Onades en un tsunami
El meteoròleg de TV3, Eloi Cordomí, explica en aquest comentari el perquè de la potència de les onades d'un tsunami.
Durant la darrera dècada hi ha hagut diversos tsunamis que ens han fet prendre consciènca del gran poder destructiu de les onades que produeixen els grans terratrèmols marins. El devastador tsunami que va afectar bona part de les costes de l'oceà Índic el dia de Sant Esteve del 2004 és el que més recordem pel gran nombre de víctimes que va causar, tot plegat per culpa d'un terratrèmol de més 9 graus a l'escala de Richter.
Aquest divendres les càmeres ens han permès ser testimonis en directe de la destrucció que pot causar una onada que amb prou feines arriba als 5 o 10 metres d'alçada. Però com pot ser que aquestes onades causin tanta destrucció quan tot sovint al Mediterrani també registrem onades més altes per culpa dels temporals? La resposta recau en el volum d'aigua agitada que entra en joc. No hem de confondre una onada superficial causada pel fregament del vent amb els mars o oceans amb una ona causada per l'ensorrament d'una part del fons de l'oceà, que transporta energia des de la superfície de l'aigua fins al fons.
Les onades que causen terratrèmols com els d'avui es propaguen al llarg de l'oceà a velocitats d'entre 500 i 1.000 km/h!, però tan sols aixequen un o dos metres d'alt en alta mar. A més a més, entre cresta i cresta de les onades hi pot haver alguns centenars de quilòmetres, amb la qual cosa són gairebé imperceptibles per qualsevol embarcació. El problema es dóna quan tot aquest volum d'aigua agitada arriba a la costa: la profunditat de l'oceà disminueix i l'energia que transporta aquesta immensa quantitat d'aigua es destina a fer augmentar l'alçada d'una onada que pot arribar a 5, 10 o fins a 30 metres en els casos més extrems. A més a més, la longitud d'aquestes onades (la distància entre cresta i cresta) és de diversos quilòmetres, cosa que produeix un efecte com si el nivell del mar augmentés a gran velocitat. Res a veure amb el que passa en un simple simple temporal de llevant, en què poden haver-hi onades de la mateixa alçada però amb tan sols 10 o 20 metres de distància entre pic i pic.
Tenint en compte que la velocitat de propagació de les onades en alta mar depèn de la profunditat de l'oceà, la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha publicat aquest mapa on es preveu el temps que tardaran les primeres ones a arribar a les diferents costes de l'oceà Pacífic.
La física dels tsunamis és complexa i molt difícil de resumir. Trobareu més informació en aquestes webs:
Pacific Tsunami Warning Center
The Pacific Northwest Seismic Network
Aquest divendres les càmeres ens han permès ser testimonis en directe de la destrucció que pot causar una onada que amb prou feines arriba als 5 o 10 metres d'alçada. Però com pot ser que aquestes onades causin tanta destrucció quan tot sovint al Mediterrani també registrem onades més altes per culpa dels temporals? La resposta recau en el volum d'aigua agitada que entra en joc. No hem de confondre una onada superficial causada pel fregament del vent amb els mars o oceans amb una ona causada per l'ensorrament d'una part del fons de l'oceà, que transporta energia des de la superfície de l'aigua fins al fons.
Les onades que causen terratrèmols com els d'avui es propaguen al llarg de l'oceà a velocitats d'entre 500 i 1.000 km/h!, però tan sols aixequen un o dos metres d'alt en alta mar. A més a més, entre cresta i cresta de les onades hi pot haver alguns centenars de quilòmetres, amb la qual cosa són gairebé imperceptibles per qualsevol embarcació. El problema es dóna quan tot aquest volum d'aigua agitada arriba a la costa: la profunditat de l'oceà disminueix i l'energia que transporta aquesta immensa quantitat d'aigua es destina a fer augmentar l'alçada d'una onada que pot arribar a 5, 10 o fins a 30 metres en els casos més extrems. A més a més, la longitud d'aquestes onades (la distància entre cresta i cresta) és de diversos quilòmetres, cosa que produeix un efecte com si el nivell del mar augmentés a gran velocitat. Res a veure amb el que passa en un simple simple temporal de llevant, en què poden haver-hi onades de la mateixa alçada però amb tan sols 10 o 20 metres de distància entre pic i pic.
Tenint en compte que la velocitat de propagació de les onades en alta mar depèn de la profunditat de l'oceà, la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha publicat aquest mapa on es preveu el temps que tardaran les primeres ones a arribar a les diferents costes de l'oceà Pacífic.
La física dels tsunamis és complexa i molt difícil de resumir. Trobareu més informació en aquestes webs:
Pacific Tsunami Warning Center
The Pacific Northwest Seismic Network
