2.1.1.3.5.4. Protecció de les fonts d'informació
No sempre és possible identificar les fonts. Els periodistes tenen el deure de protegir la identitat de les seves fonts si els ho demanen i el dret de no revelar-la acollint-se al secret professional. Només podem acceptar la petició d’una font de mantenir-la en l’anonimat si realment estem en condicions de complir aquest compromís i sempre que ho justifiqui l’interès informatiu.
La protecció d’una font no ens impedeix situar-la en el seu context. Si es tracta de protegir la integritat física o moral d’una font, citem qualitats que deixin clar el seu valor testimonial o d’expert, però que no la puguin comprometre ni relacionar-la de manera directa o indirecta amb la informació que ens facilita. Diem, per exemple, “una estudiant universitària iraniana”, “un enginyer cubà” o “el testimoni d’un crim de la màfia”.
En el cas d’una informació de gran transcendència facilitada per una font que es vol mantenir en l’anonimat, la direcció d’informatius n’ha de conèixer la identitat i comprometre’s a no revelar-la emparant-se en el secret professional. La font ha de ser informada prèviament d’aquesta circumstància i donar-hi el vistiplau.