La Junta Electoral declara il·legals les manifestacions en jornada de reflexió i el dia 22 de maig
La Junta Electoral Central, després de sis hores i mitja de reunió, ha decidit declarar il·legals totes les manifestacions del "moviment 15-M" per dissabte, jornada de reflexió, i diumenge, dia de les eleccions municipals. Aquest òrgan ja va desautoritzar les acampades de Madrid, Granada i Sevilla. Els membres de la JEC han comunicat la seva decisió a totes les juntes electorals provincials i a l'advocat general de l'Estat, i els ha informat que ha declarat "contràries a la legislació electoral" totes aquelles "concentracions i reunions" que se celebrin entre les dotze de la nit del dia 21 de maig, la jornada de reflexió, i les 11.59 de la nit del dia de les eleccions, el 22 de maig.
Només uns metres més enllà de la Puerta del Sol de Madrid, on hi ha més de 10.000 persones concentrades tot i la prohibició de dimecres a la nit, els magistrats de la Junta Electoral Central (JEC), han decidit prohibir les acampades i les manifestacions previstes per la jornada de reflexió i el 22-M. La prohibició afecta des de les zero hores de dissabte fins a les 24 hores de diumenge.
Segons fonts judicials, la votació ha estat molt ajustada, el resultat final ha estat de cinc vots a favor de la prohibició, quatre en contra i una abstenció. Per tant, no hi eren els 13 membres de la junta, composta per vuit magistrats del Tribunal Suprem i cinc catedràtics, en exercici, de Dret, Polítiques o Sociologia.
Els magistrats consideren que tot i que el dret de reunió és fonamental, no és un dret irrestringible i sense límits i que la invitació a votar determinades candidatures o a excloure-les, és un comportament que no s'ajusta a la llei orgànica del règim electoral general. Per tant, s'excediria el dret de manifestació garantit constitucionalment.
Arran de les decisions contraposades que van prendre les juntes electorals provincials dimecres a la nit, prohibint les acampades a Madrid, Granada i Sevilla i permetent les de València i les Balears, aquestes juntes provincials havien traslladat les seves consultes a la Junta Central, que és el màxim òrgan de legislació i autoritat davant d'un procés electoral, per tal d'unificar criteris sobre totes les protestes sorgides a l'estat espanyol arran del 15-M, sempre segons la llei electoral. La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, també havia consultat la JEC per saber com haurà d'actuar si l'acampada a plaça Catalunya es manté.
El poder judicial ja s'ha posicionat, per tant, la pilota és ara a la teulada dels diferents executius, que tenen poc marge de temps, menys de 24 hores per fer complir aquesta decisió.
No demanen el vot
Els indignats no han trigat a reaccionar, les xarxes socials ja treuen fum després d'aquesta decisió que amenaça de tenir un efecte crida. Els organitzadors de les acampades, insisteixen que no es concentren per demanar el vot, sinó que només volen manifestar el seu malestar i indignació, una afirmació que els empara davant la Constitució.
Són molts els que pretenen desafiar la Junta Electoral participant en les concentracions, tot i la prohibició per dissabte i diumenge.
A Madrid, de fet, ja han plantat cara a la Junta Provincial. A la plaça del Sol, la concentració es manté. A Barcelona, en una assemblea nocturna, els indignats han refermat que es volen quedar a la plaça fins diumenge, i han insistit en el seu caràcter pacífic i de resistència.
Segons fonts judicials, la votació ha estat molt ajustada, el resultat final ha estat de cinc vots a favor de la prohibició, quatre en contra i una abstenció. Per tant, no hi eren els 13 membres de la junta, composta per vuit magistrats del Tribunal Suprem i cinc catedràtics, en exercici, de Dret, Polítiques o Sociologia.
Els magistrats consideren que tot i que el dret de reunió és fonamental, no és un dret irrestringible i sense límits i que la invitació a votar determinades candidatures o a excloure-les, és un comportament que no s'ajusta a la llei orgànica del règim electoral general. Per tant, s'excediria el dret de manifestació garantit constitucionalment.
Arran de les decisions contraposades que van prendre les juntes electorals provincials dimecres a la nit, prohibint les acampades a Madrid, Granada i Sevilla i permetent les de València i les Balears, aquestes juntes provincials havien traslladat les seves consultes a la Junta Central, que és el màxim òrgan de legislació i autoritat davant d'un procés electoral, per tal d'unificar criteris sobre totes les protestes sorgides a l'estat espanyol arran del 15-M, sempre segons la llei electoral. La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, també havia consultat la JEC per saber com haurà d'actuar si l'acampada a plaça Catalunya es manté.
El poder judicial ja s'ha posicionat, per tant, la pilota és ara a la teulada dels diferents executius, que tenen poc marge de temps, menys de 24 hores per fer complir aquesta decisió.
No demanen el vot
Els indignats no han trigat a reaccionar, les xarxes socials ja treuen fum després d'aquesta decisió que amenaça de tenir un efecte crida. Els organitzadors de les acampades, insisteixen que no es concentren per demanar el vot, sinó que només volen manifestar el seu malestar i indignació, una afirmació que els empara davant la Constitució.
Són molts els que pretenen desafiar la Junta Electoral participant en les concentracions, tot i la prohibició per dissabte i diumenge.
A Madrid, de fet, ja han plantat cara a la Junta Provincial. A la plaça del Sol, la concentració es manté. A Barcelona, en una assemblea nocturna, els indignats han refermat que es volen quedar a la plaça fins diumenge, i han insistit en el seu caràcter pacífic i de resistència.
