La conferència demana que ETA aturi la violència i que els governs s'obrin al diàleg
A les 17.07 compareixien davant els mitjans de comunicació els membres de la Conferència Internacional per la Pau al País Basc. A Sant Sebastià, noms com el del premi Nobel de la Pau Kofi Annan o el del dirigent del Sinn Féin, Gerry Adams, han celebrat una cimera on s'han posat sobre la taula les condicions que creuen que són imprescindibles per embastar una pau duradora. L'encarregat d'anunciar aquestes premisses ha estat l'expresident irlandès Bertie Ahern.
RedaccióActualitzat
Els membres de la conferència sobre la pau creuen que després de 50 anys de lluita armada hi ha una possibilitat real d'aconseguir la pau al País Basc i demanen que s'aprofiti. Creuen que no es pot deixar escapar una oportunitat que albira un futur molt millor que el passat, ple d'amargures. Amb aquestes paraules, Ahern feia evident la voluntat de la conferència per arribar a la pau. Però tot i això avisa, en cinc punts, què cal complir.
En primer lloc, la conferència demana a ETA que faci una declaració pública del cessament definitiu de les accions armades. També demana als governs espanyol i francès diàleg per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.
En el punt dos, els integrants de la conferència han demanat als dos executius que acceptin l'oferta de diàleg sobre les conseqüències del conflicte. Una qüestió que podria referir-se a la situació dels presos d'ETA.
També han instat que s'adoptin els passos necessaris per avançar en la reconciliació i reconèixer i compensar les víctimes.
En el comunicat, s'insta també la banda que la pau sigui duradora. I suggereix que representants polítics i actors no violents es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques i les consultin amb la ciutadania.
I, en últim lloc, els participants en la conferència es mostren disposats a organitzar un comitè de seguiment de les recomanacions.
I ara què?
Després del conclave internacional s'espera que sigui la mateixa banda terrorista qui mogui fitxa. L'últim comunicat d'ETA, fet públic al gener del 2011, servia per declarar un alto el foc definitiu i verificable internacionalment. Doncs bé, aquest dilluns s'ha visualitzat aquella internacionalització pretesament buscada per deixar clar que, aquesta vegada, ETA anava de debò.
L'entorn abertzale s'ha mostrat satisfet de la celebració d'aquesta conferència i, per bé que s'han escudat en el silenci després de la trobada, tot fa pensar que en la roda de premsa que oferiran aquest dimarts es confirmi el seu aplaudiment a la reunió i al que s'hi ha dit. El secretari general d'Eusko Alkartasuna i portaveu de Bildu, Pello Urizar, sí que s'ha declarat "content" que es reconegui que el basc és un conflicte polític que reclama que els polítics parlin.
I en aquest negociat, el de parlar, és on podria aparèixer el primer obstacle. La reivindicació que la conferència fa als governs espanyol i francès per acceptar un diàleg amb ETA xoca amb un posicionament inamovible, encara ara, almenys per La Moncloa. En un comunicat, el portaveu de l'executiu, José Blanco, insisteix que només espera de la banda que anunciï que deixa les armes. Ara bé, Blanco també ha admès que el govern ha seguit la reunió amb interès i que continuarà atent.
El lehendakari, Patxi López, ha valorat que la Conferència Internacional de Sant Sebastià hagi demanat a ETA que abandoni el terrorisme, a la vegada que l'ha descrita de "bona notícia per a tothom". López insta la banda a "assumir la seva absoluta soledat i anunciï el seu final definitiu".
El president del PP al País Basc, Antonio Basagoiti, ha titllat les conclusions de la conferència sobre el final del terrorisme d'"inacceptables per a qualsevol demòcrata". Ha insistit que els punts de la declaració "són les tesis d'ETA i Batasuna amb més o menys edulcoració" i l'única cosa nova és que se'ls ha donat cobertura internacional".
Basagoiti ha augurat que a la declaració hi seguirà en els pròxims dies un comunicat d'ETA en què dirà, "lògicament, que li sembla bé, perquè són les seves tesis" amb "literatura i parafernàlia internacional", i que aquest no és el camí.
De la seva banda, el vicesecretari de Política Territorial del PP i líder dels populars andalusos, Javier Arenas, ha advertit que el seu partit -al qual les enquestes donen la victòria en les pròximes eleccions- no es prestarà a "teatres" que únicament persegueixen "donar justificació" a la política de la banda terrorista ETA. Arenas ha remarcat que per al PP només és vàlid que els terroristes "lliurin les armes, deixin de matar i demanin perdó a totes les víctimes".
La prèvia de la cimera
La conferència ha generat grans expectatives al País Basc mentre s'espera que ETA faci un pas cap a la dissolució. Amb tot, Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia són les formacions més crítiques amb la trobada, que han qualificat com un acte per rentar la cara d'ETA i de propagada per a l'esquerra abertzale a les portes de les eleccions generals. Aquestes formacions s'han quedat al marge de la cimera. En canvi, els que hi han anat esperen que la conferència signifiqui un impuls definitiu perquè ETA anunciï que deixa definitivament les armes.
La gran expectació que ha aixecat aquesta conferència ve motivada fortament per la notícia publicada al diari britànic "The Guardian", segons la qual ETA podria abandonar les armes de manera imminent, fins i tot aquesta mateixa setmana.
"The Guardian" cita fonts properes a les negociacions i afirma que "alts càrrecs del govern de Zapatero" esperen una resposta d'ETA. L'organització terrorista ja va declarar al setembre del 2010 un alto el foc "permanent" i el diari britànic especula que el proper pas podria ser aquest anunci definitiu de la fi de la violència.
En primer lloc, la conferència demana a ETA que faci una declaració pública del cessament definitiu de les accions armades. També demana als governs espanyol i francès diàleg per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.
En el punt dos, els integrants de la conferència han demanat als dos executius que acceptin l'oferta de diàleg sobre les conseqüències del conflicte. Una qüestió que podria referir-se a la situació dels presos d'ETA.
També han instat que s'adoptin els passos necessaris per avançar en la reconciliació i reconèixer i compensar les víctimes.
En el comunicat, s'insta també la banda que la pau sigui duradora. I suggereix que representants polítics i actors no violents es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques i les consultin amb la ciutadania.
I, en últim lloc, els participants en la conferència es mostren disposats a organitzar un comitè de seguiment de les recomanacions.
I ara què?
Després del conclave internacional s'espera que sigui la mateixa banda terrorista qui mogui fitxa. L'últim comunicat d'ETA, fet públic al gener del 2011, servia per declarar un alto el foc definitiu i verificable internacionalment. Doncs bé, aquest dilluns s'ha visualitzat aquella internacionalització pretesament buscada per deixar clar que, aquesta vegada, ETA anava de debò.
L'entorn abertzale s'ha mostrat satisfet de la celebració d'aquesta conferència i, per bé que s'han escudat en el silenci després de la trobada, tot fa pensar que en la roda de premsa que oferiran aquest dimarts es confirmi el seu aplaudiment a la reunió i al que s'hi ha dit. El secretari general d'Eusko Alkartasuna i portaveu de Bildu, Pello Urizar, sí que s'ha declarat "content" que es reconegui que el basc és un conflicte polític que reclama que els polítics parlin.
I en aquest negociat, el de parlar, és on podria aparèixer el primer obstacle. La reivindicació que la conferència fa als governs espanyol i francès per acceptar un diàleg amb ETA xoca amb un posicionament inamovible, encara ara, almenys per La Moncloa. En un comunicat, el portaveu de l'executiu, José Blanco, insisteix que només espera de la banda que anunciï que deixa les armes. Ara bé, Blanco també ha admès que el govern ha seguit la reunió amb interès i que continuarà atent.
El lehendakari, Patxi López, ha valorat que la Conferència Internacional de Sant Sebastià hagi demanat a ETA que abandoni el terrorisme, a la vegada que l'ha descrita de "bona notícia per a tothom". López insta la banda a "assumir la seva absoluta soledat i anunciï el seu final definitiu".
El president del PP al País Basc, Antonio Basagoiti, ha titllat les conclusions de la conferència sobre el final del terrorisme d'"inacceptables per a qualsevol demòcrata". Ha insistit que els punts de la declaració "són les tesis d'ETA i Batasuna amb més o menys edulcoració" i l'única cosa nova és que se'ls ha donat cobertura internacional".
Basagoiti ha augurat que a la declaració hi seguirà en els pròxims dies un comunicat d'ETA en què dirà, "lògicament, que li sembla bé, perquè són les seves tesis" amb "literatura i parafernàlia internacional", i que aquest no és el camí.
De la seva banda, el vicesecretari de Política Territorial del PP i líder dels populars andalusos, Javier Arenas, ha advertit que el seu partit -al qual les enquestes donen la victòria en les pròximes eleccions- no es prestarà a "teatres" que únicament persegueixen "donar justificació" a la política de la banda terrorista ETA. Arenas ha remarcat que per al PP només és vàlid que els terroristes "lliurin les armes, deixin de matar i demanin perdó a totes les víctimes".
La prèvia de la cimera
La conferència ha generat grans expectatives al País Basc mentre s'espera que ETA faci un pas cap a la dissolució. Amb tot, Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia són les formacions més crítiques amb la trobada, que han qualificat com un acte per rentar la cara d'ETA i de propagada per a l'esquerra abertzale a les portes de les eleccions generals. Aquestes formacions s'han quedat al marge de la cimera. En canvi, els que hi han anat esperen que la conferència signifiqui un impuls definitiu perquè ETA anunciï que deixa definitivament les armes.
La gran expectació que ha aixecat aquesta conferència ve motivada fortament per la notícia publicada al diari britànic "The Guardian", segons la qual ETA podria abandonar les armes de manera imminent, fins i tot aquesta mateixa setmana.
"The Guardian" cita fonts properes a les negociacions i afirma que "alts càrrecs del govern de Zapatero" esperen una resposta d'ETA. L'organització terrorista ja va declarar al setembre del 2010 un alto el foc "permanent" i el diari britànic especula que el proper pas podria ser aquest anunci definitiu de la fi de la violència.
