Milers de webs se sumen a l'apagada contra la llei antipirateria dels EUA
Milers de webs s'apaguen mentre l'activisme a internet s'encén. Tot plegat és en protesta per la llei antipirateria que es debat al Estats Units, l'anomenada SOPA (Stop Online Piracy Act) a la Cambra de Representants i la PIPA (Protect IP Act) al Senat, una norma que preveu investigar i perseguir qualsevol particular o empresa sospitosa d'haver penjat a internet i sense permís continguts amb drets d'autor, dins i fora del país.
Nereida CarrilloActualitzat
Més de 10.000 webs bloquegen des de la mitjanit els seus continguts, com fa la Wikipedia en la versió anglesa, en protesta per la llei antipirateria que s'impulsa als Estats Units. La web www.sopastrike.com recull els milers de pàgines que s'han afegit a una iniciativa que els organitzadors descriuen com una protesta sense precedents i que compta amb el suport de gegants de la xarxa com ara Google, Mozilla, Wordpress o Flickr.
Els detractors de les normatives contra la pirateria als Estats Units argumenten que volen garantir una internet lliure, sense censura i accessible a tothom, uns valors que han regit la xarxa fins ara i que es reivindiquen a la majoria de les protestes. Les apagades no només bloquegen temporalment continguts que són visitats per milers o milions de persones cada dia, sinó que també encoratgen l'activisme: conviden els internautes a enviar peticions als diputats o senadors que tenen sobre les seves taules la norma per tal de demanar-ne la retirada.
Gegants de la xarxa s'hi sumen
Un dels bloquejos més gràfics és el que proposa Wordpress, que en la seva portada dibuixa siluetes negres de textos que no es poden llegir i sobre els quals figura la paraula "censurat".
El buscador Google també s'ha afegit a la protesta. Si s'accedeix a la versió anglesa, a sota la barra de cerca apareix una al·lusió crítica i reivindicativa: "Digue-l'hi al Congrés: Sisplau, no censuris la web". L'enllaç direcciona a una petició per demanar a la Cambra de Representants i al Senat que abandonin la regulació que proposen.
El navegador Mozilla tampoc s'ha volgut quedar al marge d'aquesta àmplia queixa a la xarxa, i amb el títol "Estem construint una internet millor", reivindica una xarxa "lliure, oberta i accessible a tothom", uns valors que considera que es veuen en perill per la SOPA i la PIPA.
Amb un llarg text reivindicatiu amb el provocador títol "Ho lamentem però no pots llegir això", la web de Greenpace carrega contra la llei antipirateria. Proposa que es puguin enviar peticions per frustrar els plans de la Cambra de Representants i del Senat tant per als ciutadans dels Estats Units com des de fora del país.
La Viquipèdia en català, també afectada
La protesta contra la llei antipirateria als Estats Units també és visible a la Viquipèdia en català, que aquest dimecres mostra un bàner negre contra una normativa que, consideren, posa en perill "la llibertat d'internet i la Viquipèdia" en totes les llengües i països.
La Viquipèdia en català també es veu afectada per la SOPA i la PIPA, ja que els seus servidors són als Estats Units i el 90% del trànsit de la Viquipèdia en català ve de Google, que està situat als EUA.
No és la primera vegada que la Viquipèdia en català se solidaritza amb altres versions de l'enciclopèdia en línia que es veuen afectades per iniciatives legislatives en altres països. A l'octubre, ja es van solidaritzar amb la versió italiana, que va promoure una vaga per l'anomenada "llei mordassa" de l'executiu de Berlusconi, que preveia incorporar, sense consens ni intermediació judicial, totes les rectificacions exigides per algú que cregui que s'ha perjudicat la seva imatge.
Els detractors de les normatives contra la pirateria als Estats Units argumenten que volen garantir una internet lliure, sense censura i accessible a tothom, uns valors que han regit la xarxa fins ara i que es reivindiquen a la majoria de les protestes. Les apagades no només bloquegen temporalment continguts que són visitats per milers o milions de persones cada dia, sinó que també encoratgen l'activisme: conviden els internautes a enviar peticions als diputats o senadors que tenen sobre les seves taules la norma per tal de demanar-ne la retirada.
Gegants de la xarxa s'hi sumen
Un dels bloquejos més gràfics és el que proposa Wordpress, que en la seva portada dibuixa siluetes negres de textos que no es poden llegir i sobre els quals figura la paraula "censurat".
El buscador Google també s'ha afegit a la protesta. Si s'accedeix a la versió anglesa, a sota la barra de cerca apareix una al·lusió crítica i reivindicativa: "Digue-l'hi al Congrés: Sisplau, no censuris la web". L'enllaç direcciona a una petició per demanar a la Cambra de Representants i al Senat que abandonin la regulació que proposen.
El navegador Mozilla tampoc s'ha volgut quedar al marge d'aquesta àmplia queixa a la xarxa, i amb el títol "Estem construint una internet millor", reivindica una xarxa "lliure, oberta i accessible a tothom", uns valors que considera que es veuen en perill per la SOPA i la PIPA.
Amb un llarg text reivindicatiu amb el provocador títol "Ho lamentem però no pots llegir això", la web de Greenpace carrega contra la llei antipirateria. Proposa que es puguin enviar peticions per frustrar els plans de la Cambra de Representants i del Senat tant per als ciutadans dels Estats Units com des de fora del país.
La Viquipèdia en català, també afectada
La protesta contra la llei antipirateria als Estats Units també és visible a la Viquipèdia en català, que aquest dimecres mostra un bàner negre contra una normativa que, consideren, posa en perill "la llibertat d'internet i la Viquipèdia" en totes les llengües i països.
La Viquipèdia en català també es veu afectada per la SOPA i la PIPA, ja que els seus servidors són als Estats Units i el 90% del trànsit de la Viquipèdia en català ve de Google, que està situat als EUA.
No és la primera vegada que la Viquipèdia en català se solidaritza amb altres versions de l'enciclopèdia en línia que es veuen afectades per iniciatives legislatives en altres països. A l'octubre, ja es van solidaritzar amb la versió italiana, que va promoure una vaga per l'anomenada "llei mordassa" de l'executiu de Berlusconi, que preveia incorporar, sense consens ni intermediació judicial, totes les rectificacions exigides per algú que cregui que s'ha perjudicat la seva imatge.
