Líbia viu una jornada històrica entre l'eufòria per les primeres eleccions en mig segle i les reivindicacions de l'est
Després de 40 anys de règim autoritari del coronel Moammar al-Gadaffi, Líbia ha celebrat les primeres eleccions lliures. La jornada ha barrejat un ambient festiu amb incidents a l'est del país. Liberals, islamistes moderats i antics jihadistes són els principals candidats a la victòria.
RedaccióActualitzat
Els libis han tornat a les urnes aquest dissabte en les primeres eleccions legislatives lliures des de fa gairebé mig segle. Uns 2,8 milions de ciutadans havien d'elegir els representants d'un nou parlament que haurà de triar el primer ministre que encapçalarà el procés de reforma constitucional. En la terna hi ha més de 3.700 candidats per a 200 escons.
A les vuit de la tarda han tancat els col·legis electorals i ha començat un llarg procés del recompte dels vots. Fins dilluns no se sabran els primers resultats parcials.
Des de primera hora del matí s'han format llargues cues per votar a la capital, Trípoli. La Comissió Suprema Electoral s'ha mostrat satisfeta per la participació, que a les quatre de la tarda arribava al 42,8%.
Però també hi ha hagut molts incidents a l'est del país, on manifestacions i diversos atacs han impedit que es poguessin obrir un centenar de col·legis electorals. Un home ha mort quan intentava robar una de les urnes d'un col·legi electoral a la ciutat d'Ajdabiya. A Bengasi, la segona ciutat líbia, homes armats han atacat un centre de votació, han disparat contra els agents de seguretat i han destrossat urnes i paperetes. Moltes d'aquestes accions han estat comeses pels federalistes, que volen més autonomia a l'est de Líbia.
En joc: el govern i la consitució
Les eleccions arriben quan encara no s'han tancat totes les ferides obertes durant la revolta que va fer caure la dictadura de Moammar al-Gaddafi. D'aquestes eleccions n'ha de sortir una nova constitució i un nou govern que té moltes tasques: integrar el territori, reconstruir l'economia i inculcar cultura democràtica en un país que fa seixanta anys que no vota.
A Líbia no hi ha enquestes, però tot apunta que aquest nou executiu se'l disputen entre els partits de caire liberal liderats per l'exprimer ministre Ahmed Jibril i els partits islàmics, especialment la branca local dels Germans Musulmans, a l'estil de Tunísia i Egipte. Els antics jihadistes també podrien obtenir una representació important.
Una Líbia federal
Al la capital, Trípoli, preocupen les aspiracions de més autonomia de l'est del país, on va començar la revolta i on des del mes de març nombroses veus demanen l'establiment d'una Líbia federal. Reclamen la creació de tres províncies: una d'occidental, amb Trípoli com a capital, una altra d'oriental, amb Bengasi com a principal centre urbà, i una tercera de meridional, amb la ciutat de Sebha al capdavant.
A més, molts dels habitants de la regió de Bengasi es queixen d'un repartiment desigual dels 200 escons del Consell Nacional General. Asseguren que Trípoli surt injustament beneficiada amb 100 diputats, enfront dels 60 de Bengasi o els 40 de Sebha.
El futur de les milícies
També preocupa la integració i el desarmament de les milícies antigaddafistes. Són tan valorades com temudes. Valorades perquè van combatre la dictadura i molts hi van morir. Temudes perquè la revolució va acabar i continuen desafiant el poder central. En total hi ha un centenars de milícies que s'han negat a desmobilitzar-se. Molts caps de milícia s'han adherit a partits i aliances polítiques.
L'últim informe d'Amnistia Internacional ha estat demolidor: aquests milicians estan darrere de la majoria d'abusos que es cometen diàriament a Líbia, i els ha qualificat de principal entrebanc per a la democràcia. N'hi ha de laiques i n'hi ha d'islamistes, n'hi ha de 7.000 homes i també de petites.
Es calcula que més de 50.000 civils van rebre armes per lluitar contra Gaddafi i la majoria no les han tornat. Aquesta serà una de les tasques més difícils del nou Ministeri de l'Interior.
A les vuit de la tarda han tancat els col·legis electorals i ha començat un llarg procés del recompte dels vots. Fins dilluns no se sabran els primers resultats parcials.
Des de primera hora del matí s'han format llargues cues per votar a la capital, Trípoli. La Comissió Suprema Electoral s'ha mostrat satisfeta per la participació, que a les quatre de la tarda arribava al 42,8%.
Però també hi ha hagut molts incidents a l'est del país, on manifestacions i diversos atacs han impedit que es poguessin obrir un centenar de col·legis electorals. Un home ha mort quan intentava robar una de les urnes d'un col·legi electoral a la ciutat d'Ajdabiya. A Bengasi, la segona ciutat líbia, homes armats han atacat un centre de votació, han disparat contra els agents de seguretat i han destrossat urnes i paperetes. Moltes d'aquestes accions han estat comeses pels federalistes, que volen més autonomia a l'est de Líbia.
En joc: el govern i la consitució
Les eleccions arriben quan encara no s'han tancat totes les ferides obertes durant la revolta que va fer caure la dictadura de Moammar al-Gaddafi. D'aquestes eleccions n'ha de sortir una nova constitució i un nou govern que té moltes tasques: integrar el territori, reconstruir l'economia i inculcar cultura democràtica en un país que fa seixanta anys que no vota.
A Líbia no hi ha enquestes, però tot apunta que aquest nou executiu se'l disputen entre els partits de caire liberal liderats per l'exprimer ministre Ahmed Jibril i els partits islàmics, especialment la branca local dels Germans Musulmans, a l'estil de Tunísia i Egipte. Els antics jihadistes també podrien obtenir una representació important.
Una Líbia federal
Al la capital, Trípoli, preocupen les aspiracions de més autonomia de l'est del país, on va començar la revolta i on des del mes de març nombroses veus demanen l'establiment d'una Líbia federal. Reclamen la creació de tres províncies: una d'occidental, amb Trípoli com a capital, una altra d'oriental, amb Bengasi com a principal centre urbà, i una tercera de meridional, amb la ciutat de Sebha al capdavant.
A més, molts dels habitants de la regió de Bengasi es queixen d'un repartiment desigual dels 200 escons del Consell Nacional General. Asseguren que Trípoli surt injustament beneficiada amb 100 diputats, enfront dels 60 de Bengasi o els 40 de Sebha.
El futur de les milícies
També preocupa la integració i el desarmament de les milícies antigaddafistes. Són tan valorades com temudes. Valorades perquè van combatre la dictadura i molts hi van morir. Temudes perquè la revolució va acabar i continuen desafiant el poder central. En total hi ha un centenars de milícies que s'han negat a desmobilitzar-se. Molts caps de milícia s'han adherit a partits i aliances polítiques.
L'últim informe d'Amnistia Internacional ha estat demolidor: aquests milicians estan darrere de la majoria d'abusos que es cometen diàriament a Líbia, i els ha qualificat de principal entrebanc per a la democràcia. N'hi ha de laiques i n'hi ha d'islamistes, n'hi ha de 7.000 homes i també de petites.
Es calcula que més de 50.000 civils van rebre armes per lluitar contra Gaddafi i la majoria no les han tornat. Aquesta serà una de les tasques més difícils del nou Ministeri de l'Interior.
