La generació de les relacions obertes? Entendre i viure l'amor conscient a "A mi també em passa"
Pau Joanmiquel parla amb la psicòloga Clàudia Manuel sobre com vivim l'amor les joves i com hem trencat amb els vincles afectius tradicionals
La manera com experimentem l'amor ha canviat radicalment respecte de com ho feien les generacions anteriors. Hem establert el que coneixem com a anarquia relacional, és a dir, hem trencat amb les etiquetes tradicionals de les relacions. Les relacions obertes, el poliamor o les parelles LAT són alguns exemples d'aquest canvi de paradigma.
Revolucionem els vincles afectius i sexoafectius, i el nou episodi d'"A mi també em passa", conduït per Pau Joanmiquel, debat sobre el tema. La psicòloga Clàudia Manuel aprofundeix en com gestionar les emocions, les expectatives i les decisions en aquest context de noves maneres d'estimar.
Sexe i amor: són el mateix?
Algunes persones defensen que follar i l'amor poden anar separats; d'altres, que hi ha d'haver una connexió emocional per fer-ho. Però per què algunes persones necessiten aquest vincle per practicar sexe i d'altres no? La psicòloga explica que té a veure "amb les nostres creences i valors personals, així com les necessitats de cadascú".
Clàudia Manuel afegeix que "cada vivència és vàlida" i que s'ha de respectar la diversitat de vincles afectius, però l'important és:
"Trobar parelles sexuals i/o romàntiques amb qui compartir creences similars per tal de ser compatibles."
També és natural que el desig sexual fluctuï al llarg del temps en una relació. Per mantenir-lo viu, la psicòloga destaca diversos aspectes:
- Acceptar els canvis (com l'estrès o les poques ganes de tenir relacions) i no viure'ls com un fracàs.
- Comunicar i compartir fantasies i desitjos amb la parella.
- Provar elements nous (com joguines sexuals).
Noves maneres d'estimar
Segons Clàudia Manuel, estem en un moment de qüestionament del model tradicional d'amor romàntic. Les noves generacions desafiem "els rols de gènere i l'heteropatriarcat, el model monògam i heterosexual normatiu", explica, i defensem noves maneres d'estimar fora d'aquest patró. La psicòloga, però, destaca:
"Aquestes lluites socials es van iniciar fa molt de temps, però ara s'han fet més accessibles per la informació i l'accés als debats gràcies a les xarxes socials."
Explorar noves formes d'amor pot ser enriquidor, però també comporta reptes, com la gelosia o les inseguretats personals, i Manuel destaca com gestionar aquestes dificultats:
- Abans de res, el primer pas és practicar l'autoconeixement: què desitjo?
- Parlar obertament de necessitats, preferències i límits.
- Establir acords clars i revisables amb l'altra persona.
Com treballo la gelosia i les inseguretats?
Sovint, quan estem geloses o gelosos ens culpabilitzem per aquest sentiment, però és important "entendre d'on ve i com afecta les nostres relacions", explica la psicòloga. La gelosia encara es veu com una prova d'amor, però Clàudia Manuel ho desmenteix:
"La gelosia no és un indicador d'amor, és un sentiment relacionat amb les meves pors i inseguretats."
Una qüestió vital enfront de la gelosia és entendre-la com el que és, és a dir, "una emoció humana que no hem de demonitzar", però que cal evitar que es transformi en "conductes de control", admet Manuel. Aquestes són les eines per gestionar la gelosia i les inseguretats en una relació, segons la psicòloga:
- Identificar d'on prové: per problemes d'autoestima, per experiències passades o perquè s'han trencat els límits pactats?
- Expressar des del "jo" i fomentar l'escolta activa.
- Obrir un espai de diàleg i la recerca de solucions.
Infidelitats i confiança: es pot començar de nou?
Sigui sexual o emocional, una infidelitat provoca dolor i desconfiança, perquè "ens connecta amb el sentiment de traïció", explica Clàudia Manuel. L'impacte d'aquest fet en una relació implica un temps per "transitar els sentiments que genera", puntualitza.
"Una infidelitat és la ruptura d'un pacte i té un impacte emocional que depèn del cas i del tipus de vincle, però que no és necessàriament irreversible."
Després d'aquest procés, és moment de valorar "si hi ha voluntat de reparar i reconstruir per totes dues parts", afirma Manuel. Si és així, la psicòloga ens dona les claus per reconstruir la confiança, "un procés que no és fàcil ni ràpid":
- Qui ha estat infidel ha d'assumir responsabilitats i mostrar compromís amb la relació.
- Qui ha patit la infidelitat necessita espai per processar i gestionar els pensaments i emocions relacionades amb l'experiència viscuda.
- Reajustar els nous límits de la relació des de la voluntat i el desig genuí de tots dos, i no des de la por a perdre l'altre.
I si aquesta decisió encara no està clara i no sabem si és millor insistir o deixar córrer la relació, Clàudia Manuel ens indica unes pautes útils per prendre-la:
- Preguntar-nos si la relació ens apropa o ens allunya de com volem viure.
- Diferenciar si volem seguir per amor, por o inèrcia.
Alhora, si hi ha alguna pressió per tenir parella o encaixar en un model de relació concret, Clàudia Manuel comparteix que l'autoconeixement és fonamental:
"La millor brúixola és el nostre autoconeixement: saber què vull i què necessito en una relació."
Què fa que una relació sigui sana i equilibrada?
"Una relació llarga no sempre significa una relació estable i sana", aclareix la psicòloga. És important discernir entre la durada i la qualitat de les relacions, explica, i apunta els ingredients perquè sigui saludable:
- Comunicació assertiva.
- Respecte i confiança.
- Suport mutu i projecte compartit.
- Espais d'autonomia personal.
- Temps de qualitat i cooperació.
L'amor canvia, mentre que nosaltres i les nostres necessitats i dubtes ho fan amb ell. Estimar és un paradigma dubtós, però el que queda clar és que estimar bé implica escoltar-se, comunicar i tenir eines per gestionar les nostres emocions.
