2.1.1.6.1.1.1.1. El vídeo
TELEVISIÓ
La informació televisiva és narració audiovisual. Posem totes les eines de la redacció periodística al servei d'un discurs format per tres elements: text, imatge i so ambient, que s'han de complementar i reforçar mútuament.
Ens documentem prèviament. El coneixement de la matèria a tractar és imprescindible per definir el plantejament de la notícia: la forma que adoptarà, la selecció de la informació i els aspectes que volem explicar; les preguntes que farem a les persones que decidim entrevistar, les imatges amb què la narrarem i l'eventual inclusió d'elements de postproducció o una personalització amb plató o stand up.
Considerem l'elaboració de la peça informativa una feina d'equip. Redacció, producció i imatge, i realització treballen plegats perquè tingui qualitat i eficàcia informativa.
Visionem les imatges amb què hem d'elaborar la informació, tant si es tracta d'un rodatge propi com de material d'agències, abans d'escriure el text de la notícia. Aquest visionat ens proporciona les pautes per elaborar un text que complementi i reforci el relat audiovisual.
El text d'un vídeo no ha de ser ni una simple descripció del que ja mostren les imatges ni n'ha d'estar dissociat. La conjunció i interrelació del text, les imatges i el so han de formar un tot que capti l'atenció de l'espectador i faciliti al màxim la comprensió de la informació. Cada frase del text i cada pla aporten informació.
Seleccionem amb cura la quantitat de dades que volem donar. Un excés d'informació condensat en un minut sovint és difícil de processar i de ser entès adequadament per l'espectador.
Quan en el vídeo afegim altres elements, com gràfics o postproduccions amb lletres o xifres, el text s'ha de referir a les dades que apareixen en la pantalla amb un ritme de lectura que en permeti la comprensió i assimilació.
En els diversos formats que pugui adoptar (vídeo, off conductor, postproducció), a la notícia hi ha d'haver una idea principal, que triem d'acord amb els criteris de selecció de la informació, i unes idees secundàries que ajudin a complementar-la i contextualitzar-la.
En el cas que una notícia tingui molts aspectes rellevants a explicar, podem repartir la informació en peces complementàries que en facilitin la comprensió. És millor presentar la informació en formats diferents que es complementin i ajudin a oferir totes les dades que no pas encabir en un vídeo més elements informatius dels que es poden assimilar.
Per exemple, un vídeo sobre un concert pot anar complementat amb un off conductor de l'ambient previ o amb inserts de declaracions o talls de veu d'alguns dels assistents.
Cada peça informativa està integrada en una escaleta, que és el relat global de l'actualitat del dia, i, per tant, no la podem concebre com un element aïllat i independent del conjunt. Les introduccions o presentacions d'un vídeo han d'aportar elements rellevants de la informació, però no han de calcar, repetir o contradir el que a continuació ens explicarà la notícia.
Hem de tenir en compte que el començament o el final d'una peça informativa poden estar relacionats d'alguna manera amb els vídeos que la precedeixen o la segueixen a l'escaleta, a criteri del responsable de l'espai informatiu.
Hem d'escriure sabent quin lloc ocupa en l'escaleta la peça que editem o sabent en quin informatiu s'inclourà, i quina durada tenen prevista els equips d'edició. El treball conjunt amb els equips d'edició és essencial per valorar com dimensionem una informació.
Respectem el temps assignat a la peça pels responsables d'edició del programa informatiu.
En la narració audiovisual procurem que l'editatge sigui fidel als fets que expliquem, assumint que la recreació d'un esdeveniment comporta una tria del material prèviament obtingut.
Som rigorosos amb els discursos de persones que enregistrem i posteriorment editem. No els muntem per obtenir un resultat que vulneri l'esperit del que ens han explicat.
La introducció d'elements narratius aliens a la realitat recollida en el procés de producció, com ara música o efectes sonors, entre altres, ha de tenir una justificació editorial.
Els tractaments de postproducció del material audiovisual, en el marc dels espais informatius, es limiten a la millora de la qualitat i a la introducció de recursos narratius que fan més comprensible la informació. En cap cas el seu ús ha de provocar confusió o malentesos ni distorsionar la informació.