2.4.5.2.1.2. Improvisació
Improvisem a partir de recursos lingüístics sòlids, del domini de la matèria i de l’organització mental dels continguts, per evitar errors, imprecisions, repeticions i tòpics.
Si ens adonem que ens hem equivocat, corregim l’error amb naturalitat.
No abusem de les crosses (diguem-ne, escolti, vull dir, dallò), paraules i expressions amb poc significat en què ens recolzem mentre pensem què direm. Si n’hem de fer servir, no repetim sempre la mateixa perquè no es converteixi en un tic monòton per a qui ens sent. També evitem les pauses (mmm, eeeh, aaah) i falques (doncs, de fet, això, daixò, per què no dir-ho?) que transmeten sensació de falta de preparació, de poca elaboració o d’inseguretat.
Evitem l’entonació monòtona en els formats informatius improvisats que es basen en estructures molt fixes, com ara les informacions diàries sobre la borsa, el temps o el trànsit.