Els grecs castiguen l'austeritat de conservadors i socialistes i situen l'extrema esquerra com a segona força
Els dos grans partits de Grècia, els conservadors de Nova Democràcia i els socialistes del Pasok, que fins ara han gestionat la crisi obeint Brussel·les, han rebut un fort càstig a les urnes, tant que ni sumats tenen la majoria per formar govern. Les eleccions gregues han deixat un Parlament fragmentat on una coalició d'extrema esquerra contrària a les mesures d'austeritat s'ha convertit en segona força i on, per primera vegada, entra al Parlament un partit neonazi. La situació s'endevina incerta, ja que el líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, ha proposat un govern de salvació nacional que l'extrema esquerra ja ha rebutjat.
RedaccióActualitzat
Els dos grans partits de Grècia, els conservadors de Nova Democràcia i els socialistes del Pasok, han registrat una desfeta històrica a les urnes. Els electors han castigat la seva gestió de la crisi i del rescat grec imposat per Europa. Amb l'escrutini del 99%, conservadors i socialistes han passat del 77% dels vots al 32% i no sumen prou escons com per formar un govern que tingui majoria: 149 escons dels 300 que hi ha al Parlament.
Nova Democràcia ha aconseguit un 18,85% dels sufragis, mentre que els socialistes han passat de governar Grècia a ser la tercera força amb un 13,18% dels vots, després de perdre gairebé 30 punts pel que fa a les eleccions del 2009.
La coalició de l'esquerra radical Syriza, contrària a les condicions del rescat grec, s'ha convertit en la segona força després d'aconseguir el 16,8% dels sufragis. La coalició liderada per Alexis Tsipras ha atret socialistes descontents com també molt vot jove.
Com pronosticaven les enquestes, el vot s'ha dispersat i s'ha passat del bipartidisme a un Parlament on el poder està més repartit. Per primera vegada tindrà representació parlamentària un partit neonazi: amb un 6,97% dels sufragis, la formació Alba Daurada serà la sisena força de la cambra.
La davallada dels dos partits tradicionals és tan forta que ni tan sols arriben a la majoria absoluta amb el bonus per al guanyador. En aquests comicis s'aplicava per primera vegada la nova llei electoral que estableix un total de 50 escons més per a la formació que queda en primer lloc. D'aquesta manera, Nova Democràcia aconsegueix 108 diputats, per 52 de Syriza, tot i que només obté dos punts més que l'extrema esquerra en percentatge de vot.
Govern incert
Els resultats de les eleccions legislatives gregues deixen un panorama incert i generen dubtes sobre l'aplicació del pla d'austeritat imposat per la Unió Europea i l'FMI. El líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, ja ha proposat un govern de salvació nacional que continuï aplicant les receptes de Brussel·les. El líder del Pasok, Evànguelos Venizelos, ja s'hi ha avingut però els dos partits majoritaris no sumen prou i hauran de buscar noves complicitats.
El líder de la segona força, la coalició d'esquerres radical, s'ha oposat a un govern de salvació nacional i planteja com a alternativa un bloc en contra de l'austeritat imposada per la Unió Europea. Tsipras vol cancel·lar les condicions del rescat grec. Amb aquestes dues propostes sobre la taula i un parlament heterogeni, sembla que la formació de govern pot allargar-se.
Nova Democràcia ha aconseguit un 18,85% dels sufragis, mentre que els socialistes han passat de governar Grècia a ser la tercera força amb un 13,18% dels vots, després de perdre gairebé 30 punts pel que fa a les eleccions del 2009.
La coalició de l'esquerra radical Syriza, contrària a les condicions del rescat grec, s'ha convertit en la segona força després d'aconseguir el 16,8% dels sufragis. La coalició liderada per Alexis Tsipras ha atret socialistes descontents com també molt vot jove.
Com pronosticaven les enquestes, el vot s'ha dispersat i s'ha passat del bipartidisme a un Parlament on el poder està més repartit. Per primera vegada tindrà representació parlamentària un partit neonazi: amb un 6,97% dels sufragis, la formació Alba Daurada serà la sisena força de la cambra.
La davallada dels dos partits tradicionals és tan forta que ni tan sols arriben a la majoria absoluta amb el bonus per al guanyador. En aquests comicis s'aplicava per primera vegada la nova llei electoral que estableix un total de 50 escons més per a la formació que queda en primer lloc. D'aquesta manera, Nova Democràcia aconsegueix 108 diputats, per 52 de Syriza, tot i que només obté dos punts més que l'extrema esquerra en percentatge de vot.
Govern incert
Els resultats de les eleccions legislatives gregues deixen un panorama incert i generen dubtes sobre l'aplicació del pla d'austeritat imposat per la Unió Europea i l'FMI. El líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, ja ha proposat un govern de salvació nacional que continuï aplicant les receptes de Brussel·les. El líder del Pasok, Evànguelos Venizelos, ja s'hi ha avingut però els dos partits majoritaris no sumen prou i hauran de buscar noves complicitats.
El líder de la segona força, la coalició d'esquerres radical, s'ha oposat a un govern de salvació nacional i planteja com a alternativa un bloc en contra de l'austeritat imposada per la Unió Europea. Tsipras vol cancel·lar les condicions del rescat grec. Amb aquestes dues propostes sobre la taula i un parlament heterogeni, sembla que la formació de govern pot allargar-se.
