2.2.1.8.1. Disseny gràfic en pantalla
Cadascun dels programes que configuren la graella d’un canal ha de presentar, a través del grafisme, la seva pròpia personalitat, s’ha de mostrar atractiu a l’espectador i s’ha de correspondre amb la qualitat de l’oferta general de la cadena.
Independentment de la solució final adoptada, la línia gràfica de qualsevol programa ha de complir els següents requisits:
• mantenir una clara referència en els continguts del programa;
• ajustar l’espectacularitat i els efectes en funció del programa; no fer servir recursos audiovisuals que s’escapin de la coherència estètica del programa o del seu contingut;
• evitar la confusió i el soroll visual;
• mantenir la sincronització entre la banda sonora i les imatges;
• oferir un tractament cromàtic acurat, coherent amb la paleta de colors establerta per l’entorn on s’inclouen els gràfics;
• aconseguir un alt grau de pregnància i llegibilitat dels logotips i els textos sobreimpresos i facilitar-ne la integració en totes les aplicacions;
• unificar visualment els identificadors de l’estil dels continguts (colors, tipografies, formes, textures, efectes);
• aportar continuïtat i ritme; en el cas dels textos sobreimpresos, adeqüem els efectes d’entrada i sortida al flux d’aparicions i vetllem perquè la quantitat de text en pantalla sigui proporcionada;
• mantenir la coherència en totes les aplicacions presents durant el desenvolupament del programa: sumaris, separadors, crèdits;
• harmonitzar la llegibilitat de la línia tipogràfica amb la personalitat de l’espai o l’àmbit en què és present.
Procurem que les sobreimpressions de dades resultants de la interacció amb l’espectador (correus electrònics, SMSs, votacions, missatges) mantinguin una presència adequada al contingut o a l’àmbit al qual s’incorporen.