2.4.4.11.2. Punt
Després de la coma, el punt és el signe de puntuació més freqüent. Amb el punt assenyalem el final d’una oració completa i separem les diverses idees o matèries incloses dins d’un text. En la lectura ho marquem amb una entonació descendent i una pausa.
El punt pot ser punt i seguit, si tanca una oració dins d’un paràgraf; punt i a part, si tanca un paràgraf, o punt final, si tanca tot un text. Al punt i seguit li correspon una pausa més resolutiva que la de la coma, sense cap interrupció de la narració. El punt porta associada una entonació descendent, que recau en l’accent immediatament anterior. Així, l’audiència pot saber que hem acabat la frase i en comencem una altra. En principi, això no afecta la velocitat de la lectura. Al punt i a part li correspon una pausa més llarga, amb un canvi de ritme narratiu.