Ser bona amiga: claus per cuidar i entendre les relacions d'amistat a "A mi també em passa"
Pau Joanmiquel i Mariona Raich reflexionen sobre el valor d'una amistat sana, el pes emocional dels vincles i com reconstruir la confiança
Les amistats tenen un paper fonamental en el nostre benestar emocional. Què seríem sense els nostres amics i amigues? Però què vol dir, realment, ser un bon amic o amiga? Com sabem si una amistat ens aporta o ens pesa?
El quart capítol d'"A mi també em passa" aprofundeix en aquest tema i en com les relacions d'amistat modelen la nostra identitat. La psicòloga Mariona Raich ens ajuda a repensar què significa tenir una amistat sana i com identificar-ne les dinàmiques positives o tòxiques.
Donar segones oportunitats: sí o no?
Totes podem tenir una decepció amb alguna amistat. Però quan la confiança es trenca, cal fer-se preguntes essencials per valorar si val la pena continuar amb la relació, assenyala Raich:
- És una situació puntual o un patró que es repeteix?
- Em sento respectada? M'afecta l'autoestima?
- Aquesta relació em suma o em resta?
Per a la psicòloga, és fonamental escoltar-se i "posar en una balança el que guanyem i el que perdem amb aquesta amistat". Si decidim donar una segona oportunitat, explica que és important "tenir una conversa honesta, expressar com ens hem sentit, quins límits s'han vulnerat i què necessitem perquè la relació sigui saludable":
"La confiança es pot reconstruir si hi ha responsabilitat, voluntat de canvi i respecte mutu."
Què esperar d'una bona amiga (i què no exigir-li)
Una amistat saludable es basa en "el suport i el respecte cap a la persona amb qui es té una relació", afirma Raich. En moments difícils, podem esperar suport emocional, una escolta activa i un espai segur per expressar-nos, però cal evitar expectatives que poden portar a frustracions, conclou la psicòloga.
La psicòloga remarca que la clau és la comunicació: explicar com ens sentim i què necessitem sense imposar.
"És un error esperar que les nostres amigues es comportin com nosaltres ho faríem, ja que cadascú té la seva manera de veure les coses."
En situacions de conflicte amb altres persones, Mariona Raich ho té clar: "No crec que un amic s'hagi de posicionar en un conflicte per demostrar que és una veritable amic." En canvi, el que sí que podem esperar és "respecte cap a nosaltres i a les diferents opinions, prioritzant la preservació de la relació més que per mostrar una postura en un conflicte", explica. Com també passa quan estem en un moment complicat:
"Podem esperar comprensió, suport emocional, empatia i, a vegades, també un altre punt de vista que ens enriqueixi."
La pressió per encaixar i l'impacte de les amistats
Adaptar-se massa a un grup per encaixar pot ser perjudicial. Probablement, moltes ho hem viscut al llarg de la nostra vida, però la psicòloga destaca que "pot portar-nos a perdre la nostra identitat i actuar de manera contrària als nostres valors o desitjos, i això pot generar insatisfacció i una sensació de desconnexió amb nosaltres mateixos".
"Tot i que som éssers socials i sentir-se part d'un grup és crucial, especialment en etapes de desenvolupament de la nostra identitat, no hem de perdre la nostra essència."
Per aconseguir-ho, Mariona Raich assenyala que cal "reconèixer els nostres límits i ser conscients de les nostres necessitats i valors". De fet, afirma que un grup sa "ens ofereix un espai segur per mantenir la nostra autenticitat".
En aquest sentit, també és important revisar la creença que tenir molts amics i amigues és sinònim de no tenir-ne cap de veritat. Per a la psicòloga, "la qualitat d'una amistat depèn de la profunditat de la connexió i el suport mutu" i no de la quantitat. Cada persona necessita relacions diferents, des de les més íntimes fins a les més diverses:
- Algunes prefereixen pocs vincles profunds.
- D'altres, una xarxa àmplia, però amb nivells diferents d'intimitat.
"Totes són vàlides i aporten alguna cosa diferent", afirma Raich. Això sí, "cada vincle requereix temps i cura". I és important "no descuidar el vincle amb una mateixa per poder mantenir vincles saludables amb altres".
Trencant estereotips: les amistats entre dones
Existeix una creença estesa que les amistats entre dones són més tòxiques. Segons la psicòloga, aquesta idea té "arrels culturals i de gènere" reforçades pel sistema heteropatriarcal que "històricament, ha fomentat la competència entre dones, ja que tenim accés a menys espais i oportunitats".
"No reflecteix la realitat: els estudis mostren que les amistats femenines es basen en la intimitat emocional i el suport mutu."
Per sort, destaca Mariona Raich, actualment som cada cop més conscients d'aquests biaixos, els qüestionem i treballem "per construir vincles sans entre dones".
Claus per construir i cuidar amistats sanes
Per acabar, una de les qüestions que més ens interessa són les eines per saber si tenim amistats saludables. De fet, la psicòloga destaca que aquestes comparteixen uns elements comuns:
- Comunicació oberta i honesta.
- Confiança i respecte mutu.
- Reciprocitat i connexió emocional.
- Espai per a la vulnerabilitat i l'autenticitat.
- Admiració i no competència.
En canvi, també hi ha senyals que ens indiquen que una amistat no és sana:
- Sentiment de soledat, angoixa i desgast emocional.
- Absència de suport en moments difícils.
- Relació basada en el control, la manipulació o la dependència.
- Vulneració dels límits personals.
L'amistat no és un vincle estàtic i, per això, "és fonamental revisar les nostres amistats i reflexionar sobre com ens fan sentir". Perquè escollir amb qui compartim la nostra vida és un acte de responsabilitat i amor.
