Sarkozy: "Espanya ja no està a la primera línia de la crisi"
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea intenten buscar el consens sobre com fer front a la crisi del deute. S'han reunit a Brussel·les en la primera de les dues cimeres per donar una resposta definitiva als problemes econòmics europeus. La trobada ha servit per acostar posicions, però les mesures per frenar la crisi no es veuran fins dimecres.
RedaccióActualitzat
La cimera de Brussel·les s'ha desenvolupat amb tots els honors, però no s'ha endut la glòria de la solució a la crisi del deute. La trobada d'aquest diumenge ha servit només per arribar a consensos de cara a una nova cita, que s'ha convocat per dimecres que ve.
França i Alemanya han intentat acostar posicions fins a última hora de cara a la cimera, però l'acord haurà d'esperar. El motiu esgrimit en públic és que el Parlament alemany ha de donar el vistiplau previ a les mesures.
La mateixa cancellera, Angela Merkel, ha refredat les expectatives d'un acord immediat. A l'entrada de la cimera de Brussel·les, ha assegurat que no es prendran decisions concretes. Argumenta que és per "no crear expectatives".
Després de la cimera, Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, han comparegut davant la premsa per explicar que les decisions que s'han de prendre impliquen "processos tècnics molt complicats", de manera que no és fàcil trobar solucions.
La reunió s'ha de reprendre dimecres per arribar a un consens en tres àmbits concrets: primer caldrà confirmar el principi d'acord de recapitalització de la banca. Després, renegociar el segon rescat grec, tot i que ja hi ha un principi d'acord perquè els bancs que tenen deute grec assumeixin un 50% de les pèrdues.
Finalment, els caps d'estat han de resoldre com potenciar els fons de rescat europeus per evitar que la situació grega contagiï Espanya i Itàlia. En aquest sentit, Zapatero ha respost a Merkel explicant que Espanya ja ha fet els deures i que comptarà a partir del juliol amb un coixí de 7.600 milions d'euros per cobrir les possibles desviacions dels dèficits de les comunitats autònomes.
Espanya ha esquivat la primera línia
Sarkozy ha donat la raó al president espanyol. Diu el cap d'estat francès que gràcies als "esforços" del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i a la "responsabilitat" del líder del PP, Mariano Rajoy, Espanya "ja no està en primera línia" de la crisi de deute.
Sarkozy també ha elogiat els esforços d'ajust de Portugal i Irlanda, però ha exigit al primer ministre grec, Iorgos Papandreu, i l'italià, Silvio Berlusconi, que siguin "conscients de la seva responsabilitat" i adoptin "decisions noves" per reduir el seu dèficit.
Recapitalitzar la banca
Tot i que aquest diumenge no hi ha hagut cap resolució concreta. Els països europeus avancen en les mesures que cal prendre per salvar la crisi del deute. Després de veure les orelles del llop amb el rescat del banc francobelga Dexia, els ministres de Finances han arribat a un principi d'acord per injectar uns 100.000 milions d'euros a la banca europea i exigir-li un capital bàsic de solvència del 9%, quatre punts més que en les proves de resistència del juliol.
Això afectarà, com ha insinuat la vicepresidenta Elena Salgado en arribar a la reunió, els cinc principals bancs espanyols, que necessitaran més capital. Es tracta del BBVA, el Santander, Caixabank, el BFA Bankia i el Popular.
Si la cimera de caps d'estat confirma aquest acord, els bancs haurien de buscar finançament als mercats financers; si no se'n surten, als governs respectius, i, en última instància, a Europa.
Pèrdues dels bancs en el deute grec
Una altra de les conclusions d'aquestes reunions ministerials prèvies és que espanta l'agreujament de la situació de Grècia. Per això s'ha arribat a l'acord que els bancs exposats al deute grec, principalment francesos i alemanys, assumeixin més pèrdues en el segon programa d'ajuda financera per a Atenes. Una contribució que podria ser del 50% o del 60%, quan la pactada en la cimera del juliol era del 21%. A la pràctica, suposa renegociar el segon rescat grec, que s'havia fixat en 159.000 milions d'euros.
França i Alemanya han intentat acostar posicions fins a última hora de cara a la cimera, però l'acord haurà d'esperar. El motiu esgrimit en públic és que el Parlament alemany ha de donar el vistiplau previ a les mesures.
La mateixa cancellera, Angela Merkel, ha refredat les expectatives d'un acord immediat. A l'entrada de la cimera de Brussel·les, ha assegurat que no es prendran decisions concretes. Argumenta que és per "no crear expectatives".
Després de la cimera, Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, han comparegut davant la premsa per explicar que les decisions que s'han de prendre impliquen "processos tècnics molt complicats", de manera que no és fàcil trobar solucions.
La reunió s'ha de reprendre dimecres per arribar a un consens en tres àmbits concrets: primer caldrà confirmar el principi d'acord de recapitalització de la banca. Després, renegociar el segon rescat grec, tot i que ja hi ha un principi d'acord perquè els bancs que tenen deute grec assumeixin un 50% de les pèrdues.
Finalment, els caps d'estat han de resoldre com potenciar els fons de rescat europeus per evitar que la situació grega contagiï Espanya i Itàlia. En aquest sentit, Zapatero ha respost a Merkel explicant que Espanya ja ha fet els deures i que comptarà a partir del juliol amb un coixí de 7.600 milions d'euros per cobrir les possibles desviacions dels dèficits de les comunitats autònomes.
Espanya ha esquivat la primera línia
Sarkozy ha donat la raó al president espanyol. Diu el cap d'estat francès que gràcies als "esforços" del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i a la "responsabilitat" del líder del PP, Mariano Rajoy, Espanya "ja no està en primera línia" de la crisi de deute.
Sarkozy també ha elogiat els esforços d'ajust de Portugal i Irlanda, però ha exigit al primer ministre grec, Iorgos Papandreu, i l'italià, Silvio Berlusconi, que siguin "conscients de la seva responsabilitat" i adoptin "decisions noves" per reduir el seu dèficit.
Recapitalitzar la banca
Tot i que aquest diumenge no hi ha hagut cap resolució concreta. Els països europeus avancen en les mesures que cal prendre per salvar la crisi del deute. Després de veure les orelles del llop amb el rescat del banc francobelga Dexia, els ministres de Finances han arribat a un principi d'acord per injectar uns 100.000 milions d'euros a la banca europea i exigir-li un capital bàsic de solvència del 9%, quatre punts més que en les proves de resistència del juliol.
Això afectarà, com ha insinuat la vicepresidenta Elena Salgado en arribar a la reunió, els cinc principals bancs espanyols, que necessitaran més capital. Es tracta del BBVA, el Santander, Caixabank, el BFA Bankia i el Popular.
Si la cimera de caps d'estat confirma aquest acord, els bancs haurien de buscar finançament als mercats financers; si no se'n surten, als governs respectius, i, en última instància, a Europa.
Pèrdues dels bancs en el deute grec
Una altra de les conclusions d'aquestes reunions ministerials prèvies és que espanta l'agreujament de la situació de Grècia. Per això s'ha arribat a l'acord que els bancs exposats al deute grec, principalment francesos i alemanys, assumeixin més pèrdues en el segon programa d'ajuda financera per a Atenes. Una contribució que podria ser del 50% o del 60%, quan la pactada en la cimera del juliol era del 21%. A la pràctica, suposa renegociar el segon rescat grec, que s'havia fixat en 159.000 milions d'euros.
