2.1.4.2.7. La llengua dels espais infantils i juvenils
Divulguem un ús correcte de la llengua entre infants i joves, i contribuïm a consolidar el català —i l’aranès a la Vall d’Aran— com a llengua d’ús habitual en totes les situacions comunicatives.
La difusió des dels nostres mitjans d’una llengua respectuosa amb la normativa i amb les persones, que refermi el que s’aprèn a l’escola, conviu amb una actitud oberta davant la creativitat del llenguatge dels més joves, que evoluciona i es renova constantment. Els espais que difonem mostren una llengua rica i variada, ajustada a les característiques i necessitats expressives dels diferents grups d’edat, que resulti atractiva i pròxima a infants i joves.
Per reflectir el llenguatge juvenil, que es caracteritza per la transgressió respecte a la llengua dels adults i també per una gran variabilitat i una ràpida caducitat, afavorim els termes més estesos i estables d’aquest llenguatge i les solucions originals basades en els processos propis de formació de paraules i expressions.
| Formació de paraules | |
| prefixació | superenrotllat |
| sufixació | emprenyamenta, canyera |
| truncació | col·le, profe, insti, lesbi |
| Expressions noves |
| se li ha girat l’olla, no et ratllis, em talla molt |
En la interacció amb el públic juvenil no adoptem innecessàriament paraules i expressions d’altres llengües, ni tampoc expressions ofensives o malsonants. En els espais de ficció que han de reflectir la realitat amb especial versemblança, pot ser necessari recórrer a expressions malsonants o a préstecs lingüístics en general no admissibles. En aquest cas, adoptem els termes i expressions més consolidats i representatius del llenguatge juvenil imprescindibles per retratar una situació determinada.