L'exèrcit fa costat a Mubarak i demana a la gent que torni a casa
L'exèrcit egipci s'erigeix com a garant de les reformes promeses pel president Hosni Mubarak. El Consell Suprem de les Forces Armades, presidit pel ministre de Defensa, Mohamed Hussein Tantawi, ha emès un comunicat en el qual promet una transició cap a la democràcia, però ho condiciona al fet que els revoltats tornin a casa. Asseguren que s'aixecarà l'estat d'emergència implantat des que el president Hosni Mubarak va arribar al poder, fa 30 anys, tan aviat com les circumstàncies actuals s'acabin. Els militars avalen els plans de Mubarak de continuar al poder fins al setembre, quan hi haurà eleccions, i prometen uns comicis nets i lliures.
L'exèrcit egipci no es mulla. D'una banda aposta per una transició, però no satisfà les peticions dels manifestants concentrats a la plaça Tahrir. Els militars asseguren que garantiran les reivindicacions dels opositors però no propicien la caiguda del president Hosni Mubarak.
En un comunitat emès pel Consell Suprem de les Forces Armades, reunit aquest divendres al Caire, els militars aposten pel full de ruta de transició marcat pel règim. Asseguren que garantiran que s'apliquin les reformes democràtiques i vetllaran per unes eleccions lliures i netes al mes de setembre.
L'exèrcit demana als manifestants que omplen el centre del Caire que tornin a la normalitat. Fins i tot vincula el final de la llei d'emergències, vigent des de fa 30 anys, al restabliment de la rutina d'abans de la revolta.
La posició de l'exèrcit es pot interpretar com un pas de suport al règim perquè no respon a les demandes dels opositors de fer caure Mubarak.
Tahrir batega a ritme de revolta
Egipte afronta a partir d'aquest moment un camí incert, amb Mubarak enrocat, l'exèrcit posicionat a favor d'una transició a llarg termini i els manifestants, ferms en la seva determinació de fer caure el règim.
Milers de persones es concentren a la plaça Tahrir del Caire. És el 18è dia de la revolta i l'afluència està augmentant per celebrar el "Divendres dels Màrtirs", una nova manifestació massiva de rebuig al règim. La marxa es dirigirà al palau presidencial.
La indignació i la ira s'han apoderat de la plaça després del discurs de Hosni Mubarak en què va reiterar que no pensa deixar el govern. Entre la desesperació del poble anònim davant el poc cas que els fa Mubarak, s'alcen veus com la de Mohamed el-Baradei, un dels opositors al règim. El seu twitter ho diu ben clar: "Egipte explotarà. Ara l'exèrcit ha de salvar el país".
Sorpresa internacional
Entre la comunitat internacional no ha agradat gaire la declaració del president egipci. El president nord-americà, Barack Obama, que dijous a la tarda donava per fet que podria ser un moment històric, considera que encara no està clar si la transferència de poders és significativa o suficient.
En un comunicat difós per la Casa Blanca, Obama ha insistit al règim egipci que no té altra sortida que escoltar la veu del poble i que serà aquest i no el govern el que decideixi el futur del país. El president nord-americà urgeix també Mubarak a emprendre el camí perquè Egipte sigui una veritable democràcia.
Des de la Unió Europea, la cap de la diplomàcia, Catherine Ashton, s'ha ofert al ministre d'Afers Estrangers egipci per ajudar en el desenvolupament democràtic i a l'estabilitat del país. La ministra d'Afers Exteriors espanyola, Trinidad Jiménez, ha dit que entén la decepció dels egipcis després del discurs de Mubarak, i ha demanat un canvi pacífic. També des de Londres i Berlín s'han demanat passos més decidits cap a una transició democràtica.
En un comunitat emès pel Consell Suprem de les Forces Armades, reunit aquest divendres al Caire, els militars aposten pel full de ruta de transició marcat pel règim. Asseguren que garantiran que s'apliquin les reformes democràtiques i vetllaran per unes eleccions lliures i netes al mes de setembre.
L'exèrcit demana als manifestants que omplen el centre del Caire que tornin a la normalitat. Fins i tot vincula el final de la llei d'emergències, vigent des de fa 30 anys, al restabliment de la rutina d'abans de la revolta.
La posició de l'exèrcit es pot interpretar com un pas de suport al règim perquè no respon a les demandes dels opositors de fer caure Mubarak.
Tahrir batega a ritme de revolta
Egipte afronta a partir d'aquest moment un camí incert, amb Mubarak enrocat, l'exèrcit posicionat a favor d'una transició a llarg termini i els manifestants, ferms en la seva determinació de fer caure el règim.
Milers de persones es concentren a la plaça Tahrir del Caire. És el 18è dia de la revolta i l'afluència està augmentant per celebrar el "Divendres dels Màrtirs", una nova manifestació massiva de rebuig al règim. La marxa es dirigirà al palau presidencial.
La indignació i la ira s'han apoderat de la plaça després del discurs de Hosni Mubarak en què va reiterar que no pensa deixar el govern. Entre la desesperació del poble anònim davant el poc cas que els fa Mubarak, s'alcen veus com la de Mohamed el-Baradei, un dels opositors al règim. El seu twitter ho diu ben clar: "Egipte explotarà. Ara l'exèrcit ha de salvar el país".
Sorpresa internacional
Entre la comunitat internacional no ha agradat gaire la declaració del president egipci. El president nord-americà, Barack Obama, que dijous a la tarda donava per fet que podria ser un moment històric, considera que encara no està clar si la transferència de poders és significativa o suficient.
En un comunicat difós per la Casa Blanca, Obama ha insistit al règim egipci que no té altra sortida que escoltar la veu del poble i que serà aquest i no el govern el que decideixi el futur del país. El president nord-americà urgeix també Mubarak a emprendre el camí perquè Egipte sigui una veritable democràcia.
Des de la Unió Europea, la cap de la diplomàcia, Catherine Ashton, s'ha ofert al ministre d'Afers Estrangers egipci per ajudar en el desenvolupament democràtic i a l'estabilitat del país. La ministra d'Afers Exteriors espanyola, Trinidad Jiménez, ha dit que entén la decepció dels egipcis després del discurs de Mubarak, i ha demanat un canvi pacífic. També des de Londres i Berlín s'han demanat passos més decidits cap a una transició democràtica.
