L'exèrcit egipci anuncia la dissolució del Parlament i un termini de transició cap al poder civil de sis mesos
El final de la transició egípcia ja té data. L'exèrcit assegura que retindrà el poder sis mesos com a màxim, o fins que hi hagi eleccions presidencials i legislatives. La cúpula militar ha anunciat que la Constitució queda suspesa i ha dissolt el parlament sorgit dels últims comicis, molt qüestionats per l'oposició. La plaça Tahrir, centre i símbol de les protestes, ha tornat gairebé a la normalitat, però petits grups de manifestants es resisteixen a marxar-ne. Els protestants han anunciat una gran manifestació per divendres que ve, que han batejat com la "marxa de la victòria".
El Consell Suprem de les Forces Armades egípcies, amb Mohamed Hussein Tantawi al capdavant, que té el poder des de la dimissió de Hosni Mubarak arran de la revolta popular, ha anunciat la dissolució del Parlament del país i la suspensió de la Constitució. En un comunicat, la cúpula militar, a més, ha fixat un termini per a la transició que ha de portar-la a deixar el poder a mans de civils: sis mesos.
Com que les dues cambres del Parlament han quedat dissoltes, "el Consell Suprem de les Forces Armades emetrà lleis durant el període de transició", segons el comunicat. L'exèrcit també ha anunciat la creació d'una comissió que s'encarregarà d'esmenar la carta magna, una reforma que se sotmetrà a referèndum. Encara queden, a més, alguns serrells per aclarir. Són dues de les principals reivindicacions del moviment opositor: la derogació de l'estat d'emergència vigent des de fa trenta anys i l'alliberament dels presos polítics.
Abans de mig any hi ha d'haver eleccions per traspassar el poder. Els últims comicis parlamentaris, tacats amb múltiples denúncies de frau, es van celebrar al novembre i desembre del 2010. Les presidencials estaven convocades pel setembre vinent.
Tota la transició estarà dirigida, a més de les forces armades, pel govern que va nomenar Hosni Mubarak abans de dimitir. L'executiu ha protagonitzat la primera reunió de la nova era, una trobada que ha servit per marcar prioritats i anunciar que es mantindrà en el càrrec per pilotar la transició.
El Consell Suprem de les Forces Armades va explicar que ha pres aquestes decisions d'acord amb la seva "responsabilitat històrica i constitucional per protegir el país i la seva seguretat". Segons el comunicat, "el Consell s'adona que el desafiament veritable que afronta Egipte és aconseguir el desenvolupament a través d'un ambient de llibertat i de reformes constitucionals per complir amb les peticions legítimes" sorgides en l'última revolució. També diu que confia que "la llibertat de l'ésser humà, l'aplicació de la llei, la justícia i la democràcia, la lluita contra la corrupció són els orígens de qualsevol futura llei".
Missatge tranquil·litzador
Com en el comunicat anterior, el nou missatge dels militars insisteix que Egipte es compromet a dur a terme tractats i acords internacionals i a respectar els vigents. El consell militar també diu que les forces armades "assumeixen la representació d'Egipte a l'interior i a l'exterior".
La notícia arriba el primer dia laborable a Egipte des de la caiguda de l'antic règim. A la plaça Tahrir, epicentre de les protestes, s'hi ha restablert parcialment el trànsit, i l'activitat quotidiana torna de mica en mica a la normalitat, tot i que alguns manifestants es neguen a deixar la plaça sense tenir garanties sobre les reformes democràtiques. S'han tornat a viure moments de tensió quan s'han encarat amb l'exèrcit, que els vol desallotjar.
La voluntat dels veritables impulsors de la revolta és que la plaça torni a omplir-se divendres que ve, en la que han anomenat la "marxa de la victòria".
Com que les dues cambres del Parlament han quedat dissoltes, "el Consell Suprem de les Forces Armades emetrà lleis durant el període de transició", segons el comunicat. L'exèrcit també ha anunciat la creació d'una comissió que s'encarregarà d'esmenar la carta magna, una reforma que se sotmetrà a referèndum. Encara queden, a més, alguns serrells per aclarir. Són dues de les principals reivindicacions del moviment opositor: la derogació de l'estat d'emergència vigent des de fa trenta anys i l'alliberament dels presos polítics.
Abans de mig any hi ha d'haver eleccions per traspassar el poder. Els últims comicis parlamentaris, tacats amb múltiples denúncies de frau, es van celebrar al novembre i desembre del 2010. Les presidencials estaven convocades pel setembre vinent.
Tota la transició estarà dirigida, a més de les forces armades, pel govern que va nomenar Hosni Mubarak abans de dimitir. L'executiu ha protagonitzat la primera reunió de la nova era, una trobada que ha servit per marcar prioritats i anunciar que es mantindrà en el càrrec per pilotar la transició.
El Consell Suprem de les Forces Armades va explicar que ha pres aquestes decisions d'acord amb la seva "responsabilitat històrica i constitucional per protegir el país i la seva seguretat". Segons el comunicat, "el Consell s'adona que el desafiament veritable que afronta Egipte és aconseguir el desenvolupament a través d'un ambient de llibertat i de reformes constitucionals per complir amb les peticions legítimes" sorgides en l'última revolució. També diu que confia que "la llibertat de l'ésser humà, l'aplicació de la llei, la justícia i la democràcia, la lluita contra la corrupció són els orígens de qualsevol futura llei".
Missatge tranquil·litzador
Com en el comunicat anterior, el nou missatge dels militars insisteix que Egipte es compromet a dur a terme tractats i acords internacionals i a respectar els vigents. El consell militar també diu que les forces armades "assumeixen la representació d'Egipte a l'interior i a l'exterior".
La notícia arriba el primer dia laborable a Egipte des de la caiguda de l'antic règim. A la plaça Tahrir, epicentre de les protestes, s'hi ha restablert parcialment el trànsit, i l'activitat quotidiana torna de mica en mica a la normalitat, tot i que alguns manifestants es neguen a deixar la plaça sense tenir garanties sobre les reformes democràtiques. S'han tornat a viure moments de tensió quan s'han encarat amb l'exèrcit, que els vol desallotjar.
La voluntat dels veritables impulsors de la revolta és que la plaça torni a omplir-se divendres que ve, en la que han anomenat la "marxa de la victòria".
