Rere la petjada del terratrèmol. Dia 4
Avui ha estat un altre dia d'emocions fortes. Les notícies de les fuites radioactives i el fort vent que empenyia partícules cap al sud m'han fet venir al cap una d'aquelles pel·lícules de persecucions inacabables. Quan nosaltres hem arribat a Tòquio provinents de Kashima, nova explosió a un dels reactors. Quan érem a la capital en direcció a l'estació de tren, ens avisen que l'Ajuntament de Tòquio diu que hi ha més partícules de les habituals. I finalment acabem a Osaka, amb el Shinkansen, el tren bala, i amb pocs japonesos que fugin del perill nuclear.
De fet, no ens ha acabat de quedar clar de què ens estàvem allunyant. Ni si és tan perillós o poc nociu, segons qui ho digui.
Ara la persecució, o la recerca de la notícia, s'està a punt d'acabar per part meva al Japó. Aquest dimecres marxo a Pequín amb altres periodistes. Els japonesos no són gaire expressius a l'hora de mostrar sentiments, però fa uns quants dies que pateixen de manera continguda. Marxo amb la sensació que se'n sortiran, com se n'han sortit sempre de grans catàstrofes. Ah, i d'una cosa n'estic convençut. Tard o d'hora tornaré al Japó.
De fet, no ens ha acabat de quedar clar de què ens estàvem allunyant. Ni si és tan perillós o poc nociu, segons qui ho digui.
Ara la persecució, o la recerca de la notícia, s'està a punt d'acabar per part meva al Japó. Aquest dimecres marxo a Pequín amb altres periodistes. Els japonesos no són gaire expressius a l'hora de mostrar sentiments, però fa uns quants dies que pateixen de manera continguda. Marxo amb la sensació que se'n sortiran, com se n'han sortit sempre de grans catàstrofes. Ah, i d'una cosa n'estic convençut. Tard o d'hora tornaré al Japó.