2.3.2.3.5. La identitat de les dones i els homes
Tractem de la mateixa manera les dones i els homes que apareixen en els nostres mitjans: els presentem amb els mateixos criteris i els identifiquem amb les mateixes dades. No informem dels seus vincles familiars i de parella si són irrellevants. En una situació en què són iguals no fem aparèixer l’home com a protagonista i la dona com a subordinada.
| Benedetta Tagliabue, viuda de l’arquitecte Enric Miralles, dissenyarà l’edifici de la nova seu corporativa. | L’arquitecta Benedetta Tagliabue dissenyarà l’edifici de la nova seu corporativa. |
| Els ferits són un home i la seva dona. | Els ferits són un matrimoni. Els ferits són una parella. Els ferits són una dona i un home. |
| A l’hivern, els nòmades es traslladaven amb les seves pertinences, les dones i els nens a llocs més càlids. | A l’hivern, els pobles nòmades es traslladaven amb les seves pertinences a llocs més càlids. A l’hivern, els nòmades es traslladaven amb les seves pertinences a llocs més càlids. |
De vegades, la idea de subordinació s’expressa quan, justament, volem evitar-la. Remarquem el primer cop que algú aconsegueix alguna cosa que tradicionalment s’ha reservat a l’altre sexe, per exemple un càrrec important, una fita esportiva o una professió determinada, si té una gran transcendència. També ho podem fer si no és el primer cop però la desigualtat és molt gran i la remarquem. Fora d’aquests casos, no convertim en excepcional el que no ho és.
| Núria de Gispert és la primera dona que ha arribat a la presidència del Parlament. |
| Cada cop hi ha més llevadors a la sanitat catalana |
| Només quatre dones han rebut el Premi Nobel de Química des que es va instaurar, l’any 1901. Entre els 159 científics guardonats amb el Premi Nobel de Química des del 1901 només hi ha quatre dones. |
| Aquest any, els Premis Octubre tenen nom de dona: l’Andròmina de narrativa ha estat per a l’escriptora Raquel Ricart, amb “Les ratlles de la vida”, i el Vicent Andrés Estellés de poesia se l’ha endut Cèlia Sànchez-Mústich, amb el llibre de poemes “On no sabem”. El premi Joan Fuster d’assaig ha estat per al director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, amb “Paisatge, territori i societat civil”. Finalment, el de teatre l’ha obtingut l’actor, director i dramaturg Francesc Adrià, amb “Taula de canvis”. |