2.4.4.6.3. Posició dels noms propis
En general, no comencem una informació directament amb un nom propi. Perquè l’audiència l’identifiqui immediatament i no hagi de fer cap esforç per situar-lo, el precedim d’una introducció, sobretot si no és prou conegut. En alguns casos podem prescindir del nom.
David Cameron i Nick Clegg redoblen l’esforç de contenció i estudien una retallada pressupostària del 40 per cent. | El primer ministre britànic, David Cameron, i el viceprimer ministre, Nick Clegg, redoblen l’esforç de contenció i estudien una retallada pressupostària del 40 per cent. |
El govern britànic redobla l’esforç de contenció i estudia una retallada pressupostària del 40 per cent. |
En els textos orals els elements previs al nom serveixen, a més, per indicar a qui llegeix en quina llengua l’ha de pronunciar.
Angela Merkel, la cancellera alemanya, ha advertit que el seu govern es planteja exigir una aportació extra a les grans companyies d’energia. | La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha advertit que el seu govern es planteja exigir una aportació extra a les grans companyies d’energia. |
Si no ens podem estendre en explicacions en una primera frase, deixem per a més endavant, un cop ja hàgim donat prou context, els noms concrets que requereixin presentació.
Entradeta | Jimmy Carter ha deixat Pyongyang després d’aconseguir la llibertat d’Aijalon Gomes. | L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha deixat Corea del Nord després d’aconseguir la llibertat del nord-americà empresonat per haver intentat entrar il·legalment al país. |
Cos de la informació | Jimmy Carter va arribar dimecres a la capital nord-coreana per negociar l’excarceració del professor d’anglès Aijalon Gomes, condemnat a vuit anys de treballs forçats per haver intentat entrar il·legalment al país. | Jimmy Carter va arribar dimecres a Pyongyang, la capital nord-coreana, per negociar l’excarceració del professor d’anglès Aijalon Gomes, condemnat a vuit anys de treballs forçats. |