La participació dels residents a l'estranger no arribarà al 10%
El drama burocràtic que ha sorgit amb el vot per correu per aquests pròxims comicis del 20-N fa preveure una alta abstenció en el cas dels emigrants. Si l'any 2008 van votar un 30% dels residents a l'estranger censats, aquest any es calcula que no s'arribarà al 10%. Això vol dir que, com a molt, votaran 140.000 del milió i mig d'espanyols que viuen a fora. Les dades s'han donat a conèixer aquest dijous 17 de novembre, l'últim dia per emetre el vot per correu per a les eleccions d'aquest 20 de novembre.
La davallada que es preveu s'imputa directament als canvis introduïts a la llei electoral. Fins ara els emigrants no s'havien de preocupar per res, perquè rebien a casa les butlletes per poder votar. Ara, han d'anar personalment a les oficines del cens a dir expressament que volen exercir aquest dret, i després esperar a rebre la documentació.
Pels espanyols de segona i tercera generació exercir el dret a vot als consolats o bé, per mitjà del vot per correu, és una manera de mantenir vives les seves arrels, els orígens dels pares o avis. Però molts dels que viuen fora no se n'han assabentat i n'hi ha que, malgrat saber-ho, no han rebut a temps les paperetes.
Protestes d'arreu del món via Twitter
El problema ja ha arribat al Twitter, on s'ha creat l'etiqueta #noemdeixenvotar o bé, en la seva versió castellana #nomedejanvotar. Piulades d'arreu del món denuncien els problemes amb què s'han trobat i es queixen del nou sistema.
A l'Argentina, per exemple, el problema es nota especialment perquè bona part de la població té un familiar "gallego", que és com es coneixen els emigrants espanyols que s'hi van establir fa anys per l'origen gallec de molts d'ells.
El nou sistema de votació, que obliga a registrar-se prèviament, fa que a hores d'ara només tenen dret a vot els 24.000 espanyols residents a l'Argentina que sí que s'han censat. Tenint en compte que a l'Argentina hi ha censats 325.000 espanyols, això vol dir que si acaben votant tots els censats només ho haurà fet un 7% d'ells.
La comunitat argentina és la més nombrosa arreu del món electoralment parlant de cara a les eleccions d'aquest diumenge 20 de novembre, per darrere de França, Cuba, Alemanya, Suïssa o bé l'Uruguai.
Pels espanyols de segona i tercera generació exercir el dret a vot als consolats o bé, per mitjà del vot per correu, és una manera de mantenir vives les seves arrels, els orígens dels pares o avis. Però molts dels que viuen fora no se n'han assabentat i n'hi ha que, malgrat saber-ho, no han rebut a temps les paperetes.
Protestes d'arreu del món via Twitter
El problema ja ha arribat al Twitter, on s'ha creat l'etiqueta #noemdeixenvotar o bé, en la seva versió castellana #nomedejanvotar. Piulades d'arreu del món denuncien els problemes amb què s'han trobat i es queixen del nou sistema.
A l'Argentina, per exemple, el problema es nota especialment perquè bona part de la població té un familiar "gallego", que és com es coneixen els emigrants espanyols que s'hi van establir fa anys per l'origen gallec de molts d'ells.
El nou sistema de votació, que obliga a registrar-se prèviament, fa que a hores d'ara només tenen dret a vot els 24.000 espanyols residents a l'Argentina que sí que s'han censat. Tenint en compte que a l'Argentina hi ha censats 325.000 espanyols, això vol dir que si acaben votant tots els censats només ho haurà fet un 7% d'ells.
La comunitat argentina és la més nombrosa arreu del món electoralment parlant de cara a les eleccions d'aquest diumenge 20 de novembre, per darrere de França, Cuba, Alemanya, Suïssa o bé l'Uruguai.
