2.4.6.1.6. Tractament gràfic dels noms propis en els textos orals
Si un nom és prou conegut o fàcil de llegir, l'incloem en el text tal com s'escriu, sense cap ajuda, però si pot causar dubtes l'acompanyem d'alguna indicació sobre com cal pronunciar-lo. La indicació pot ser una explicació concreta, una transcripció en AFI, alfabet fonètic internacional, o bé una transcripció d'antena.
Amb la transcripció d'antena reflectim la pronúncia de paraules difícils de dir partint del nostre alfabet i de les regles de lectura que tots coneixem. Només apliquem la transcripció d'antena al que pot causar dubtes, i amb la mínima distància respecte a la forma gràfica.
| Transcripció dins el text |
|
El primer ministre de KÓSSOVO, HÀSHIM THÀTXI, va guanyar les eleccions del novembre amb un 35 per cent dels vots. [grafies en llengua escrita: Kosovo, Hashim Thaçi] |
Si transcrivim, ho indiquem posant en majúscules el fragment afectat, o la paraula sencera, i a més podem subratllar o posar en negreta els fragments que demanin atenció especial.
| Grafia | Llengua | AFI | Transcripció d'antena |
| Hollande | Francès | [olándə] | OLÀNDa |
| Cardoso | portuguès | [kərðózu] | CaRDÓZU |
| Éric | francès | [eɾík] | ERÍC |
| Walcha | alemany | [bálχa] | BÀLKHA |