El Tribunal Suprem condemna a tres mesos de presó i inhabilitació Sáenz, del Banc Santander, per acusació falsa en l'època de Banesto
El directiu del Banc Santander Alfredo Sáenz, l'exdirectiu de Banesto Miguel Ángel Calama i l'advocat Rafael Jiménez de Parga han estat condemnats pel Suprem a tres mesos de presó i inhabilitació per un delicte d'"acusació falsa" el 1994, època en què el primer era president del Banesto.
El Tribunal Suprem ha condemnat l'actual conseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz a tres mesos de presó i d'inhabilitació per un delicte d'acusació falsa contra uns deutors de Banesto, quan era president d'aquesta entitat, l'any 1994.
La sentència, que té el vot discrepant d'un dels cinc magistrats, José Manuel Maza, també condemna, per la mateixa causa, l'exdirectiu de Banesto Miquel Ángel Calama i el lletrat Rafael Jiménez de Parga, i els imposa una multa de 400 euros.
Els magistrats del Suprem, que han trigat gairebé sis mesos a redactar la sentència, han decidit rebaixar la pena imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona al desembre del 2009 a la meitat de temps, en estimar parcialment el recurs de Sáenz i dels altres dos comdemnats, ja que entenen que no van cometre un delicte continuat.
L'Alt Tribunal recorda que des que els condemnats van presentar una querella contra els deutors de Banesto, el 1994, fins que van ser condemnats per l'Audiència Provincial de Barcelona, el 2009, van transcórrer més de 15 anys, i que això "no ha de ser considerat respectuós amb el dret dels justiciables a un procés sense dilacions indegudes".
El conseller delegat del primer banc espanyol demanarà l'indult i recorrerà la sentència al Tribunal Constitucional, la qual cosa deixarà en suspens l'execució de la condemna, encara que el Banc d'Espanya està habilitat per obligar a complir-la abans que es resolgui el recurs d'empara.
L'origen de la querella
L'origen d'aquesta causa es remunta al 1994, quan Banesto va presentar una querella criminal per estafa i aixecament de béns contra els empresaris Pedro Olabarría, Luis i José Ignacio Romero i Modest González Mestre, a qui el banc reclamava un deute de 639 milions de pessetes (3,6 milions d'euros) per les empreses que representaven, del grup Harry Walker.
El jutge Luis Pascual Estevill va admetre a tràmit aquesta querella i va decretar mesures de presó preventiva contra els quatre empresaris, cosa que va comportar la seva condemna per prevaricació i detenció il·legal pel Tribunal Suprem, el 1996.
Després que la causa es va arxivar, els empresaris i el ja mort Rafael Pérez Escolar, conseller de Banesto durant l'etapa de Mario Conde, van presentar una querella contra Sáenz i els altres executius relacionats amb l'entitat.
La sentència, que té el vot discrepant d'un dels cinc magistrats, José Manuel Maza, també condemna, per la mateixa causa, l'exdirectiu de Banesto Miquel Ángel Calama i el lletrat Rafael Jiménez de Parga, i els imposa una multa de 400 euros.
Els magistrats del Suprem, que han trigat gairebé sis mesos a redactar la sentència, han decidit rebaixar la pena imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona al desembre del 2009 a la meitat de temps, en estimar parcialment el recurs de Sáenz i dels altres dos comdemnats, ja que entenen que no van cometre un delicte continuat.
L'Alt Tribunal recorda que des que els condemnats van presentar una querella contra els deutors de Banesto, el 1994, fins que van ser condemnats per l'Audiència Provincial de Barcelona, el 2009, van transcórrer més de 15 anys, i que això "no ha de ser considerat respectuós amb el dret dels justiciables a un procés sense dilacions indegudes".
El conseller delegat del primer banc espanyol demanarà l'indult i recorrerà la sentència al Tribunal Constitucional, la qual cosa deixarà en suspens l'execució de la condemna, encara que el Banc d'Espanya està habilitat per obligar a complir-la abans que es resolgui el recurs d'empara.
L'origen de la querella
L'origen d'aquesta causa es remunta al 1994, quan Banesto va presentar una querella criminal per estafa i aixecament de béns contra els empresaris Pedro Olabarría, Luis i José Ignacio Romero i Modest González Mestre, a qui el banc reclamava un deute de 639 milions de pessetes (3,6 milions d'euros) per les empreses que representaven, del grup Harry Walker.
El jutge Luis Pascual Estevill va admetre a tràmit aquesta querella i va decretar mesures de presó preventiva contra els quatre empresaris, cosa que va comportar la seva condemna per prevaricació i detenció il·legal pel Tribunal Suprem, el 1996.
Després que la causa es va arxivar, els empresaris i el ja mort Rafael Pérez Escolar, conseller de Banesto durant l'etapa de Mario Conde, van presentar una querella contra Sáenz i els altres executius relacionats amb l'entitat.
