CiU negocia amb ERC, ICV i SI una resolució que inclou una consulta sobiranista
Convergència i Unió proposa que Catalunya iniciï una transició nacional basada en el dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur. És part de l'esborrany de la proposta de resolució en què treballa la federació nacionalista de cara al debat de política general de demà.
RedaccióActualitzat
Convergència i Unió es presenta al debat de política general que comença aquest dimarts amb un propòsit clar: impulsar una consulta perquè "el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu".
Són paraules extretes del punt cinc de l'esborrany de la proposta de resolució que la federació nacionalista sotmetrà a la consideració de la resta de grups aquest dimarts. Amb el redactat de CiU es pretén que la gran majoria de l'arc parlamentari s'hi trobi còmoda i es doni resposta a l'esperit de la gran manifestació de l'11 de setembre.
Així, constata que "els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol són avui una via sense recorregut" i que "Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir".
L'exercici d'aquest dret a través d'un referèndum és una opció que comptaria amb el suport del PSC, encara que, segons ha manifestat el seu primer secretari, Pere Navarro, aquest hauria de ser un episodi posterior al de la celebració d'unes eleccions en les que tots els partits "es presentin amb propostes clares als ciutadans. Si després ha de venir un referèndum, defensarem sempre que es pregunti a la gent, respectant les regles vigents", ha assegurat Navarro.
Precisament el moment en què s'hauria de fer el referèndum és un dels elements que podria generar diferències entre els partits. L'esborrany de la resolució que presentarà CiU no parla de dates i el calendari és important, sobretot, per Solidaritat per la Independència, que diu que com a màxim s'hauria de fer abans del 2014. Esquerra i Iniciativa es conformarien amb un acord de mínims que datés la consulta al llarg de la propera legislatura.
Per part d'ERC, hi havia una altra condició imprescindible per embastar una entesa a l'hora de votar la resolució, una condició que passava perquè el lema de la gran manifestació de l'11 de setembre s'inclogués en el text aprovat. I de fet, al primer punt de la proposta, s'hi diu, textualment: "El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'". Així, doncs, els republicans també s'hi podrien sentir còmodes, "a priori".
Amb l'aposta per la consulta ciutadana es relega l'opció de la convocatòria d'eleecions anticipades. Aquesta és una opció que plana amb força des del fracàs de la negociació del pacte fiscal, i s'ha vist reforçada per algunes informacions que apunten que Convergència i Unió ja hauria reservat el Palau Sant Jordi per al divendres 23 de novembre. Amb tot, fonts del govern consultades per Catalunya Ràdio han descafeïnat aquesta hipòtesi assegurant que, ara mateix, és "altament improbable" que Artur Mas anunciï l'avançament electoral en el seu discurs d'aquest dimarts.
Segons les mateixes fonts, el president Mas vol sondejar la predisposició de la resta de partits a sumar-se a la seva proposta de resolució, especialment el PSC. Per això, en l'esborrany de CiU, hi ha una clara argumentació en reconeixement i defensa del catalanisme –en el sentit més ampli- que durant trenta anys ha procurat trobar l'encaix a Espanya.
Són paraules extretes del punt cinc de l'esborrany de la proposta de resolució que la federació nacionalista sotmetrà a la consideració de la resta de grups aquest dimarts. Amb el redactat de CiU es pretén que la gran majoria de l'arc parlamentari s'hi trobi còmoda i es doni resposta a l'esperit de la gran manifestació de l'11 de setembre.
Així, constata que "els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol són avui una via sense recorregut" i que "Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir".
L'exercici d'aquest dret a través d'un referèndum és una opció que comptaria amb el suport del PSC, encara que, segons ha manifestat el seu primer secretari, Pere Navarro, aquest hauria de ser un episodi posterior al de la celebració d'unes eleccions en les que tots els partits "es presentin amb propostes clares als ciutadans. Si després ha de venir un referèndum, defensarem sempre que es pregunti a la gent, respectant les regles vigents", ha assegurat Navarro.
Precisament el moment en què s'hauria de fer el referèndum és un dels elements que podria generar diferències entre els partits. L'esborrany de la resolució que presentarà CiU no parla de dates i el calendari és important, sobretot, per Solidaritat per la Independència, que diu que com a màxim s'hauria de fer abans del 2014. Esquerra i Iniciativa es conformarien amb un acord de mínims que datés la consulta al llarg de la propera legislatura.
Per part d'ERC, hi havia una altra condició imprescindible per embastar una entesa a l'hora de votar la resolució, una condició que passava perquè el lema de la gran manifestació de l'11 de setembre s'inclogués en el text aprovat. I de fet, al primer punt de la proposta, s'hi diu, textualment: "El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'". Així, doncs, els republicans també s'hi podrien sentir còmodes, "a priori".
Amb l'aposta per la consulta ciutadana es relega l'opció de la convocatòria d'eleecions anticipades. Aquesta és una opció que plana amb força des del fracàs de la negociació del pacte fiscal, i s'ha vist reforçada per algunes informacions que apunten que Convergència i Unió ja hauria reservat el Palau Sant Jordi per al divendres 23 de novembre. Amb tot, fonts del govern consultades per Catalunya Ràdio han descafeïnat aquesta hipòtesi assegurant que, ara mateix, és "altament improbable" que Artur Mas anunciï l'avançament electoral en el seu discurs d'aquest dimarts.
Segons les mateixes fonts, el president Mas vol sondejar la predisposició de la resta de partits a sumar-se a la seva proposta de resolució, especialment el PSC. Per això, en l'esborrany de CiU, hi ha una clara argumentació en reconeixement i defensa del catalanisme –en el sentit més ampli- que durant trenta anys ha procurat trobar l'encaix a Espanya.
