des d'aquests pilars, "pot convertir-se en una oportunitat de coneixement més profunda", admet l'experta, perquè "la gelosia és un semàfor intern" i pot donar-nos una oportunitat per entendre millor les relacions i quines són les nostres línies vermelles.
"Sovint la gelosia està més vinculada amb inseguretats personals que amb el comportament real de l'altre."
La gelosia com a senyal útil
Olaria proposa 4 passos per identificar i gestionar la gelosia:
- Posar-hi nom: reconèixer que estàs gelós rebaixa l'alerta.
- Identificar la por: preguntar-te què tems --ser abandonada, no ser prou bona...-- ajuda a identificar l'origen del malestar.
- Mentalitzar l'altre: entendre el seu punt de vista ajuda a reduir la necessitat de control.
- Expressar sense atacar: utilitzar frases assertives com "em sento insegura quan..." afavoreix el diàleg.
On és la línia vermella de la gelosia?
Quan la gelosia deriva en conductes de control o malestar que se sostenen en el temps, cal actuar. La psicòloga apunta alguns senyals d'alerta:
- Pensaments obsessius que afecten la rutina.
- Ansietat persistent (durant més de dues setmanes).
- Control: revisar mòbils, demanar ubicació, prohibir amistats...
- Agressivitat verbal o física.
- Malestar psicològic greu.
De fet, Alexia Olaria facilita unes dades recents de l'estat espanyol que mostren un escenari alarmant: el 25% de les noies d'entre 16 i 19 anys han patit violència de control. "Aquest tipus d'abús emocional, tot i ser menys visible, té conseqüències greus sobre la salut mental i les relacions futures", adverteix.
"Quan la gelosia limita la llibertat o deteriora el benestar, deixa de ser una emoció i és un problema."
Per saber si és gelosia transitòria o més arrelada, la psicòloga recomana fer-se quatre preguntes:
- Quant dura? És puntual o apareix sovint?
- Què et diu la veu interna? Busca cuidar el vincle o et castiga?
- Com actues? Et porta a dialogar o a controlar?
- Com afecta la relació? Després torna la calma o es manté la tensió?
Si les respostes apunten cap a una gelosia constant o destructiva, és recomanable buscar ajuda professional, explica Olaria, perquè "potser no és només una tremolor, sinó una esquerda que necessita reparar-se amb cura".
Gelosia en l'amistat: l'altra cara de la moneda
La gelosia també pot aparèixer en les amistats, especialment quan sorgeixen nous vincles, apunta la psicòloga. "La gelosia amistosa ens recorda que valorem el vincle", diu Olaria. Gestionar-la sense dramatitzar dona com a resultat "una relació més madura que sap conviure amb cercles que s'eixamplen", explica, i ens aconsella com lidiar amb ella:
- Reconèixer la por de fons: a ser substituïda, exclosa...
- Evitar la comparació amb l'altra.
- Parlar des de la vulnerabilitat, sense acusar.
- Abraçar el FOMO i integrar nous vincles.
- Ampliar la pròpia xarxa.
Quan comença una relació de parella...
És normal passar menys temps amb les amigues, però no hauria de traduir-se en abandonament. "La nostra agenda social' és limitada", recorda Alexia Olaria parafrasejant altres psicòlogues. Per aquest motiu, ens dona alguns consells per mantenir l'equilibri:
- Entendre la "fase bombolla" inicial.
- Reorganitzar l'agenda social.
- Mantenir espais amb les amistats.
- Evitar que la parella ho absorbeixi tot.
- Sacrificar el temps amb la parella equitativament.
- Prioritzar també el temps personal.
La gelosia en l'era digital
Les xarxes socials no han fet més que intensificar l'enveja, especialment entre les joves, explica Olaria. Segons l'experta, ha estat "a causa del canvi de tres variables bàsiques de la relació: la visibilitat, la comparació i el control". Veure likes o stories, el doble check, la ubicació o l'"en línia" pot alimentar la inseguretat. De fet, hi ha estudis que ho demostren, explica la psicòloga.
Aconsella també com fer-hi front:
- Desmitificar les xarxes: el que veus no és tota la realitat.
- Establir límits digitals: acordar què es comparteix i què no.
- Parlar amb confiança: expressar pors en lloc d'acusar.
- Reduir l'ús de xarxes: menys exposició, menys ansietat.
- Evitar validar-se només online: treballar l'autoestima fora del mòbil.
- Ser conscient de les emocions: detectar què ens fa sentir malament.
- Construir confiança mútua: petits gestos i coherència.
- Cercar ajuda si cal: la teràpia pot ser clau.
La gelosia no és un problema en si. Ben identificada i gestionada, pot ser una gran oportunitat per treballar en nosaltres mateixes, enfortir vincles i no destruir-los, com sol creure's. Però quan es traspassen certs límits, cal intervenir-hi, tal com adverteix Alexia Olaria.
"La gelosia no ha de ser el centre de la relació. Ha de ser una alarma útil que ajuda a créixer junts."
