2.4.5.2.1. La locució en la informació
En la informació -l'àmbit més formal de la comunicació audiovisual- sovint llegim textos escrits o, si improvisem, partim d'una preparació prèvia rigorosa. Parlem de pressa -hi ha molts continguts per transmetre-, però sense posar en perill la comprensió. Fem servir un to més aviat seriós -variable segons els continguts transmesos-, però ni rígid ni afectat. Amb una locució natural, explicativa i planera fem entenedora i pròxima la informació.
En la locució informativa transmetem rigor i objectivitat, per això evitem una entonació massa emotiva. Evitem també fer una locució plana, monòtona o encarcarada.
Ens ajustem a la pronúncia estàndard, sense trets col·loquials impropis d'una situació formal.
| Pronúncia no estàndard |
| Ho vam [bɛ́m] sentir en una altra [átrə] emissora [əmizórə]. |