Ouineta o Amaia: ser "camp" o com ser ràndom triomfa
La tendència de ser totalment aleatòries, iròniques i extravagants és aquí per quedar-se: analitzem què significa el concepte "camp"
Deus estar farta de veure portades de cançons ràndom on regna el "graphic design is my passion", com l'última de Rosalía, videoclips molt extres amb tants estímuls com els d'Amaia o perfomances completament extravagants com les de Mabel Olea o Ouineta.
Aquest corrent és ser "camp" i en molts casos va més enllà de l'estètica: forma part del dia a dia de moltes artistes i de les seves publicacions a xarxes, com Samantha Hudson.
Què és ser "camp"?
Podríem definir el concepte "camp" com ser peculiar, caòtica, deixada, xorra i inclús grollera. Però, per sobre de tot això, és ser performativa per naturalesa i que la resta en siguin testimonis i partícips.
I la performance troba la seva màxima esplendor en l'humor i la ironia, un altre component essencial d'aquest concepte. Especialment, l'humor negre i absurd, ja que normalment aquest corrent tracta (o critica) drames socials o aspectes tabú en forma de mofa i caricatura.
T'imagines fer crítica de la dificultat per accedir a l'habitatge en un videoclip on som les inquilines i ens fotem fora a nosaltres mateixes? Doncs per aquí aniria la moguda "camp".
Ens posem històriques: orígens del concepte "camp"
La filòsofa estatunidenca Susan Sontag va ser qui va parir la paraula "camp" tal com l'entenem avui dia. Ho va fer l'any 1964 al seu assaig "Notes On Camp". Aquest escrit, ja considerat tot un manifest, va posar sobre la taula aquest concepte que va néixer per desafiar irònicament la moralitat de l'època i la supremacia heterosexual.
"El mal gust com a motor pel bon art" i "l'amor a tot allò no natural: a l'artifici i a l'exageració" són algunes de les definicions de "camp" que fa l'autora a l'assaig. Aquesta publicació formava part d'un moviment més gran que posava en dubte les jerarquies establertes i trobava en el col·lectiu queer les seves principals aliades.
@someva__ 🙏 Necessitem un Drag Race català a @3Cat 🙏 #laturraEVA #somEVA #estiktokat ♬ original sound - EVA
Les característiques que fonamenten ser "camp", especialment la teatralitat i la sensibilitat, s'associen històricament a les expressions d'aquest col·lectiu. L'exemple més clar són les drag-queens, on la performance, l'extravagància i l'humor són clau. Però també en trobem altres exemples, com el musical "The Rocky Horror Picture Show" o personalitats com John Waters.
Amaia o Rusowsky: cantants que són súper "camp"
Una de les indústries on més presència té l'estètica "camp" és la música. També és una de les que més consumim i, per aquest motiu, ens arriba de forma més directa. Hem avançat alguns noms de cantants que porten aquesta tendència arrelada, però els repassem:
- Amaia. Podríem dir que l'extriomfita és una de les màximes exponents de ser "camp". Darrere aquesta forma d'exposar-se aparentment poc preparada, hi ha el seu director creatiu Daniel Dalfó, també cantant de Mainline Magic Orchestra, que ho té tot ben maquinat.
- Llum. L'artista mataronina ens va encantar a "Eufòria" amb actuacions tan icòniques i teatrals com "La, la, la" de Serrat o "Aviam què passa" de Rigoberta Bandini. És un fact que és una de les referents de la ximpleria i el despatxar petxina del nostre país.
- Rusowsky o Ralphie Choo. Agrupem aquests dos cantants, perquè pertanyen al mateix col·lectiu musical, Rusia IDK. Tots dos comparteixen una estètica extravagant i completament aleatòria que els diferencia bastant d'altres artistes.
- Rosalía. Si alguna cosa caracteritza la nostra baixllobregatina preferida és ser propera i humil. Els seus posts a Instagram podrien ser els de les nostres amigues i, justament per això, l'estimem. La seva cançó "Omega" amb Ralphie Choo demostra que no es necessita massa parafernàlia per triomfar.
El punt en comú entre totes? Que són unes modernes, però sobretot, que una producció més casolana i aparentment descuidada ens pot guanyar molt més que una superproducció comercial amb un gran equip de màrqueting darrere.
