2.4.5.2.3. La locució en la ficció
Per mitjà de la manera de parlar, retratem i fem creïbles els personatges de ficció. Diem el text de manera adequada i versemblant i fem servir tots els recursos que ofereixen la veu i la llengua per retratar personatges i situacions diferents.
Posem el text i la interpretació al servei de l’argument, que queda reforçat amb una llengua de qualitat tant en el guió com en la interpretació.
En la ficció fem servir una llengua estàndard i correcta, si no és que la caracterització d’un personatge concret requereix un llenguatge clarament connotat. En general no recorrem a errors de llengua com a part del retrat de personatges corrents de ficció, però si està justificat poden aparèixer com a elements excepcionals i detonants, per exemple en la caricatura.
En una sèrie de ficció mitjanament realista i no paròdica que transcorri a Barcelona, per exemple, per més que en la societat real alguns joves obrin la vocal neutra fins a [a] o confonguin el so de la ll amb el de la i, els personatges joves en general pronuncien correctament la vocal neutra i la ll, si no és que hi ha motius argumentals de pes que justifiquin el contrari.