El-Baradei agafa el lideratge de la revolta i esperona els manifestants assegurant que no hi ha marxa enrere
La revolta popular d'Egipte ja té una cara visible que n'agafi les regnes. El premi Nobel de la Pau Mohamed el-Baradei s'ha erigit com a figura principal de l'oposició política al règim de Hosni Mubarak i, poc després, ho ha escenificat amb un bany de masses a l'epicentre de les protestes, la plaça Tahrir del Caire. El-Baradei s'ha sumat al descontentament popular i s'ha dirigit a la multitud amb un discurs triomfalista en què ha assegurat que Egipte estava iniciant una nova era i afirmant que: "El que hem començat no pot tornar enrere". Mubarak, aliè a tot plegat, ha ordenat al seu govern que restableixi la seguretat i apliqui reformes polítiques.
L'exdirector de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica i premi Nobel de la Pau, Mohamed el-Baradei, es perfila com a líder de la transició a la qual s'està veien abocat Egipte després d'una revolta popular que va començar dimarts passat sense ningú al capdavant, alimentada a través d'internet per grups de joves descontents.
Tots els partits opositors han consensuat que El-Baradei actuï de mediador en la crisi política oberta, i aquest s'ha posat de ple en el seu paper, primer llançant un missatge clar a Mubarak des de diferents mitjans de comunicació i després dirigint-se a la multitud congregada a la plaça Tahrir, l'epicentre de les protestes al Caire.
Megàfon en mà i rodejat de manifestants, El-Baradei els ha promès que "el canvi arribarà" perquè, ha afegit, "el que hem començat no té marxa enrere". El Nobel de la Pau ha assegurat que "aquest és l'inici de la fi", ha lamentat que se'ls ha robat la llibertat i ha afirmat que l'objectiu de l'oposició és la caiguda del règim i l'inici d'una nova era de Mubarak. El-Baradei, que és molt conegut a nivell internacional, no ho és tant dins del seu país.
Que marxi avui mateix
Instants abans de la seva aparició a la plaça Tahrir, El-Baradei havia demanat al president egipci que dimitís avui mateix facilitant el camí per crear un govern d'unitat nacional que desemboqui en unes eleccions lliures i justes.
Per aconseguir-ho esperen obtenir el suport dels militars, amb qui molt probablement es reuniran aquest dilluns per analitzar la situació. Mentrestant, el president del Parlament d'Egipte anuncia que es revisaran els resultats de les eleccions legislatives del passat mes de novembre.
Mubarak segueix el seu full de ruta
Ni els esdeveniments al carrer ni els moviments de l'oposició han servit perquè Hosni Mubarak modifiqui ni una mica el seu full de ruta després que divendres dissolgués el seu govern i prometés reformes, i dissabte nomenés dos generals i homes de la seva total confiança per ocupar els càrrecs de vicepresident i primer ministre. El president egipci s'ha reunit amb ells aquest diumenge durant una hora per fixar les prioritats del nou govern. La més immediata és restablir la seguretat i després afrontar reformes polítiques. Aquest diumenge a la nit la televisió estatal ha informat que Hosni Mubarak ha dit al primer ministre que el nou govern preservarà els subsidis, controlarà la inflació i oferirà treball.
Hosni Mubarak, de 82 anys, ocupa el poder amb mà fèrria des de fa tres dècades.
Saquejos intencionats?
La cara negativa d'aquesta revolta és que els casos de pillatge i saquejos s'han estès per les principals ciutats aprofitant l'absència de la policia. El blanc no són només les seus governamentals o les comissaries; hi ha hagut robatoris en centenars de comerços, negocis i vivendes. De fet, cada vegada hi ha més descontrol. Milers de presos s'han escapat i molts ciutadans s'estan organitzant en patrulles veïnals per protegir els seus béns i propietats.
Com en un mirall del que va passar a Tunísia, la població també dirigeix el dit acusador cap a una altra banda i s'assegura que la majoria dels saquejadors són policies. El per què d'aquesta actitud, per a molts, té un objectiu clar i precís: desprestigiar la revolta popular. Si la imatge del caos i el descontrol s'estén, el règim tindrà l'excusa perfecta per fer un cop repressiu.
La policia va desaparèixer dels carrers divendres passat, just quan van aparèixer els tancs i després de tres dies de forta repressió contra els manifestants. Aquest diumenge ha tornat a patrullar pels carrers, segons l'agència estatal de notícies, tot i que inicialment s'havia dit que hi tornarien el dilluns, amb ordres de frenar la inseguretat.
Poc després d'aquest retorn, ha arribat la notícia que el toc de queda s'ampliava una hora. A partir d'aquest dilluns començarà a les tres de la tarda en comptes de les quatre. L'hora de finalització es manté a les vuit del matí.
Caos per sortir del país
Diversos països han llançat una crida als seus ciutadans perquè no vagin a Egipte per fer-hi turisme i han començat a evacuar els residents en aquell país. Alguns països han posat vols especials a la seva disposició. L'aeroport internacional del Caire està col·lapsat des de dissabte per milers de passatgers que volen agafar avions per sortir-ne.
El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol va informar dissabte que, de moment, no preveu la repatriació dels 800 residents i dels centenars de turistes que hi ha a Egipte.
Tots els partits opositors han consensuat que El-Baradei actuï de mediador en la crisi política oberta, i aquest s'ha posat de ple en el seu paper, primer llançant un missatge clar a Mubarak des de diferents mitjans de comunicació i després dirigint-se a la multitud congregada a la plaça Tahrir, l'epicentre de les protestes al Caire.
Megàfon en mà i rodejat de manifestants, El-Baradei els ha promès que "el canvi arribarà" perquè, ha afegit, "el que hem començat no té marxa enrere". El Nobel de la Pau ha assegurat que "aquest és l'inici de la fi", ha lamentat que se'ls ha robat la llibertat i ha afirmat que l'objectiu de l'oposició és la caiguda del règim i l'inici d'una nova era de Mubarak. El-Baradei, que és molt conegut a nivell internacional, no ho és tant dins del seu país.
Que marxi avui mateix
Instants abans de la seva aparició a la plaça Tahrir, El-Baradei havia demanat al president egipci que dimitís avui mateix facilitant el camí per crear un govern d'unitat nacional que desemboqui en unes eleccions lliures i justes.
Per aconseguir-ho esperen obtenir el suport dels militars, amb qui molt probablement es reuniran aquest dilluns per analitzar la situació. Mentrestant, el president del Parlament d'Egipte anuncia que es revisaran els resultats de les eleccions legislatives del passat mes de novembre.
Mubarak segueix el seu full de ruta
Ni els esdeveniments al carrer ni els moviments de l'oposició han servit perquè Hosni Mubarak modifiqui ni una mica el seu full de ruta després que divendres dissolgués el seu govern i prometés reformes, i dissabte nomenés dos generals i homes de la seva total confiança per ocupar els càrrecs de vicepresident i primer ministre. El president egipci s'ha reunit amb ells aquest diumenge durant una hora per fixar les prioritats del nou govern. La més immediata és restablir la seguretat i després afrontar reformes polítiques. Aquest diumenge a la nit la televisió estatal ha informat que Hosni Mubarak ha dit al primer ministre que el nou govern preservarà els subsidis, controlarà la inflació i oferirà treball.
Hosni Mubarak, de 82 anys, ocupa el poder amb mà fèrria des de fa tres dècades.
Saquejos intencionats?
La cara negativa d'aquesta revolta és que els casos de pillatge i saquejos s'han estès per les principals ciutats aprofitant l'absència de la policia. El blanc no són només les seus governamentals o les comissaries; hi ha hagut robatoris en centenars de comerços, negocis i vivendes. De fet, cada vegada hi ha més descontrol. Milers de presos s'han escapat i molts ciutadans s'estan organitzant en patrulles veïnals per protegir els seus béns i propietats.
Com en un mirall del que va passar a Tunísia, la població també dirigeix el dit acusador cap a una altra banda i s'assegura que la majoria dels saquejadors són policies. El per què d'aquesta actitud, per a molts, té un objectiu clar i precís: desprestigiar la revolta popular. Si la imatge del caos i el descontrol s'estén, el règim tindrà l'excusa perfecta per fer un cop repressiu.
La policia va desaparèixer dels carrers divendres passat, just quan van aparèixer els tancs i després de tres dies de forta repressió contra els manifestants. Aquest diumenge ha tornat a patrullar pels carrers, segons l'agència estatal de notícies, tot i que inicialment s'havia dit que hi tornarien el dilluns, amb ordres de frenar la inseguretat.
Poc després d'aquest retorn, ha arribat la notícia que el toc de queda s'ampliava una hora. A partir d'aquest dilluns començarà a les tres de la tarda en comptes de les quatre. L'hora de finalització es manté a les vuit del matí.
Caos per sortir del país
Diversos països han llançat una crida als seus ciutadans perquè no vagin a Egipte per fer-hi turisme i han començat a evacuar els residents en aquell país. Alguns països han posat vols especials a la seva disposició. L'aeroport internacional del Caire està col·lapsat des de dissabte per milers de passatgers que volen agafar avions per sortir-ne.
El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol va informar dissabte que, de moment, no preveu la repatriació dels 800 residents i dels centenars de turistes que hi ha a Egipte.
