El president tunisià, Ben Ali, surt del país i s'exilia a l'Aràbia Saudita
El primer ministre, Mohamed Ghannouchi, ha anunciat per la televisió estatal que el president Zine al-Abidine Ben Ali ha estat destituït i ha abandonat el país. Ghannouchi ha dit que ha assumit la presidència interina de Tunísia i s'ha compromès a respectar la Constitució i a restaurar l'estabilitat. També ha assegurat que parlarà amb tots els partits i que comptarà amb la societat civil per dur a terme les reformes que calgui. No ha parlat, però, de convocar eleccions anticipades. Pel que fa al destí de Ben Ali, el president ha agafat un avió amb tota la seva família i ha aterrat a l'Aràbia Saudita, on restarà exiliat.
El fins ara president de Tunísia, Zine al-Abidine Ben Ali, s'ha exiliat amb tota la seva família a l'Aràbia Saudita després de fugir del país en veure que milers de ciutadans, tips de la falta d'oportunitats i de llibertats, de la corrupció i de 23 anys de dictadura, ocupaven els carrers.
La presidència l'ha assumida, de manera interina, el fins ara primer ministre, Mohamed Ghannouchi, que té el suport dels militars i que ha anunciat els primers contactes per internar formar un govern que permeti forjar un nou futur per a Tunísia. En una breu intervenció al costat dels presidents del Congrés, Fuad Mabaza, i de la Cambra de Consellers (Senat), Abdelah Kallel, Ghannouchi, de 69 anys, ha dit que "d'acord amb l'article 56 de la Constitució i en vista de la dificultat del cap de l'estat per assegurar la governabilitat del país, assumeixo a partir d'aquest moment el càrrec de president interí".
Ghannouchi, que té una relativa bona reputació al país com a tecnòcrata i que no s'ha vist involucrat en els casos de corrupció del règim, ha fet una crida als tunisians "de totes les sensibilitats polítiques i regionals" i els ha instat a "demostrar el seu patriotisme i la seva unitat". "Em comprometo -ha dit- a respectar la Constitució i a posar en marxa totes les reformes socials i polítiques que s'han anunciat en col·laboració amb els partits polítics i els actors de la societat civil".
Les concessions fetes per Ben Ali no han servit de res
En poc menys de 24 hores s'han precipitat els esdeveniments a Tunísia. Dijous al vespre el president Ben Ali anunciava mesures econòmiques d'urgència i compromisos de democratització, entre els quals que ell no es tornaria a presentar a la reelecció el 2014. Però milers de tunisians van seguir al carrer exigint la seva dimissió.
Aquest divendres Ben Ali tornava a fer concessions: destitució del govern i convocatòria d'eleccions anticipades en sis mesos. Però ja era tard. Poc després s'anunciava l'estat d'excepció a tot el país i la imposició d'un toc de queda de dotze hores. Tot seguit la televisió pública informava de la imminència d'un "anunci de gran importància per al poble tunisià". L'anunci de la destitució de Ben Ali i la seva sortida del país.
En un principi s'ha especulat que l'avió que el portava es dirigia a París, però l'antiga potència colonial de Tunísia, França no ho ha confirmat. De fet, segons els mitjans francesos, Sarkozy hauria rebutjat acollir Ben Ali en territori francès. També s'ha parlat de Roma, o fins i tot s'ha assegurat que havia aterrat a Cagliari, Sardenya. Finalment la destinació ha estat l'Aràbia Saudita.
El segon president d'un país jove
Des de la seva independència el 1956, Tunísia només ha tingut dos presidents. El primer, el pare de la independència, Habib Bourguiba, que va posar les bases d'un país amic d'Occident. I el segon, l'últim primer ministre de Bourguiba, Zine al-Abidine Ben Ali, que amb un cop d'estat encobert va fer fora el primer l'any 1989. L'excusa, que Bourguiba era massa gran i tenia demència senil.
Ben Ali, fins ara, es presentava com el president de tots els tunisians. Cinc vegades ha guanyat les eleccions i mai no ha tret menys del 89% dels vots. L'any 94 va aconseguir un 99,91% dels sufragis. Votava sempre acompanyat de la seva dona, Leila Trabelsi, objectiu de les ires de la revolta d'aquests dies. Al seu clan, els Trablesi, molts tunisians els consideren els principals espoliadors del país.
Tot i la corrupció, els països occidentals consideren Ben Ali, enemic dels islamistes, un mal menor. El Fons Econòmic Mundial considera l'economia tunisiana la més competitiva del continent africà i la número 32 del món. El cost, però, ha estat molt alt: Tunísia, segons Reporters sense Fronteres, és un dels set països del món amb més censura internet i sense llibertat de premsa. I pel que es veu aquests dies, la majoria de la població no té cap percepció d'aquests beneficis econòmics.
La presidència l'ha assumida, de manera interina, el fins ara primer ministre, Mohamed Ghannouchi, que té el suport dels militars i que ha anunciat els primers contactes per internar formar un govern que permeti forjar un nou futur per a Tunísia. En una breu intervenció al costat dels presidents del Congrés, Fuad Mabaza, i de la Cambra de Consellers (Senat), Abdelah Kallel, Ghannouchi, de 69 anys, ha dit que "d'acord amb l'article 56 de la Constitució i en vista de la dificultat del cap de l'estat per assegurar la governabilitat del país, assumeixo a partir d'aquest moment el càrrec de president interí".
Ghannouchi, que té una relativa bona reputació al país com a tecnòcrata i que no s'ha vist involucrat en els casos de corrupció del règim, ha fet una crida als tunisians "de totes les sensibilitats polítiques i regionals" i els ha instat a "demostrar el seu patriotisme i la seva unitat". "Em comprometo -ha dit- a respectar la Constitució i a posar en marxa totes les reformes socials i polítiques que s'han anunciat en col·laboració amb els partits polítics i els actors de la societat civil".
Les concessions fetes per Ben Ali no han servit de res
En poc menys de 24 hores s'han precipitat els esdeveniments a Tunísia. Dijous al vespre el president Ben Ali anunciava mesures econòmiques d'urgència i compromisos de democratització, entre els quals que ell no es tornaria a presentar a la reelecció el 2014. Però milers de tunisians van seguir al carrer exigint la seva dimissió.
Aquest divendres Ben Ali tornava a fer concessions: destitució del govern i convocatòria d'eleccions anticipades en sis mesos. Però ja era tard. Poc després s'anunciava l'estat d'excepció a tot el país i la imposició d'un toc de queda de dotze hores. Tot seguit la televisió pública informava de la imminència d'un "anunci de gran importància per al poble tunisià". L'anunci de la destitució de Ben Ali i la seva sortida del país.
En un principi s'ha especulat que l'avió que el portava es dirigia a París, però l'antiga potència colonial de Tunísia, França no ho ha confirmat. De fet, segons els mitjans francesos, Sarkozy hauria rebutjat acollir Ben Ali en territori francès. També s'ha parlat de Roma, o fins i tot s'ha assegurat que havia aterrat a Cagliari, Sardenya. Finalment la destinació ha estat l'Aràbia Saudita.
El segon president d'un país jove
Des de la seva independència el 1956, Tunísia només ha tingut dos presidents. El primer, el pare de la independència, Habib Bourguiba, que va posar les bases d'un país amic d'Occident. I el segon, l'últim primer ministre de Bourguiba, Zine al-Abidine Ben Ali, que amb un cop d'estat encobert va fer fora el primer l'any 1989. L'excusa, que Bourguiba era massa gran i tenia demència senil.
Ben Ali, fins ara, es presentava com el president de tots els tunisians. Cinc vegades ha guanyat les eleccions i mai no ha tret menys del 89% dels vots. L'any 94 va aconseguir un 99,91% dels sufragis. Votava sempre acompanyat de la seva dona, Leila Trabelsi, objectiu de les ires de la revolta d'aquests dies. Al seu clan, els Trablesi, molts tunisians els consideren els principals espoliadors del país.
Tot i la corrupció, els països occidentals consideren Ben Ali, enemic dels islamistes, un mal menor. El Fons Econòmic Mundial considera l'economia tunisiana la més competitiva del continent africà i la número 32 del món. El cost, però, ha estat molt alt: Tunísia, segons Reporters sense Fronteres, és un dels set països del món amb més censura internet i sense llibertat de premsa. I pel que es veu aquests dies, la majoria de la població no té cap percepció d'aquests beneficis econòmics.
