Llibre d'Estil de la CCMA

En la informació policial i judicial disposem de diversos recursos per preservar la presumpció d’innocència de les persones a qui s’atribueixen fets delictius.

Podem fer servir, entre d’altres, les expressions presumpte autor de, suposat autor de, possible autor de i a qui s’atribueix, precedint els fets a què ens referim. Evitem l’expressió presumpte culpable.

Joan Planamuntsà, presumpte autor de l’estafa piramidal, declara davant la jutge. Joan Planamuntsà, suposat autor de l’estafa piramidal, declara davant la jutge. Joan Planamuntsà, a qui s’atribueix la responsabilitat de l’estafa piramidal, declara davant la jutge.

No precedim acusat de termes com ara presumpte, suposat o possible. El terme acusar no determina la culpabilitat i, per tant, no l’hem d’acompanyar de qualificatius garantistes.

El presumpte acusat s’ha negat a declarar.	L’acusat s’ha negat a declarar.

Evitem expressions com ara acusat d’un presumpte / possible / suposat delicte o acusat de ser el presumpte / possible / suposat autor d’un delicte.

El jove, acusat de ser el presumpte autor de l’assassinat, diu que tot plegat és un muntatge.	El jove, acusat de l’assassinat, diu que tot plegat és un muntatge.
El detingut l’acusen d’un presumpte delicte de maltractaments.	El detingut està acusat d’un delicte de maltractaments.
John Levine, acusat d’una suposada revelació de secrets, ha renunciat al seu advocat.	John Levine, acusat de revelació de secrets, ha renunciat al seu advocat.

Apliquem el terme presumpte a persones i no a fets certs.

Els dos joves han estat detinguts com a responsables de la presumpta agressió.	Els dos joves han estat detinguts, acusats de l’agressió. Els dos joves han estat detinguts com a presumptes responsables de l’agressió.

Quan ens referim a uns fets que no se sap si constitueixen un delicte podem fer servir expressions com ara suposat, possible o que podria constituir un delicte de.

L’han citat a declarar per un possible delicte de suborn. L’han citat a declarar per un suposat delicte de suborn. L’han citat a declarar per activitats que podrien constituir un delicte de suborn.

Quan la policia busca o deté una persona en relació amb un fet delictiu o una falta podem utilitzar el terme sospitós i les expressions a qui s’atribueix, a qui la policia atribueix, acusat per la policia, entre d’altres.

La policia ha detingut a Barcelona un jove sospitós d’haver causat la mort de la seva exparella. La policia ha detingut a Barcelona un jove a qui atribueix la mort de la seva exparella.

Quan estem davant d’un fet cert sense que hi hagi un sospitós concret no ens cal protegir la presumpció d’innocència de ningú, ni hem de fer servir, per tant, l’expressió presumpte ni altres d’equivalents.

La policia busca el suposat autor del robatori del quadre de Munch.	La policia busca l’autor del robatori del quadre de Munch.

Fem servir imputar i imputat quan el jutge atorga a algú aquest estatus processal durant la fase d’instrucció. Quan, a més, el jutge decreta mesures cautelars, podem parlar d’inculpar i inculpat.

Ramon Diumestrat, imputat pel robatori de 25 vehicles de luxe, podria estar relacionat amb una banda de venda de cotxes de gamma alta a l’estranger.
El jutge ha decretat presó provisional per a Ramon Diumestrat, inculpat per un delicte contra la hisenda pública.

Quan el jutge tanca un sumari i dicta el processament d’algú podem parlar de processat.

A la vista oral, el processat ha reconegut que va agredir el seu cap.

Quan el fiscal o una part acusen una persona d’un fet delictiu podem fer servir l’expressió acusat.

El fiscal demana cinc anys de presó per a l’acusat.

Quan un jutge o tribunal dicta sentència i estableix la culpabilitat d’una persona podem utilitzar els termes condemnat, autor de o el substantiu que designa el delicte o falta: homicida, segrestador, estafador, etc. No fem servir aquests substantius tipificadors tots sols abans que s’hagi dictat sentència.

L’assassí dels dos joves ja ha complert la meitat de la pena. El condemnat ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem.

Quan una persona confessa la seva culpabilitat ens hi podem referir amb la fórmula autor confés encara que no s’hagi celebrat el judici. Si després de confessar-se culpable se’n desdiu, ho diem, sense eludir informar de l’autoinculpació prèvia.

En la narració d’uns fets no provats fem explícita des del començament la font de la informació, tant si és oficial com si es tracta de testimonis presencials. Relatem els fets sense fer-ne una qualificació jurídica.

Daniel Puigdumalla, l’autor de les morts, ha entrat aquest matí al supermercat i ha matat tres persones. L’assassí ha anat després a la plaça de la vila i ha disparat contra dues persones més.	Segons han explicat els testimonis dels fets, Daniel Puigdumalla ha entrat aquest matí al supermercat i ha matat tres persones. Després ha anat a la plaça de la vila i ha disparat contra dues persones més.
Roman Staccialla va matar les vuit dones per robar-los els estalvis.	La policia considera que Roman Staccialla va matar les vuit dones per robar-los els estalvis.

Com a recurs complementari de tots els anteriors podem fer servir el verb en condicional. El condicional de distanciament o hipòtesi —del qual no abusem en altres contextos informatius— ens permet remarcar, en una narració, que la informació no està confirmada.

Detingut un infermer per possible falsificació de receptes. L’home hauria aprofitat la seva condició laboral per robar talonaris de receptes i revendre els medicaments.