2.3.3.5. El tractament de la salut i la malaltia
Presentem la salut i la malaltia com dos aspectes naturals i consubstancials a la vida humana. No estigmatitzem la malaltia ni els malalts.
Diem les malalties pel seu nom, a menys que les persones afectades o els seus familiars ens demanin que no ho fem. No fem servir eufemismes.
| L'actor va morir ahir a la nit després d'una llarga malaltia. |
L'actor va morir ahir a la nit. La seva família no ha volgut fer públic si tenia cap malaltia. L'actor va morir ahir d'un càncer. L'actor va morir ahir de càncer de fetge. |
No tractem com a malalties o problemes de salut processos biològics i evolutius naturals com la menopausa o l'andropausa, l'embaràs, l'envelliment o l'adolescència.
Evitem atribuir determinades malalties o trastorns a un sexe o un col·lectiu determinat si no hi ha dades científiques que ho avalin.
| La immigració ha fet augmentar els casos de tuberculosi a Catalunya. |
En l'augment dels casos de tuberculosi detectats a Catalunya, hi incideixen dos factors: la millora dels programes de control i l'arribada de ciutadans de països on hi ha un elevat nombre de malalts. |
Tractem amb normalitat totes les malalties i contribuïm a la superació del rebuig social que algunes poden generar. Només revelem la identitat de les persones afectades quan ens autoritzen a fer-ho.
Per referir-nos a les persones malaltes no fem servir adjectius col·loquials, despectius, poc rigorosos o amb connotacions pejoratives, com ara sidós, depressiu o anorèxic. En aquests casos recorrem a expressions com malalt de... o afectat de...
| Segons els psicòlegs, la majoria dels anorèxics tenen una imatge distorsionada d'ells mateixos. | Segons els psicòlegs, la majoria dels malalts d'anorèxia tenen una imatge distorsionada d'ells mateixos. |
Som estrictes i curosos en la reutilització de material audiovisual relacionat amb persones malaltes o convalescents.
Evitem la reiteració d'aquests materials i tenim present que les persones que hi apareixen com a pacients poden haver-se recuperat d'una malaltia i no voler veure la seva imatge repetida en aquella situació. Encara amb més atenció vigilem els materials on apareixen persones grans o malalts greus que poden haver mort quan es reutilitzin les imatges.
Renovem el material documental per evitar sobreutilitzar imatges de recurs relacionades amb temes sanitaris.
Les persones implicades en la preservació del material audiovisual i en l'elaboració de continguts són les responsables d'identificar aquest material com a susceptible de generar malestar si es reutilitza.