Montoro presenta uns pressupostos "per acabar amb la recessió" marcats pels interessos i els ajuts a la banca
El ministre d'Hisenda ha entregat els pressupostos de l'Estat del 2013 al Congrés dels Diputats. Els comptes són molt restrictius i destinen 9.000 milions més tan sols a pagar interessos. Tot i això, el govern espanyol creu que són l'inici de la fi de la recessió.
RedaccióActualitzat
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha lliurat aquest dissabte al matí al president del Congrés, Jesús Posada, els pressupostos de l'Estat per a l'any que ve. Pel govern espanyol es tracta dels últims pressupostos de la recessió econòmica. L'objectiu és no gastar més del que s'ingressa.
Un dels aspectes més destacats d'aquests comptes, però, és l'augment del pes del deute. L'Estat preveu emetre 207.173 milions d'euros el 2013, disparant el dèficit fins al 90% del producte interior brut (PIB). L'impacte del rescat de la banca es fa notar, així, en l'endeutament de l'Estat, que en els últims anys no ha parat de créixer. D'estar per sota del 40% el 2008 ha anat escalant fins al 90,5% previst per al 2013. Aquesta xifra s'explica per les necessitats d'endeutament provocades per la crisi, però també hi té un pes decisiu el préstec per sanejar la banca.
Pocs augments
Els pressupostos preveuen un ajust de 13.118 milions d'euros en la línia de reduir el dèficit públic. El 2013, el conjunt de les administracions no poden superar el 4,5% del PIB, una xifra que el govern espanyol està convençut que aconseguirà, tot i que s'espera un empitjorament de l'economia i un augment de despesa.
A la partida de despeses destaquen les pensions, que pugen un 4,9% més, fins als 121.556 milions. La segona partida més important és el pagament dels interessos del deute, que augmenta en més de 9.000 milions d'euros i es menja una quarta part del pressupost. Juntament amb les beques són les úniques tres partides que creixen.
El govern espanyol confia en un augment dels ingressos del 4%. Les mesures tributàries posades en marxa a finals del 2011 permetran recaptar l'any que ve més de 24.300 milions. Els canvis introduïts en l'IRPF suposaran el 2013 uns 6.600 milions, en l'impost sobre societats 6.000 milions i per IVA uns 10.100 milions, entre altres ingressos impositius. També contribuiran a obtenir més recursos la supressió de la deducció per compra d'habitatge o la nova tributació que tindran els premis de loteries superiors a 2.500 euros.
Retallades a tots els nivells
Una part important dels pressupostos se centra en els ajustos. La majoria de ministeris veuren retallades les seves partides. Els pressupostos inclouen una retallada del 6,3% de la despesa en subsidis d'atur per al 2013, fins a 26.696 milions. Això s'explica pel decret antidèficit del juliol. El govern espanyol estima que el nombre de persones que rebran prestacions cauran, tot i que no preveu un gran descens de l'atur. Els comptes també redueixen un 34,6% la partida de foment de l'ocupació.
Les transferències a les comunitats autònomes també reculen un 12%, amb 24.421 milions. La inversió en infraestructures suma el 2013 9.607 milions d'euros, un 15,6% menys. Educació també recula als PGE. Rep un 14,4% menys que el 2012. El pressupost és de 1.944 milions, 300 menys. I el Ministeri de l'Interior també retalla la despesa. Rep un 5,4% menys que el 2012. Són 7.903 milions d'euros
A Sanitat aniran 3.852,27 milions, un 22,6% menys, mentre que la partida de R+D en innovació civil es manté en 5.562,85 milions d'euros. Per tercer any consecutiu es congelen els sous dels funcionaris.
Objectius, no previsions
El govern espanyol està convençut que amb els comptes presentats aconseguirà reduir el dèficit del 6,3% de PIB previst per aquest any al 4,5%, però els analistes ja han mostrat els seus dubtes, perquè creuen que la previsió de recessió que es fa en els pressupostos és massa moderada, amb una caiguda de només el 0,5%.
Montoro ha respost a aquestes veues crítiques que el govern no ha de fer previsions sinó marcar-se objectius i disposar les polítiques necessàries per complir-los.
Sense diners per a Catalunya
El ministre d'Hisenda ha deixat clar que en els pressupostos no hi ha ni rastre del compliment la dispoció addicional tercera de l'Estatut de Catalunya. També hi ha dubtes sobre el fons de competitivitat. Montoro ha explicat que "no hi ha marge" per a aquestes partides en uns comptes tan restrictius.
Els pressupostos destinen a inversions a Catalunya 1.262 milions d'euros, és a dir, l'11,9% del total de l'Estat, un percentatge una mica superior al del 2012, que es va quedar en l'11,1%, però que queda molt lluny al percentatge d'inversions que marca l'Estatut, del 18,8% d'aportació de Catalunya al PIB estatal.
A part de l'incompliment de l'Estatut, l'executiu espanyol no ha consignat cap partida per fer efectiu el pagament dels incompliments dels anys anteriors. Ni els famosos 219 milions pendents des del 2009 o els 759 del 2008.
Montoro també ha destacat que, malgrat tot, l'Estat ajuda Catalunya a pagar les prestacions socials amb fons com el de liquiditat, al qual el govern català ja ha demanat 5.023 milions d'euros.
Un dels aspectes més destacats d'aquests comptes, però, és l'augment del pes del deute. L'Estat preveu emetre 207.173 milions d'euros el 2013, disparant el dèficit fins al 90% del producte interior brut (PIB). L'impacte del rescat de la banca es fa notar, així, en l'endeutament de l'Estat, que en els últims anys no ha parat de créixer. D'estar per sota del 40% el 2008 ha anat escalant fins al 90,5% previst per al 2013. Aquesta xifra s'explica per les necessitats d'endeutament provocades per la crisi, però també hi té un pes decisiu el préstec per sanejar la banca.
Pocs augments
Els pressupostos preveuen un ajust de 13.118 milions d'euros en la línia de reduir el dèficit públic. El 2013, el conjunt de les administracions no poden superar el 4,5% del PIB, una xifra que el govern espanyol està convençut que aconseguirà, tot i que s'espera un empitjorament de l'economia i un augment de despesa.
A la partida de despeses destaquen les pensions, que pugen un 4,9% més, fins als 121.556 milions. La segona partida més important és el pagament dels interessos del deute, que augmenta en més de 9.000 milions d'euros i es menja una quarta part del pressupost. Juntament amb les beques són les úniques tres partides que creixen.
El govern espanyol confia en un augment dels ingressos del 4%. Les mesures tributàries posades en marxa a finals del 2011 permetran recaptar l'any que ve més de 24.300 milions. Els canvis introduïts en l'IRPF suposaran el 2013 uns 6.600 milions, en l'impost sobre societats 6.000 milions i per IVA uns 10.100 milions, entre altres ingressos impositius. També contribuiran a obtenir més recursos la supressió de la deducció per compra d'habitatge o la nova tributació que tindran els premis de loteries superiors a 2.500 euros.
Retallades a tots els nivells
Una part important dels pressupostos se centra en els ajustos. La majoria de ministeris veuren retallades les seves partides. Els pressupostos inclouen una retallada del 6,3% de la despesa en subsidis d'atur per al 2013, fins a 26.696 milions. Això s'explica pel decret antidèficit del juliol. El govern espanyol estima que el nombre de persones que rebran prestacions cauran, tot i que no preveu un gran descens de l'atur. Els comptes també redueixen un 34,6% la partida de foment de l'ocupació.
Les transferències a les comunitats autònomes també reculen un 12%, amb 24.421 milions. La inversió en infraestructures suma el 2013 9.607 milions d'euros, un 15,6% menys. Educació també recula als PGE. Rep un 14,4% menys que el 2012. El pressupost és de 1.944 milions, 300 menys. I el Ministeri de l'Interior també retalla la despesa. Rep un 5,4% menys que el 2012. Són 7.903 milions d'euros
A Sanitat aniran 3.852,27 milions, un 22,6% menys, mentre que la partida de R+D en innovació civil es manté en 5.562,85 milions d'euros. Per tercer any consecutiu es congelen els sous dels funcionaris.
Objectius, no previsions
El govern espanyol està convençut que amb els comptes presentats aconseguirà reduir el dèficit del 6,3% de PIB previst per aquest any al 4,5%, però els analistes ja han mostrat els seus dubtes, perquè creuen que la previsió de recessió que es fa en els pressupostos és massa moderada, amb una caiguda de només el 0,5%.
Montoro ha respost a aquestes veues crítiques que el govern no ha de fer previsions sinó marcar-se objectius i disposar les polítiques necessàries per complir-los.
Sense diners per a Catalunya
El ministre d'Hisenda ha deixat clar que en els pressupostos no hi ha ni rastre del compliment la dispoció addicional tercera de l'Estatut de Catalunya. També hi ha dubtes sobre el fons de competitivitat. Montoro ha explicat que "no hi ha marge" per a aquestes partides en uns comptes tan restrictius.
Els pressupostos destinen a inversions a Catalunya 1.262 milions d'euros, és a dir, l'11,9% del total de l'Estat, un percentatge una mica superior al del 2012, que es va quedar en l'11,1%, però que queda molt lluny al percentatge d'inversions que marca l'Estatut, del 18,8% d'aportació de Catalunya al PIB estatal.
A part de l'incompliment de l'Estatut, l'executiu espanyol no ha consignat cap partida per fer efectiu el pagament dels incompliments dels anys anteriors. Ni els famosos 219 milions pendents des del 2009 o els 759 del 2008.
Montoro també ha destacat que, malgrat tot, l'Estat ajuda Catalunya a pagar les prestacions socials amb fons com el de liquiditat, al qual el govern català ja ha demanat 5.023 milions d'euros.
