2.2.1.4.1.4. Connexions en directe
TELEVISIÓ
Fem servir les connexions en directe per cobrir una informació amb el valor de la immediatesa. Aquest recurs no és necessàriament aplicable a totes les informacions.
Per norma general, situem els nostres periodistes en l'entorn en què es troben amb un pla prou obert que els relaciona amb aquest entorn. Podem tenir l'enviat especial o el corresponsal en un primer pla per encabir-lo a la doble finestra de la pantalla o en el marc gràfic que fem servir per presentar la connexió, però posteriorment obrim el pla per situar-lo en l'entorn.
La mirada dels professionals s'ha de dirigir al centre de la pantalla encara que no tinguin una posició frontal en relació amb la càmera.
Evitem el que es coneix com a fals directe, és a dir, l'emissió d'una peça, un programa o un espai gravats prèviament amb la voluntat de fer creure que s'emeten en directe.
No considerem fals directe les peces, programes i espais que convé gravar per a una millor organització de la feina. Per tant, podem enregistrar, per exemple, una informació meteorològica o borsària abans que s'emeti o bé una entrevista o una crònica des de l'exterior si no es pot fer en directe. En aquests casos, ens estalviem fórmules que simulin el directe de manera manifesta i, si cal, advertim que la peça s'ha gravat prèviament.