Iñaki Urdangarin: de gendre perfecte a imputat per corrupció
Alhora que l'Inaki Urdangarin públic representava la família reial en societat, el privat, segons la fiscalia, s'apropiava diners públics. Ho hauria fet a través de l'Institut Nóos, juntament amb el seu soci, Diego Torres. L'Institut Nóos no va tenir activitat econòmica fins que hi va entrar Iñaki Urdangarin, el 2003. El fiscal creu que Urdangarin i Diego Torres haurien creat un entramat de societats per desviar els diners que aconseguien amb Nóos.
RedaccióActualitzat
De la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament de València haurien obtingut 3.700.000 euros per organitzar unes jornades sobre turisme i esport i uns jocs europeus que mai van arribar a celebrar-se.
Del govern balear de Jaume Matas, la Fiscalia Anticorrupció considera que van rebre 2.300.000 euros per organitzar dos congressos similars als de València, un cost que la fiscalia considera "totalment desproporcionat". També els haurien pagat perquè una semifinal de la Copa Davis se celebrés a Palma el 2004 i per portar el patrocini de l'equip ciclista de José Miguel Echávarri. Se sospita que aconseguien tant diners públics com privats.
L'equip de futbol del Vila-real els hauria pagat 690.000 euros per un estudi d'onze pàgines plagiat d'internet. El registre a l'Institut Nóos, entitat sense ànim de lucre, ha posat al descobert que Nóos hauria donat un bon rendiment econòmic a Iñaki Urdangarin i Diego Torres. Entre Nóos i la resta d'entitats podrien haver facturat uns 16 milions d'euros.
El fiscal detalla que feien servir sis entitats per desviar els diners provinents de Nóos. Totes tenien el mateix domicili social i els empleats també eren els mateixos. La investigació posa al descobert la presumpta falsificació de factures. Entre les entitats utilitzades per desviar els diners n'hi hauria una de vinculada a una ONG d'ajuda a nens discapacitats. Una de les empreses de l'entramat de Nóos és una promotora immobiliària, anomenada Aizoon, que pertany a Urdangarin i a la infanta Cristina. A través d'aquesta societat haurien comprat cinc immobles a Palma i un altre a Terrassa.
La Casa del Rei va recomanar que deixés l'Institut Nóos
El 2005, l'economia dels ducs de Palma semblava anar com una seda. Van canviar de residència i es van instal·lar en una casa de Pedralbes valorada en sis milions d'euros. Un any després, un assessor legal de la Casa del Rei, va aconsellar que Urdangarin deixés l'Institut Nóos i es busqués una feina fora d'Espanya.
Però no va ser fins al 2009 que la família Urdangarin se'n va anar als Estats Units, any en què la Fiscalia Anticorrupció va detectar el nom d'Urdangarin entre la paperassa judicial del "cas Palma Arena".
La Casa del Rei ja ha manifestat que el comportament d'Urdangarin no ha estat exemplar, en referència a l'activitat empresarial amb l'Institut Nóos. I aquest comportament poc exemplar ha propiciat que la família reial ja no llueixi cap gendre al Museu de Cera. Iñaki Urdangarin està en un lloc d'impàs, en una avantsala de la zona d'esportistes. No està ni amb la infanta, ni amb la camiseta del Barça d'handbol.
Del govern balear de Jaume Matas, la Fiscalia Anticorrupció considera que van rebre 2.300.000 euros per organitzar dos congressos similars als de València, un cost que la fiscalia considera "totalment desproporcionat". També els haurien pagat perquè una semifinal de la Copa Davis se celebrés a Palma el 2004 i per portar el patrocini de l'equip ciclista de José Miguel Echávarri. Se sospita que aconseguien tant diners públics com privats.
L'equip de futbol del Vila-real els hauria pagat 690.000 euros per un estudi d'onze pàgines plagiat d'internet. El registre a l'Institut Nóos, entitat sense ànim de lucre, ha posat al descobert que Nóos hauria donat un bon rendiment econòmic a Iñaki Urdangarin i Diego Torres. Entre Nóos i la resta d'entitats podrien haver facturat uns 16 milions d'euros.
El fiscal detalla que feien servir sis entitats per desviar els diners provinents de Nóos. Totes tenien el mateix domicili social i els empleats també eren els mateixos. La investigació posa al descobert la presumpta falsificació de factures. Entre les entitats utilitzades per desviar els diners n'hi hauria una de vinculada a una ONG d'ajuda a nens discapacitats. Una de les empreses de l'entramat de Nóos és una promotora immobiliària, anomenada Aizoon, que pertany a Urdangarin i a la infanta Cristina. A través d'aquesta societat haurien comprat cinc immobles a Palma i un altre a Terrassa.
La Casa del Rei va recomanar que deixés l'Institut Nóos
El 2005, l'economia dels ducs de Palma semblava anar com una seda. Van canviar de residència i es van instal·lar en una casa de Pedralbes valorada en sis milions d'euros. Un any després, un assessor legal de la Casa del Rei, va aconsellar que Urdangarin deixés l'Institut Nóos i es busqués una feina fora d'Espanya.
Però no va ser fins al 2009 que la família Urdangarin se'n va anar als Estats Units, any en què la Fiscalia Anticorrupció va detectar el nom d'Urdangarin entre la paperassa judicial del "cas Palma Arena".
La Casa del Rei ja ha manifestat que el comportament d'Urdangarin no ha estat exemplar, en referència a l'activitat empresarial amb l'Institut Nóos. I aquest comportament poc exemplar ha propiciat que la família reial ja no llueixi cap gendre al Museu de Cera. Iñaki Urdangarin està en un lloc d'impàs, en una avantsala de la zona d'esportistes. No està ni amb la infanta, ni amb la camiseta del Barça d'handbol.
